El qui pensem en català existim.

[Els qui pensem en català.]


(Bons catalans com les serps ens lleixem
Sempre guiar per la llengua.

Si la llengua ens ho diu
Segurament ho endevinàvem.)

«Els qui pensem en català existim
En un món prohibit
Condemnat al silenci.

Per això si mai ens exprimim
La nostra llengua de serp
Esdevé de foc.

Una llengua de foc
Que encén els perversos mons permesos
Els quals ells mateixos
Inflamats de ràbia
Alimenten les flames
Fins que esdevenen cendra.»


(...)


[Eclipsi.]


En una munió de mons lluents
El nostre és opac
Tan lluny del centre del Sol
Que al capdavall serà el darrer a cremar-se.


////