Closca closa, desclosa,
closa
Hola,
bon dia; mira què et dic, que el 27 de febrer d’enguany
— i tot això compta que no sóc pas jo, qui ho
diu, ans els diaris del 28 i del 29 [de 1971] — es veu que en
un poble de per allà al Brasil va haver de cantar-s’hi
una òpera, loli-lalà-iloló, com ara aquesta si
fa no fa de què suara t’assabentaré; i si hi ha
hom qui diu doncs que no s’hi va cantar pas, mira què
dic jo: que amb una mica de sort, prou hauria pogut ser que s’hi
cantés, una òpera, loli-lalà-iloló, com
aquesta…, 0 força semblant, i sobretot assenyaladament
vital — iè! — que en diuen, i com a tal, per tant,
absurda, què dic, apagògica, prepòstera, si us
plau, envitricollada, escollonaire...
[Pèl
amunt, pèl avall, també, com aquella altra que diu que
es va deure refilar més amunt, en un altre poble a ponent del
Canadà… T’imagines el maldecap, la gent d’aquests
vilatges…? El març del 19ó7, això altre,
amb aquest marrec d’onze anys, en Ricky Gallant, al capdamunt
del rol — com afirma Mr. Toffler, si te’n recordes, el
plom del qual he adquirit al voltant dels mateixos dies per la Rambla
— i com tantes d’altres (òperes capsdecony) que
cal anar entonant arreu, consuetudinàriament, encara que no te
les porti jo ara tan ben documentades — ran d’aquestes
injustícies inexplicables que protagonitza la mort i abonen
tots els seus sacerdots entronitzats als estats, a les esglésies,
als lloms dels llibres…]
l
bé, és veritat que ara duc malallet i hi ha una cosa
que no entenc: trim-tram.
Tant
se val, fes-me cas 0 no me’n facis, mes l’únic de
què vull fotre’t partícip és de la meua
estranyesa davant la supervivència de l’environament de
l’òpera; m’entens…? No sé pas
avindre’m de com poden trescar encara com si no re i no
s’acaben de morir de vergonya, tota mena de conreadors de
l’òpera vital — iè! — que en dèiem,
i de la vida 0 de la vida — alguns dels quals en són
acèrrimament afeccionats i la defensen tant sense
contemplacions que són fins i tot capaços d’empescar-se
teories pseudocientífiques i estampar-les en llibres, bo i
fent-nos avinent de la nova mentida — la mentida de la bona
gent, la mentida dels fiduciaris humanistes qui són amb el
viure i amb les lleis mel·líflues del viure que ens
asseguren un paradís individual enllà de la mort..., i
només poden justificar aqueixa mentida assassina ran amunt de
l’atzucac de llur vida d’intel·lectual atrapat i
poruc, i no sé pas com no se n’adonen que cada vegada
que un amnèsic mor, cada vegada que un idiota mor, cada vegada
que mor un infant, cada vegada que mor una persona sense llurs
falòrnies, estàlvia de llur garbuix filosòfic,
ans només amb un poc del magnífic monument de mentides
secular per tota saviesa, llur mentida roman desemmascarada i de pèl
a pèl i mor eixuta a la intempèrie com ara un altre
déu. No l’entenc, no, aqueixa manera religiosa i
transcendent de conrear, acomboiar i amoixar l’òpera
vital, i no entenc pas com encara s’aguanta, aqueixa òpera,
loli-lalà-iloló, tan i tan ximpleta, que només
dius: em foto a ser — iè! — i només ets i
ja tot i tothom acudeix i ve i t’escomet pel darrere i pel
davant i per les vores i — xic-i-xic, xic-i-xic —
t’emprenya i t’emprenyen i no paren d’emprenyar-te,
escolta, i un emprenyamentament que mai no s’acaba, apa:
empastifat a tesa amb lleis i galindaines de tot encuny i
procedència, s’escau que eventualment fas per
deseixir-te’n, per esquitllar-te’n, per esmunyir-te’n,
i no pots, no pots, collons, que et dic que no pots, i no pots, i que
pertot arreu hi ha qui cerca d’assabentar-te de l’absurd
i d’esclarir-te’l, i te’n separes i corres i corres
fins que cuides haver perduda una camota en la correguda, i no, no i
no, no, el cap, has perdut el cap, el cap, el cap i et tanquen,
fot-te fotre, aleshores, perquè creu-me, si vols, 0 si pots,
creu-me: l’òpera del viure no s’explica, no
s’ordena, no s’endreça, no es viu…, es
canta, es canta, es canta: loli-lalà-iloló, es canta a
primer pla, 0 des del racó i fet una merda, 0 engualdrapat per
als tres tombs, tant hi fot, això — la qüestió:
la cantes bo i atenent a la partitura de les noves dels diaris, i
sense fer gaire cas, i gens i gens de cas d’aquells qui et
diuen que cal, i cal i cal, viure-la, endreçar-la, ordenar-la,
explicar-la, cantar-la… — merda, doncs, per a la
supervivència de l’òpera, per a la mort de
l’òpera i per als qui la vetllen, l’òpera
vital 0 de la vida — ja ho veus: tot plegat per tal de dir-te
com, i com i com, trobo estrany i estrany que encara hi hagi qui
s’esdernegui devers la necessitat d’una ordenació
racional, real, palpable i comprensible de l’òpera en
vist dels altres, dels qui llegim, diari, el diari i sabem, sabem
sabem, com ens emprenyen, com ens enganyen, com ens enganyen com ens
enganyen, com balafien moments i moments inspirats que podrien
dedicar a l’enderroc, i esmerçar en l’anorreament
de l’òpera, els qui no saben potser que ja n’estem
farts i tips, dels tacons improperiosos d’òpera, i òpera
reaccionària, regressiva, que tem les noves dels diaris que
parlen, i no aturen de parlar-ne, d’esdeveniments il·lògics
que foten, i foten daltabaix, totes les butllofes religioses,
polítiques, històriques, morals, culturals i
etcèterauals… Ja ho he dit abans, ens enganyen, fan
malbé ocasions i ocasions, i de més a més no
acaben de capir que l’òpera vital, és a dir, la
vida, és l’òpera més viva, vivent, dic, i
en conseqüència la més irracional, irreal,
impalpable i incomprensible, i la que menys paeix les boles
metafísiques, tararístiques…! Ja està
dit, no sóc pas dels qui enganyen, no, no, tinc el cap com un
rusc durant les eleccions, i no sé pas de cap tresquera. Sóc
l’expulsat i no sé pas de cap veritat, no, tararat! Te
n’adones…? L’únic que si de cas pots
retreure’m és que em faci meua, i me n’aprofiti
amb tota la barra, una notícia que també t’havia
pertangut, a tu, i a tothom qui collons llegeix el diari… —
però, calma, no, poc tinyeta, jo, gens malparit, cap de massa
blava, no te’n faré — altrament què faig? —
que l’adopero i la gavanyo — convingut — i, en
acabat, l’abandono, trist per amor a l’orgasme repatani —
només per tal d’exprimir-te aquesta malasetmanamenta que
duc, i duc i duc, aquests dies que hi ha qui vol restablir la vil
jerarquia que mena al punt omega...
—Glop,
caca, nen: això són figues luètiques d’un
paner massa enlairat, per a tu; roman, t’aconsello, arran de
sola, empenya, turmell, canyella, panxell, genoll, cuixa, entreforc…
i alto!, i allavòrens tragueja i apitra, i amunt, fins als
sacsons, els mugrons, els llavirons... — ah, ah, no fóssim
pas massa gràfics, que te me la reconeixerien, identificarien,
tortuga gusaràpica, projecció... — xst, eleva’t
i tot, si vols, fins a la laurèola, si doncs en duu, i fins a
l’aurèola lluent, si tant doncs l’angelitzes, però
no t’alzinis pas fins a les bromes, això no, que
cauries, cauries cauries, i el mal que et faries ni tu no te
l’imagines, nen i nen...
He
sentit dir-me. I que:
—Tot
és previst, als ulls de l’ens…
—De
l’enze…?
—…de
l’ens, de l’ens.
—De
l’ens!
—Op,
creu-t’ho, als ulls de l’ens tot és u —
després, ara i abans — i se sap la teua trajectòria
com se sabria, cas que en tingués cap, els dits de les
manotes, au!
En
definitiva, l’òpera capdecony que es veu que hom encara
va cantar aquell dia fou aquesta, aquesta aquesta, que suara
arrauxadament et componc com a resposta, amarg — ep, com hauria
pogut ser una altra — no ho dubtis, això — i aquí
és justament on vinc a resumir-te l’embarbussament
precedent, si doncs puc… Em fereja — iè! —
tota òpera. I ací hi incloc, per tant, oh i tant, oh:
la pop… La pop i les altres, totes em feregen. Totes i
cadascuna…, que no sigui doncs l’òpera sense llei
ni concert, ni cantilena ni reglamentació… Ni cànon
ni l’endreçat merder adjacent de sortides i entrades, i
aparts i desenllaços, i sil·logismes sil·logístics
i lògics, i tampoc pla ni conjuminació ni tripijoc, ni,
al capdavall, raó..., raó raó, raó…?,
raó, bah, raó de ser — del diari diari; de debò.
En
canvi, l’òpera que de moment no desdic pas és
aquesta altra que es desenrotlla com això tan senzill que la
majoria fem si fa no fa quan en tenim ganes: ejacular, per exemple,
0... pixar!
Aleshores,
doncs, Vull dir que sóc amb una òpera com ara una
pixarrada, que dura fins que s’estronca — i ací
s’hi escau allò de l’aigua del flum, flum flum,
que diuen que diu l’Heràclit que raja, i raja, i mai no
l’identifiques, i ni riu ni salic de pixats no són mai
els mateixos ni, per tant, copsables, calcats, ans abracadabrants de
totes, i totes, i etzibaires de cops contusos de trascantó que
trasbalsen i destrempen l’auditori — i prou, i no esmento
els qui, desnonats pancreàtics o prostàtics 0 renals —
i també, és clar, els de l’embús ureteral
0 bé uretral — i, no cal assenyalar, però no ens
deixéssim pas els de les pedres fonamentals a la veixiga i
pels volts... — glop, en fi, tothom — gent qui toca de
peus enterra i no vola, no vola no vola, pas, no, no vola gens, ans
només barriguen dins les velles mentides — iè! —
històries de cony qui cou, de seny qui seu — uà!
— de l’endreç operístic — pixen, es
veu, a base de qüadres, assaigs, impromtus, interludis,
simfonies, solos, ritmes, semitons, andantes, al·legros,
chors, ai, ai, i mai i mai quan, com dic, en tenen prou ganes: pipí,
pixera, orinera. Som-hi...
Trim-tram.
Vet
ací la cambra mortuòria. Just ací és on
hom diu que el 27 proppassat va dinyar-la un bon marrec anomenat
Jomar Werner, en Nangroc: i doncs, ell: l’heroi. L’heroi
si més no de bell antuvi: car després ja veurem què
s’esdevé que ocorre, en aquesta conya que muntarem.
Bé;
diu: “S’hi va morir en Nangroc, ací, pobre noiet”,
i diu: “No veus quin món més acollonidor…?”
— acollidor…? — no, prou cagarel·la de
capellà falorniós, acollonidor. I diu: “Ah, va
bé, som-hi, i tant, acolloneix, tens tota la raó.”
Quatre
parets escrostonades i molta d’olor de romàtic, i tot de
fòtils vells, i vells i antics, i corcats, i cap d’íntegre,
creu-me doncs…
a.
Preludi: Clau!
Et
parlaré del cassigall vomitiu que et farà avinent la
seua, seua seua, vençó d’humà
esbalaït: la seua. Pots plànyer-lo, si et sembla adient:
diries talment que té un peu al carner, i no t’etivocaries.
Es mor, i mar i mor, i n’hi ha fins i tot per a llençar-lo
lluny i lluny, i perdre’l de vista de fàstic que fot —
i malament que deixa el gènere, oh — oh, fa vindre
basca, el maleït — diu que es diu Nangroc, i per torna has
d’aguantar, benemèrit, el seu aflat putrefacte, atès
que se t’adreça: ferm!
Nangroc:
Hu-u…! Veus què diu aquest paper…? Sí,
sóc jo: sóc l’infant estrany aquell qui va sortir
l’altre dia al diari..., llegeix: diu que tinc un gam d’allò
més abstrús i estruç: progèria!
“Progèria”,
hi fot aquí; tal com sona, doncs: vellesa galopant, senectut
precoç, aquesta és la meua malaltia. No saps…?
Es veu que et fas vell, i vell i vell, abans d’hora, i sense
romanços: ràpid, rabent, a més de cent per hora:
nyec, fins que et mors. Ja ho veus, la gracieta. I aquí ho
diu: que m’hi vaig morir, de pro..., de com se’n digui…!
Tant se val, i mira, a sobre, ben clar: als dotze anys! Ho entens? Et
mors de vell als dotze anys...!
Però
para el carro, als dotze, diu, als dotze, que fet i fet era com si
tot plegat en tingués, d’això... noranta-sis,
d’anys! De debò! Que t’ho creguis: creu-t’ho!
Aquí ho posa: noranta-sis anys als dotze anys… Jo
tampoc no ho entenc! No ho entenc! Ves si no m’ho he dit
vegades: Òstic, doncs, paio, què fots…! Qui
t’albarda, tan descaradament…! Qui et puja a cavall com
si érets el més ruc, qui t’aixeca la camisota
d’aquesta manera tan porca…! Això sona
a
putada! Totes les de la llei! Putada grossa grossa! Però que
t’ho expliquin, home, que t’ho expliquin…! Ep,
savis, savis…! Jo també aniré al cel…?
Sóc una bestiola rara, potser, jo…! Sóc
especial, cavà…? No entro en els vostres esquemes, jo,
eh…? Què! Em moro tan vell i vell sense haver tingut el
temps d’haver fotut un sol puta pecat, jo, eh…!
Expliqueu-m’ho, vosaltres qui ho sabeu tot! Com s’entén,
eh…? Expliqueu-m’ho, et dic! Expliqueu-me alguna cosa!
I
tant, i ara…? Què us empescareu, per a mi? Val gens la
pena, el meu consum? Us m’espolsareu arbitràriament,
perfuntòria…? O ja m’envieu als llimbs, també?
A aqueix calaixot dels mals endreços em fiqueu…? A cap
altre…?
Collons,
quina teoria, maco! El gran doctor humanista cogita i es fa bullir el
meló: Generalment, diu, els afolls eren cossos, carn, mísera
carn, doncs! Però tu no, tu ets un esperit afollat, un esperit
malparit, l’excepció a la regla, tararegla! Ja ho veus,
quin descans. I de més a més: no paga la pena,
considerar aquest petit problema; bah, a sant Tomàs i tot ja
n’hi plantificaven de més dificils…, i els
bizantins…! calcula…! bah, bah, on vas pel món
plantejant aquesta carallotada, ara, home…?
Merda, et responc! Es
tracta de mi, cony! Sóc jo! O és que jo no tinc dret
com vosaltres a ser més viu, i viure anys i panys lentament
per a destil·lar en un llibre la meua íntima convicció
que, tot fet i dit, he acabat guanyant-me també una vida
futura! La meua graciosa creença sentida vivament en el cor
que l’humanitat és bona, i s’enfila cap al bon
camí, i que ja ens ho farem, els bons, i bons i bons, dalt al
cel…! Sí, senyora; que tant botzinejar, jo hi sóc
tamberet, fotent el nas, una figura qui sobresurt, i sobreïx del
moltoneig, alat, amunt i lluny damunt l’humanitat, beneit i
beneït, de dret al paradís, l’humanitat bufant-me
les faldilles, amunt, perquè pugi més de pressa. Car al
capdavall, per què altre serveix, l’humanitat; i qui
cony és, al capdavall, l’humanitat? I jo, qui sóc
i què hi pinto? Cony, quina carallotada de demanar, oi…?
Ho demanaré a tothom qui qualifiqui… Ho demanaré
a un bonze, a un gurú, a un jueu, a un moro, a qui…? I
quines rucades em diran, aquests pobres bons altres, si ningú
no en sap pas un borrall, de tot això, si mai no n’he
tret res, i res i res, sinó mentides embogidores de cagats…!
Molt de sapastre, pel món! I de bútxera, te l’endinyen
per qualsevol forat. Amb la mateixa disfressa, tots plegats! Molts de
noms designant el mateix insidiós i oliós tipus de
venedor de tones de caos a l’engròs i per cada cinc
cèntims! Oh, perdó, no me’n recordava, pobret de
mi, que em moro! Millor que no cridi gaire, mes si us plau…
Au, au, boneguets, expliqueu-m’ho; expliqueu-m’ho, ca…?!
Expliqueu-m’ho, collons, expliqueu-m’ho! Expliqueu-me si
sóc, si mereixo, com vosaltres…, si mai puc
considerar-me prou definit per a merèixer... Au, expliqueu i
expliqueu-me per què sí doncs, o expliqueu-me ja per
què no doncs! Però no m’expliqueu pas aquestes
mentides que foteu emplastrades pels llibres, i que conteu arreu amb
galtes de ciment, malparits, i des de púlpits i des de trons i
trones a quatre faves amb cara de fava! Ves si no m’ho he dit
vegades: que m’ho expliquin…! I res: res; es veu que
ningú: res. Oh, mutacions, mutacions, diuen, d’altres,
però tambe els veig a venir, bola rere bola i, rere bola,
bola, vaguetats — ves si no ho sé! Que és que no
llegeixo el diari…? Ja ho veus, és veritat, l’altre
dia el diari encara en duia un altre qui el van parir de cap per
avall: tenia un peu al capdamunt — oh no, cap signe així
reial, el mec, amb una cresta al cucurell — oh no! — que
tenia un peu en lloc d’un cap, i hauria hagut de caminar amb un
parell de caps — hà! — el pipí de nas, les
natges de clatellera, qui s’hi entén…? Sí
ves, som així: monstres; t’ho dic; monstres — ja
ho saps — els diaris rai — aboquen! — tan aviat
parlen que a algun indret han nascuts siamesos qui van a mitges, amb
això, amb allò, amb l’espinada, amb el cervell! —
glop, imagina’t! — amb un mateix cap i canó i
coll, per exemple! — amb una cosa 0 altra que no saps al
capdavall si són dos qui tenen prou de no res, o bé és
un de sol que té massa de molt, cos per a donar i vendre —
oh és clar, però — bah, quin problema, ara! —
el maldecap insuls! — et diuen, els savis, res, home! —
l’important és l’home net i llest i ancià
qui se salva i va al cel — com nosaltres! — i no pas el
desgraciat ignot i brut qui ni sap si és 0 no és, i no
destria entre els conceptes filosòfics, teològics, i
merda, et diuen, no emprenyéssiu pus, company!
I mentrestant, avant va:
tan aviat és una cinta, una cadena repel·lent de
nadons, quants en diuen…? Set! Vuit! Nou! Deu! Tant se val,
això rai, un exèrcit de formigues freturants…, i
caps-grossos, diuen..., en surten força, tants com vulguis,
també, d’aquests, es veu... I bocins de carn plens de
forats que no saps si són sexes 0 nassos — amorfs! I
imitacions d’àngels eixelats i esplomats, i freds i
aliens, qui mai no acaben de poder volar i volar, escalivats…!
I híbrids, a manta — quin animal! Mig vedella, mig
cabra, mig gallina, mig cocodril, mig persona…! I, després,
els hermafrodites, germans! No diguis pas! Cadascun amb les seues
quatre banyes! I tòtems! Tortugues qui es voldrien caragols
per poder posseir també un destí de bon banyut, i qui
semblen tot normals i qui surten… Optimistes… Tanta de
vida! Molta de propaganda: guanyarà, tortugueta, guanyarà!
Però és mentida!
Es rabejaven en llurs
històries de cony qui cou, de seny qui seu, repeteixo! I no
saben que els han trucada a la bestreta la correguda contra la llebre
de torn! Trampa! No ho veieu…? La correguda sempre s’acaba
abans d’hora! Tant cobejar! Ben sovint abans i tot que no
puguis portar banyes! Somieig! Barreja! Què hi fotrem…!
Mutacions!
Mutacions, diuen, i no hi
pesco res, amb aquesta explicació de datpelcul carallot, és
clar. I, tampoc, ja no hi he entès mai res, jo, si t’haig
de ser sincer, res, mai, de veritat. Ves, si no he tingut ni prou
temps, d’entendre res, i això que tan vell que em moro,
eh…? La riota. Però mira, saps què? Fica’t
a la meua pelleringa, si vols saber què m’ha passat, ara
que mentrestant m’he mort; mort, dic; posa’t al meu lloc,
si pots; no ets prou racional, intel·ligent, sensible? No…?
Doncs agafa la cadira i
fot el camp, religiós, que t’has equivocat de secta i de
templet de fàcil falornieig! Ah, però potser…
Se’t poden explicar coses? Atens a raons? Et saps mortal? Saps
que això comença i després s’acaba? Sí?
I doncs? Et mors amb mi, doncs! Mor-te amb mi, mor, mor, t’ho
recomano, fes-me cas, mor aquí mateix — ara mateix, aquí
mateix, lúcid, jove, de vell, jove, de vell… I ja ho
veuràs, ara, com et mareges, i aviat no saps ni on pares, més
perdut que no un pitecàntrop qui es desperta a un rar
concepte: ultratomba! Oh sí, és clar! Et vindran
amb la mateixa cançó capdecony! Això rai! Tot és
relatiu, et diran! Rai, això! Relatiu, tot és! Relatiu:
els anys que vius i com els vius: això no té cap
importància — perquè tot és relatiu —
tot!
Tot tret el paradís
que us reserven, és clar! On vas a parar! Prou podreu, amb el
paradís que us heu cuinat, normals! Repapats, i amb els ous
per corbata, us heu pintada una darrera decoració, on oblidar
tants de ridículs i esguerrats, i en canvi recordar tantes
d’inutilitats eternament! El necessitàveu! Cony, com us
calia! Un paradís! Un paradís salvant-vos del suïcidi,
bona jugada! Justificant l’afany esbojarrat de conservació
de la vostra netedat i saviesa! Assassins! Apartant-vos del deure
humà de l’enderroc absolut! Iè! Et dic: et
marejaries, et ballaria el cap, si m’habitessis; vine, escolta…
— atent: imagina que un any d’aquests que tothom passa
normal, com el que passes tu i d’altres qui aneu fent i fotent
sense gaires esglais — això sí, ai las, dins
aquest ambient que escanya! — imagina aquest instant prolongat
que esteneu, anant tirant, inconscients, fins que… plaf, peta
la corda, la cosa no allargava més, 0 un accident, la qüestió:
us foteu trompada — nyaca! — xemicats — sigui com
sigui, en teniu una idea precisa: un any, tanta de llargària,
prou m’heu ensenyat de pensar com vosaltres… — per
què no proveu de pensar com jo…?
Imagina que un any dels
teus en fa vuit dels meus, tal com sona, vuit, és a dir, no sé
pas si acabes de capir-ho: dotze per vuit, eh…? Dotze per
vuit: noranta-sis, au, fes-te fotre, avant va: noranta-sis anys —
que respectable, l’avi, eh? — què collons es
queixa! — bona edat, que no? — bona edat per a cagar-la
definitivament després d’haver badat com un boig obsedit
durant dotze anys a veure si entenia mai res... — això
està molt bé per a les lleis de l’astrofísica,
però que em passi a mi, eh, quina gracia!
Pedres em solquen els
ronyons com aeròlits! Tot em fa mal! A la cadena vertebral,
les vèrtebres se’m descorden i, independents, actuen
sense preavís! Em moro…! Oh? Ja..., ja ni sé on
sóc… Aquest diari! Deixa’m acabar-te de llegir
les quatre ratlles bordes que em dediquen..., potser els ha fallat un
anunci avui, i no sabien amb quina carallotada emplenar el buit,
potser! Aquí baix: ja s’acaba, l’última
línia: la fi, per exemple, ves, no fotis, tu mateix: s’ha
mort de què, diu? De què…? Un atac, ve-t’ho
aquí: ho diu: d’un atac al cor… El cor em féu
figa, i hi vaig deixar la pell... Ep, la pell! No sé pas
altrament ni com dir-ne, d’aquest drap brut i més aspre
que no un terra de vidres! Atacs... Prou ho saps: allò que
diuen sempre de les malalties vasculars, escleròtiques, 0
circulatòries i cardíaques — buf, pots comptar;
ja te’n diran, ja, de foteses que toquin pels dins de la
corpenta — total: que et fas vell i ja res no va a l’hora,
ve-t’ho aquí tot el misteri — escolta:
“borroc-i-borroc-borroc” — quina carraca — de
sobte el meu cor, ara darrerament només:
“borroc-i-borroc-de-borroc-borroc…”, fins que tot
d’una diu: fava! Vols res més arbitràri? S’ha
mort d’un atac de vellúria, el nen — ai, pobre
antic, ai, ai, ai, ai, ai — mes, és clar, de vellúria,
un atac, si no podia pas ser altre!
Ei, no, no, ja em
perdonareu; a l’inrevés, a l’inrevés: podia
ser qualsevol altra cosa — ja se sap: que és que quan
hom arriba a aquestes velleses... — ai, la mare, velleses? —
dotze anys! No foti, doctor, a qui esquila, ara? Per qui ens pren?
Res, home, el que li dic:
que quan hom fa cap cap a aquesta disfunció general...
Apa, apa, deixi-ho córrer,
doctor, no ens empleni el cervell i el ser vell de rucades...
Ep,
no, que sí, cap bola! Que dic que els dic que hom, quan és
tan vell i vell, s’ho pot esperar tot... Tot…? Tot!
Justifiqui’s…, (però xut, què li vull? Que
et penses que ho sap, pobre home…?) Tot, tot, afirmo,
cregui’m, es pot esperar qualsevol cosa: que li falli el cor —
bufi! ja ho crec! — i el fetge, calculi, fins i tot — i
la freixura, la bufeta — cada timus… Merda, noi, diu el
doctor, bona nit, em quedo descansat... Què ha de saber! Se’n
va! Va bé, va bé, bona nit, home, i gràcies, eh?
Se’n va: bon diagnòstic profilàctic, quin parer
més socràtic i pancràtic… I tant. Sí,
però: i ara què fotré, jo, per aquí? Cap
altre remei…? Què hi fotré… Jo, per aquí,
i ara, què fotre-hi, què, jo, ara, aquí…!
— glop, glop, glop — escolti…?
Mutacions,
fill, mutacions; en fi: el món no l’entén ni déu
ni la mare qui el va parir... Oh, pero que d~u, ara? heretge, mea que
heretge, no?.. apa, tranquil, perdona, no em facis massa cas, es que
saps que passa? que un
\--
arriba a un moment i no pot mes: diu: cony, ja n’hi ha prout i
ho deiKB, córrer tot...
Ara, descoratjat, no sap
pas que fer amb el paper. Rau estona cap c.ot, abatut. Ara sembla que
torna a fer cas del diari que ens llegia. Sf, ho hem encertat: perque
mira que ens conta...
~~~~:
Ah sf, m’ho deixava! guaita que diu: que no solament ho era, un
vell, sinó que de
mes ames ho semblava, absolutament! d’una manera exagerada i
tot... i es veritat: que no veus que arrugat, escarran- sit, i que
lleig! mes que no un motlle de fer caretes? i, quan t’ho dic,
no sents, quina veu trencada i ~ogallosa de vell?! guc, ic,
,...
’-- guc... i, ecs,
tambe: quin fastic tipic de vell, no el veus? i e]J
desmenjament que tragino:
guc! et juro que ja hen no puc, no puc,
sóc
un vell definitiu, sóc un exabrubte, una exacerbació,
una essen- cia de vell que jugava i jugava, encara jugava per casa
dels pares i guc! guc! ho entens? guc! m’he mort, mort Com un
pollet agonic,
tot
el dia arraconat i resistint lentament aquesta ostia estranya,
que
no entenc, jo, que no entenc potser perque no he entes mai res, ja ho
he dit, aixo, em varen neixer en un merder llefiscós i pudent
i inextricable, com hom pon una mosca i l’abandona, pero a mi
no em van creixer les ales, es veu, 0 potser m’eixelaren, i
tampoc no em van creixer les potes, 0 potser m’escuixaven, i
m’hi enfonso a poc a poc, cuc sense anima, i m’hi of ego:
guc: afaf, afaf, afaf... sóc una mosca, un viró, mig
d’una cosa, mig d’una altra; sóc una larva
l diferida, ultrapassada,
impropagable! una larva que s’ofega, ’una larva inedita 0
sense cap possible forma adulta 0 que envelleix infitilment, car el
temps de transfbrmar-se li ha passat de llarg, ininformada! una larva
que neix i comenga d’ofegar-se, massa anciana, indefensa,
d’afo- nar-se dins la merda que l’ha parit, a poc a poc i
sempre, sense parar... la quigitat, jove, peculiaritat que us
distingeix, us retalla: quina figura! ef:!mer! et faras vell
rapidament perque no tinguis temps de posseir passat, el present se
t’esmunyi que no n’arrapis ni engrunes i
el
futur ves si no es tragic que no ens hagim parat mai a escatir-te’l,
ai, quins llimbs, company! mig bestia, mig persona,.pero ni una cosa
ni l’altra, cony, el corpus teologic no havia considerat
apropiat pre- veure aixo del monstre imponderable: eugenesia natUEal,
cosa savia! i bon sentit! hi ha quantitats tan infinitesimals que mes
val viltenir, no t’hi capfiquiS!... que podia entendre? maleit
embull! imagina: als sis mesos d’esser pel món ja tenia
leg dents negres i negres: cafides
de
tosques aspre~, irr~gularS, pudents; un nafra podrint-s~’m rels
en- \
dins...
no has nst maJ. les boques dels vells? forats, queJ.xals corcats,:
penjolls ales genives, la dentició tota sencera era ja fet i
fet un desastre irreparable... i el cabell, fixa-te’m quina
pobresa... te n’a- dones? gens ni molla, gairebe; es clar,
calcula, als dos anys, potser abans i tot, que no me’ls cree
mai al peu de la lletra, aquests papers infeQtats, queja se’m
feu canós i,poc despres, qUestió d’embalats dies,
comenga de fer figa i fins ara, fins a aquesta miseria, guaita:d’una
es-
~
trebada, sense! Estic..., estic segur que si m’estiro una
orella sorda, ~ un col1ó esteril, un dit, un peu, una llupia,
un goll, un genoll, es igual, que estic segur que tambe me l’enduc
tan facilment... ho provo? Si nomes fa dos anys..., es a dir, com si
diguessim que en fa setze, d’anys, doncs..., es que no
l’entendras mai, aquesta cosa estranya, ai- xb del temps per a
tu i l’albardada i la presa de pel del temps i tu,
be,
dones, fa dog anys dels teus, la teua idea! just clavat quan jo en
tenia deu 0 vuitanta, es a air, m’entens? doncs aleshores ja
deien que estava afligit amb alla, ar-te-riosclerosi, les venes
caducades, i que si no em moria era ban be de bolla, de casualitat,
s:!, es alla que et deixen per impossible, claupassat, desnonat,
diuen, ja t’ho faras sol, diuen, et moriras abans no passis la
puta cantonada d’aquesta
creu:
oh si, toca’t els ous, baby... i, ja veus que bonhomiós,
jo de
mi,
anoia adorable, oi? encara he anat aguantant un al tre pare~let, 9~e
l - - ~--- - . - - - .
11
dic! setze anyets mea,
fins ara mateix, mira, que es veu que si, que
.
jugava
una mica i amb fastic i guc! m’he ofegat del tot, t’ho he
dit?: mort. Esoorneia’t. Tant se val. Mort. M’he mort.
pobre vell! roman enmig de
1 ’objectiu que ullem, una cambra com qua.lsevol cambra
miserable, i hi roman prou fet malbe i per terra., en~ tre bocins de
joguines sutzoses, escaguitxades, regalimoses de bava, moos i merda i
florides~.., rau agonitzant i perdut dins l’univers i
potser
veu., com nosa.ltres, moure’s la tortuga grega. que a.ca.ba de
des~
pertar-se.
N’hi ha dues m~s, encara, de tor"tugues, si te n’adones;
una
.
altra
grega. i la darrera d’Herma.nn: són en aquell racó
mig ama.gades; s’estan de panxa. a terra i ni es belluguen ni
piulen, car clapen. :9~~~~~~: Hola., tinc gana. Fa.sol.
V’
Nangroc: Ai... tu rai, Queloni.
~~~~~~~: Fiu! que ~s,
aixo? fa.ves, pesols i maduixes!: me’n fotr~ un tip!
JOma.r: Eh?.. Ah, be...,
~s a. dir, m’he mort m’he mort, no es veri tat:
em
moro; em moro, si t’haig de ser exacte; que no ho veus?: afaf,
a- faf, afaf, d’aixo se’n diu ranera, si, i, ara que hi
penso, quina putada! quina. putada., Queloni! em moro de vell tan
jove! tan jovenot, verd i novici, que no. en s~ res, del viure! em
moro pelat, sense ha- ver conegut res i res! cap tecnica! i tu ra.i,
malparit! t’imagines? pa.ies! paies, per exemple! nenes! nenes
que t’espanten! xiquetes!
~
xiquetes que fa.n una oloreta.! noies...! noies que beses i estrenys
i
que els trobes, per dintre, que hi tenen? ! i dones, glop, quina.
esgarrifor! dones que no he conegut...!
:9~~~~;;~~:
Ua-a.; hola, bon dia.! Has viet el meu marit?..
Nangroc:
Mani, filla.? Ah si, diu que fa sol i, per tant, te gana: prunes
madures,
mongetes i figues: se’n fotra un tip.
~~~~~~~~;
De debo? Ves si ~s animal! i a mi sense avisar~e: xut, li’n
fotria una! Ep, tu! Ja me’n deixaras, que no, cabró?!
~~~~~;;~:
Eh? Prout l tant! au fot-li fort: enciam, safranoria i maga- nes
macades: ens en fotrem un tip: endrapa! el rafm ~s collonut!
Nangroc:
Bah, si; nom~s aquests pobres animalons, he conegut..., i aque-
====
lls
desgraciats! aquells perfectes guanyadors de £elicitats
eternes, aquells magnifica protagonistes de la progressió
humana devere d~u, aquells segurs esglaons de la vida cap a la
disbauxa d’ultratomba,
i
\
aquells benaurats, tots
repetits, que em miraven, que em guaitaven, que em llofraven, que em
sotjaven, que em fitaven, que no paraven i, me~ da, aquest nen,
deien, vet aqu! ara quina rara arts mes zara, yes si pas- Ben cases,
pel món, deien, i em tocaven, tris-tras, hen potinejat, i:
quina xifra descollonadora! deien, quina lletra estranya d’un
alfabet
per
empescar! no colla! no sabem on fotre’l, el nyec renoc! i com
s’ho fotra, pobra besti,a, per a pujar al celt
ai-ai-ai-ai-ai-ai-a!, caritat, germane; a veure que podem fer,
encara! a veure com ho arreglem, aixo; deu no s’equivoca! i
endavant!: i em toquen i em profanen i m’emprenyen i quin
monstre, diuen, i, apa, m’agafen i m’agafen mostra de
sang, mos- tra de pi:x:um, del que raji, avant va! mostra de moll de
l’espinada, mos- tra d’escamació de la pell..., si
no es un angelet, potser es un dimo- ni, intervenen: au, a la
foguera! a la foguera! demana xisclant l’audi-
’~_/
~
tori; espereu.;.~s, espereu-vos, els empirics: mostra d’ungla,
de banya,
de
fanera, encara; mostra d’ala, d’elitref mostra d’esclop,
d’elast:;i.c; mostra de menstru, si cal, mostra de lleterada,
peleu-la-hi b~! sf, ca- ra1+, carall, tan vell i encara raja, el
fenomen! mostra, mostra! mos- tra de que? aixo rai, fot-l’hi,
fot-l’hi! mostra d’idioma, tambe, au, i au, mostra de
l’intensa amor al cap de l’estat, oh-oh! mostra de la
mostra i mostra i ja! mostra de foteu-vos lee mans al Cul, xic-i-xic,
xic-i-xic, la taqui-incordia de l’enema continu! i, tris-tras,
no es cansen: premi!: m’encolomen aparell ale polsos, aparell
ale ulls, apa- rell ale cabells, encaixa maquina! aparell a la pixa,
nyec! conyendins,
~
aparell amunt i avall i avall i amunt i apa, apa, aparell, aparell,
per a ell, per a ell, aparell on els escaigui que els escau,
provem-ho a- qui? un altre foradot! i constaten: oh, mare meua, quin
desastre! si s’ha tornat vellet, pobre fill! si es degenera de
pressa, a tot gas,
el
nenet! u-au, u-au, 0 l’haurem de tractar de vos~e, aquest
venerable infant de nou anys? no ens desviessim! al que ens ocupa!
visca la cien- cia! i, mentrestant, tris-tras, jo aqu! plantat,
fenyut, destriat, i no conec re, no conec re ni re i, tris-tras,
m’encolomen pastilleta i au, i xarop i au, i injecció i
au, i el que conv:ingui i au, i polles en vinagre i au, que hi
barrejo, aVui, professor? ai, se m’hi ha escapat el cossi amb
els budells de les rates intoxicades, dins el suc per a l’antic!
no es preocupi, bon deixeble, potser aixQ fara la cosa; mai no se
sap; aixo de fer de savi s’esguimba del designi! encomanem-nos
a la
providencia!
inspiració, inspiració, equip de la recerca! a veure, a
veure, sam-hi: vejam com li anira, ara, aquesta altra potinga
fastigo- sa? una mica m~s de merda? i, apa, avant va: cal seguir punt
per punt aquest miracu1ós regim: que toca? ah sf, parir
panteres! i ara no: a- ra t’adorms, au: non-non, non-non, maca,
acluq,ui, acluqui, dormi, avi, i ara? ara a jugar, au: que b~...!
pero que fat’ tan gran i encara ju- ga, el gueto? ociosa
aristocracia! me cago en seu! deu-li una aixada
i
que es vavi ja el tarat! ja t’ensenyaria jo! ai no, vine, vine,
en- senya’t, senya’t, bon capella, feu-l;i veure la
calavera, pero no l’a-
.
colloniu ultramesura.consolant-lo! i, mentrestant, assenyadet, ense-
nya’t,
ensen~a’t, que et farem una radiografia, veus que cronic? i am
que ve? el bon cardiograma, ara! i ara, ja ho veuras, ara, que
operat! d’aixo, d’allo, d’ago, de l’altre! i
ara? no te’n recordes? ~s alar,
~"
,
~s que ..t’hem cardat l’electroxoc, quina facecia! i ara?
p~u po- l draa, ben co~ctat, quina influencia! Bents com et pass en
lea corre-
nts?
i ara? ara carre, que et fotrem una altra palla! xst, no t’enca-
parris, home, que es aixo? si mai, el dia de la resurrecció
tararó, reviscoles, eixiras prou apedagat, no t’ho
neguem, pero alegria, que aquest entretingut problema metaf!sic ja
te’ns me’l resolien forga temps ha al concili de..., al
concili de, d’on? ~s igual, ~eluia!
ets
el draa que matara sant..., sant d’aixo, home! es igual, bah:
fot- -te de cantó, sup! tarari, decubit tararUbit, pronació
tararó, visca
r:’-’
la prostitució, que no? 0, si no, vine aix!, en espiral, cap
aqu! i
~
~! a veure si lD,~S dif!cil encara i ben de cap per avall de
travesser, oi? c ai, xiquet, que et fas de mal manipular, de cops!
ecs, que vell que
r
; et fots! lihe. de
rentar lee mans ~egades! nane., com t’ asseques! COm
et migres! com fallesl com
desdius! bans humans, com ens insultes! com i com! com desafines! i
com em cago en el deu que us va parir, santa sacr!legs, ja n’hi
ha prout Ja n’hi ha prou, salvadors! no pot ser, ja ~s massa!
massa! tant aprofitar-se! mentrestant..., mentres- tant, jo no conec
re, del món, tris-tras, nom~s s~ que ves a saber
com
he fet cap per aqu! un cop nascut, glop, i s~, en tinc l’experien-
cia! ho he sofert a la pell! abans d’espellar-lo escaliveu-lo!
se
que
tothora tostemps, sempre m’han mane gat com han volgut,
desgraciat que sóc, si anem a mirar, pobre de mi, tanta pega!
tanta pega, he tin- gut?! aixo..., aixo no li ha passat mai a ninga,
cava que no?! sóc
-
14-
l’escadus, el mal
endreg, un trist pegot emprenyador! xut, ves per que
he
hagut d’arrossegar tanta malallet? per que he estat triat? que
voleu, tatham, de mi? fora, fora! ben lluny! deixeu-me tranquil!
deixeu-nos
anar
rent, ami i la meua m~s intima possessió: la meua malaltia!
sem- pre us he hagut de tenir sabre, fitxat, controlat, manuclejat,
lat, obstinadament obstaculi tzat! deixeu-me 8Q1 ; totes al cul,
fotria!
fugiu, que tiro guitzes! au, arruix! ben lluny! que no us ha-
gi
de veure! frog! a la quinta forca! jo vull saber sab-er saber; saber
ó.L’
esser
quelcom
del m nf nom~s saber,no pas sabut! saber! quelcom del món k
i... i de lee dones, per
exemple, i del món i de lee dones, si! no ser tot plegat tan
fastigosament ruc i ruc, vull! prou explotar-me!
~~~~~:
Ah, hola, tu, pansit! Que dius?.. Em mora de gana i ua, fa sol!
Nangroc: Xut, bah! cada dia dieu el mateix, vosaltres! cada dia el
mateix,
."’-
=====
cada
dia, des del temps de la quica, la mateixa cantilena: "fa sol,
fa
sol"... !
~~~~: Que, cada dia cada
dia...? cada dia que fa sol, ep!
~~~~: l ós clar, ja
ho só: nomós faltaria, encara! quan es que plau,
"plou", dieu; i
"fa vent", dieu quan fa vent, "el temps ós
r(J.fol"; i quan neva, "neva" , dir:1:eu, i, com que
neva, inconscients, vosaltres
rai:
k~plegat veles i us heu adormit, i dormiu i dormiu i espereu, fe-
ligas, fins que surti el sol nomós per a obrir els ulls,
llevar-voa i
,
-
air "sol, fa sol"... he d’aguantar-vos! i ami
m’agraa.arJ.a nomós saber
que diuen elles! lee
donee! lee dones, elles! lee donee que mai no he
-
:\.:~ cone gut , pobret,
lee donee del món, totes! meravelloses donee, merave-
lloses
i.quantitats de donee fabuloses, meravelloses seleccions, mera-
velloses antologies, meravelloses analectes, centós, potpurris
de donee,
,
i
donee de tot t;int i que m’hauria agradat tent d’olorar!
donee ig- ~~ norades d’un món ignorat, per ami, pobre,
sol i ruc i trait i fet ma- lb~ en aquest racó absurd, 0 cup
at , sense lleure, pobret, aqui enfonyat en aquest cau de malamort i
desconnectat de la realitat i solitari, guinardera insalubre, comuna
cafida i oblidada on jamai no hi ha caga"t dona que al món
hagi sigut, on mai i mai no ha arribat veu de dona, les veus de lea
donee merav,elloses del món incompres, dones-incognita, il-
lusió de dona que parla i parla i parla i t~ la bafarada
buida, la fu- merola buida, buit el filacteri i el gest g1agat i
mistificat, censu- rat, i jo, arraconat i solitari i brut i trencat,
sóc all! que em pre--
i
~
,.
" l
~n1A ’sdme+ 1 sdme+
...eJn1A ó~~~-OU1+-1-TOS-~J-ó-me~-moo-~1P-uOq-
-~10q-qo-qO-nOld-10S-’8J-’8U1eJ-~+10T1l-S910eJd-syUL-ueu-u1nD-i-OJOUL-me-i-
-oJom-me-+l0m-om1+se~1-em-oSU’8osep-~J~-J’811’8qeJ+-’8-~1~A-u~em-Jes+od-’8u
-~~-ou1+-10S-’8J
’10S-’8J-~~~-ou1+ ’~U’8~ ou1+ :+ue1p J~óuemoo
~ ’Jes+od ’J+~m ep es-J~Aell ’8 Jed ’eJ OU’8
Jed ’eJ ou Jed +0+ 1 sdme+ ep +~~ ~ ~~~ eJn1A ep ~uem~dosue~l
~o~ ’~p~A ~suos Jnll ’s~’8ml~q 1 SnO’8A s~ou
-~u ep s~soo~sd ~ s1soxneu seAes sel ’d1P~~P soxeldmoo S~~JJOA~
Hues
sle
’S8~S3~buoo sep’8J seAes sel ’seTT’eJ’8q
sep1d!t~se seAes sel SOU-J’eO
-~ldxe
ou ~s ~eJ ~ ~eJ ue1J~J ou ~pJem ~J~l’e ~UTnD :~J ue ’...seJp~nD
u~sseJ ’s8T1eAOU u1sseJ ’sep’e~o’eJ2sep sel
’su0ó~0 u~sseJ ’eJ~~e~ U~s -seJ ’se-rn°Jned
u~sseJ sen’8n~JO~ seJqod sel 1s ó0U enD qe ’se-rnoJned
’eldmexe Jed ’~J ou i~q i~’e~eld ~o~ ’~ueJ
J~~ ~ eJn~A ue ’~~110J ue ’J~~Op ue ’seJqod
’J’e~uem ue uesued symou óJn°’e Jed
’ue~oJ ~q ~nD i~~ -~~s~o ~ x~enJ~sep 1u ’e~eu~m 1u ~sued
ou nyp enD ~ue~ ~~qod ’o~e~u JeJ ~ ’u9m led ’seJ
~~u~d ~q ou enD ’o~p ’~ue~ ~Jqod i~uelll’8~s1~~
u~e~m sle enD snyp es-J~osedme ~nq~s U’8q ou ~s iSJP~..l’8d
d’eo ’epJ~ sle ou ~U1U oodmB~ ~s ’~ue~ ’e~qod
ó~nD ep ó~e "e01m ~un symou soJ enD 1u 1 ’~U’8~
e~n~A
’x1eAJes sle ~nD ep? ’~eJ ~ ~eJ ’9J’eoue ~
’ueuem enD ’ep~~edeJ 1 ~’P~J~OA~ ~p~A ~1 ~ ~o~
’es-J1~om e’P sue~ ~p~J2’e sle ou :ue~~n’8’e
:se1u
-~~’edeJ
U9s ~...se~.rr:ue~ueo ~~o~ ~ SU1J ’SA1:1’8 ~ueo sle yq
noJd uen~A
~e
enD yAepSe~s se~~Jo~ sel ’sueq~ ueJom se ou 1s :~~~1~eA sa
:xemor id~~ un yJ~oJ u~em :oq Sy ~x~~ i~ell qmB seTlom 1 S~111
~~x~d
’100 :sUOll00 ...ó~1:1’8~ ~q ~q :~nD i~~Jo~d uoq
’...~-~10H :U1:1’8~eH iyqure~ n~ ’~uom ~un moo
xepenD s~.reJ me ’eJ’eoue isloA
========
( oq 1s ’~~em ~T ~ u~e~-SyA :eTq~~deosns enD ’yqure~
’TT1J ’~~V :~~u~lent
i’2X~~ ’e~oeJe
TBm
~J 1 i~U~A~p JnD~ °9s ~J’eoue enD ’ou gym 1S ’~~A
u~em enD ~~~~ -edse :AUOO "e~seTT e~~’e~ s~e ou ióSeAU’8q
seT ’seT-em-~’eo~J~~1:1’8Td moo ~u sd~s ou
ió~~nd’eTBm ~T doo e~~l’e un ~ue~oJ me~se ’e~
’~nx ó~V :1uOTenb
i
...’eTla :UU’8tll..leH
iiToS
~J il0S ~d :~1u~Ten5
ó...n~p
~nD ó~nD óuen1P ~nD io~ues seT ou ó’e~exU’eX
rules ~nD ó~JXl.u.1:~OSe~m ~nD l.~nD ó’eu~~~m me
WD ó~~xed~"~m 1=nD óx~eneAue~m
~nD
ó’epJOX1e~m 1nD ó~U’8~SeJ~uem "eAU"8~Ue~m
TnD 1 ióu~m le’P sesOneA’eJem l
seuop
seT uen1’P ~no j;seuop sel uen1’P ~nD ó~UOP ~1
n1’P ElnD ón1P ~nD ó910 -~-rno~~e,T ’e
’9~0~q~n~s’em ’el ~ ’e~~~ATBS 9100e~e~1 ~ nom
me enD ’~OOA -oJd me enD "8~10UOO me enD ’~uop ~T
n1’P ~nD ón1P ~nD :~~eJeJse ’o~~
~1
-’
...~-~ ~ -c-
1.
l, 1ó
i viure nom~s per a no dir
res, per a no fer res..., names viure per a podrir-se lentament
damunt la maquina del món..., quin fastic de vida
de
tortuga: viure i viure buidament anys i anys: podrir-se, die, menjar,
"
dormir, follar, prout i jot jo nO sóc cap tortuga; ie! no sóc
cap tor-
tuga,
red~u, que jo sóc un home 0 be una dona, un projecte de
persona, si m~s no; i jot jo m’haig de fer fotre i ara m’haig
de morir sense coneixer re: jo que podria! qui em castiga d’avangada?
per que us havleu d’inventar un d~u tan filldeputa!? em morir~
sense coneixer re i re de la vida i de la vida, re de lee dones, re
de tot aixQ de com camina el món i per que per que per que
camina aixl i qui el fa caminar tan mala- ment, rue! no en conec re,
de la cultura, re de la ciencia, m’empleno
~
la boca de paraules que no puc pair i m’ofego..., la ciencia,
die, cony
la
ciencia: ve-t’ho aqu:{ que tambe per aquest cantó
diferim, em penso,
J.
~ i radicalment, de lee tortugues, estUpides una cosa gran i
malinforma-
r
~
des: names han descobert que quan fa fred els conve dormir; que si
fan
~:
un
clot prop del fern l’hivernació se’ls fara mes
lleu; que si avui ja han menjat, que si avui ja han cardat, nom~s els
cal ja jeure; que si cauen es fan malbe...; que mes BaDen? quatre
xorradetes que no omplirien mitja pagina d’enciclopedia, S:L,
pero que saben de l’atom i de lee b~m- bee i els megatons i els
neutrinos, tot aixo? que saben de la desinte- gracia, de l’agressió,
de la violencia, de l’entropia? que saben del temps i de la
velocitat i la malaltia i l’energia? que saben dels ha- bitants
dele altres planetes? de l’espai en expansió, de la
mutació i
~
~ l’evolucio? que saben de lee tortugues de l’univers’?
que en saben, de la cooperació mundial tortugu1stica? que en
saben, de lee races? que saben de la s:Lfilis, de la tortura, de la
progeria? que saben de deu? que en saben? que saben? res! res, no
saben! i jot jo tampoc ja mai
no
en sabre re, de ref car em mora, em moro..., em mora COm una tortuga
que
es mar, vell i jove’ i sense saber re, de re, merda, el cap Com
un
bomba,
pobret...: afar, afaf, afaf...
~~~~:
Hum..., d’aixo..., tens el plastró un xic arrugat,
bonica: per- mete?
~~~~~~:
Xst! Que us veig, poca-vergonyes! Compte, eh?! que sóc aqu:L!
que
f
es que no podeu si ~es no ensarrOnar4me d’amagat?..
!
,
,
Hermann"A4?
,
[
" -’" 0’" =======
"’
.9~~~~~:
L’ostia, ara, ai ail No em vingueu amb innocencies, que no em
papa pas cap dit!
-,--
- 1. .,
~~~~: Glop, quina comedia!
tranquil, tranquil, noi: names li dic que t~ el plastró
arrugat: no en faras pas un drama, d’aixo!: sam adults i gent
de seny, em penso!
9~~~~~~~:
Ai, deixa’l, tu, xiquet: buf, quin home mes ruc! sempre em fa
quedar compromesa d’allo mes: malament que ni una malaputa,
vaja: la gelosia!: que-em-fots-el-salt-que-em-fots-el-salt...,
nyic~yac-nyic-
~yac:
lletania tot el dial no compren la motivació intrinseca del
de- sviament afectiu en l’alta societat contemporania feta als
trasbalsos i tensions propies de... i arregla’t la cua, pBmfil,
que la duus tota torta!
~~~~~~:
Glop: "cua tartan i, sabre, a la cara, m’ho diu! ~~~~: Que
hi farem? La vida!
QUelonia:
l es clar, que sit Bah, no et sulfuris, que tinc raó; home,
~
=======
si
almenys fossis po li t aqui com el senyoret Hermann, tan elegant i
es. portiu! guaita-te-li les juntures de la imbricació: quina
poca ronya, ell! no et cauen els ulls d’enveja! guaita, guaita,
que mudadet...
~~~~~~~:
Ecs, fuig! No m’haig de guaitar cap macarró, jo! sóc
probe i
recte
i decent, jot els de la televisió em dediquen tots els
programes, ami, i segueixo les lleis de la moral que heretavem dele
avantpassats tararats, quina vergonya! ells si que eren savis i
vertaders i gens
ni
mica macarrons! on vas a parar, macarró! vole res m~s pac
heroie!? se’m destrempen els collons!
Hermann:
Xst xst, el carro! parem compte amb les paraules, mestre!: la
~
meua conquilla, graciosament imbricada, com es escaient a la meua
glo- riosa nissaga, fa goig, no pas names perque gracies a la seua
lluentor jo pugui tirar-me sense m~s obolla teua gentil esposa, ans
tambe per-
que
s’escau que sóc m~s aixi de jeia maca, senyorial,
garrida, per
tal
com tambó els meus avantpassats tararats s’hagueren
d’espavilar
d’una
manera 0 be altra, entesos?.. Xinesament parlant, amb l’unicor-
ni, el fenix i el drac, jo, i si t’hi fats pinxo potser tu
mateix i
tot,
sóc un dele quatre essers ronb sort, astrucs, de bon averany,
Que- lonia, compra’t un bitllet de loteria i me’l passes
per l’es~uena!
~~~~~~~~:
Versat i optimista. Mua! Aixo es classe! Vet aquf per que tant
me
l’estimo... .
1~~~~:
Nota que et dic, camarada: el dia que calgui, revisarem els nos-
tres
respectius cadis morals i veura.s que si fa no fa contenen les ma-
teixes mentides, ja veus que et faig saber: que algU ens p~,en
mass:_.Jllll~
l
’" -
pel
cul de la pastora, des de dins la televisió i adhuc des de
fora. Et cito el classic? "l torna a capbussar-se de seguida en
la immobi- litat del seu egoisme com una to~uga dins la seua closca."
l b~! Ser- vitl
9~;~~~~:
l tanmateix, aclaparar-me amb verb grandiloqUent,no treu que...
~~~~~: Prout tortugues: fillesdeputa! no podeu callar?.. una mica de
respecte
tararecte! sempre i sempre donant voltes adornades al vostre triangle
fastigós! no l’entenc el triangle! no les entenc, les
fades histories de conys coient, senys seient! no les entenc, les
beneite- rie~ que sempre xerreu sense salta ni vol*a, literaris,
metai’orics, culturals, mentre jo!... jo m’estic morint:
afaf, afaf, afaf, em mora,
f
;
em mora gairebe com un home que es mor...
c
Queloni: Ja. pero la vida
en abstracte continua: calma, doncs. l a~elu- v =======
ia.
;
t
Hermann: Cony, ben dit! Parles raó! com hi toques,
company; que fern? a-
,
======= .
mics?..
9~;~~~~~:
le! ve-li per on! la vida en essencia continua, nen! ja ho veus: tant
el meu correctet marit com el corremón del meu bandarra n’e-
stan completament d’acord, a proposit de tal subjecte: majoria
absolu- ta, donns... l ail encara no saps pas com me’ls estimo,
tots dos a
llur
manera! estils masculinoides d’aristocrata i proletari! sóc
ro- ma.ntica i realista! vinga: mua, mua! petonets a la rampinya! es
que
"
cal comptar inexcusablement amb que... a veure, porta el paper que es
~
veu que no t’has apres, s1: "cal comptar inexcusablement
amb el no-re que ens espera a la prop era cantonada de la vida que
continua", ua., aixo ja es mes acollonidor! una de dues:
t’enfonses avall i t’enfon- l ses t’enfonses 0 et
cardes tothom i re que bellugui... sam-hi, sam-’ -hi! tinc par!
estimeu~e a l’unfson; tu per on vols, Hermann, quin orifici,
embut, intercostella?..
£~~~~~~:
Quina manera criminal d’espantar-te! Porta’l, aquest
paper! No serveix ni per a netejar-t’hi el cul! brr: l’estripo!
~~~~:
ls veritat; compren-ho, dona: no s’hade ser tan tafanera: es
millor que cadascu es guardi el seu paper: altrament, paden passar
co- ses rares: tu deixa ale neurastenic$ que ens maneguin cels i
inferns que extreuran lentament dels ensenyaments avials i venerats i
de la santa i savia paternitat: nosaltres: els obe.1:rem ulls clucs
com a,bons subdits, sempre assenyats i jugant dintre els canons que
mana la san-
l
ta
mare...
Nangroc:
Calla!
l ara que li han romput el
paper, com s’ho fara, l’inquiet sapastre,
per
a aprendre’s els llarga parlaments que li haviem etzibat,
encolomat, amargs i abruptes? La,solució potser fóra,
d’ara endavant, oferir-li un paper en blanc: que l’empleni
ell tal com sapigui, i partin:t sempre d’a- questa
circumstancia: que es mar; i d’aquesta maxima ineludible: tot
s’ha de criticar: re: ref: re no es acceptable sense critica:
i, aix!, pot air, per exemple...
Nangroc:
Calla! aixQ mai, ruc! com podeu acceptar re sense critica? tortu-
gues: tortugues!: la naturalesa no es gens savia: la natura es marta:
la
natura es un pot de mentides en ebullició putrefacta: entre el
mer-
E
der inercialment recagant-se, trobareu de bolla una mentida i ’us
la fe-
..L
reu
famolencament vostra pels segles dele segles: amb aquesta mentida
original us n’empescareu d’altres: tota la mantissa
addicional: cuai- nacabable d’una flamaralla truculenta: si la
fereu criar, simplement munyint-la~ munyiu mentides!: conreeu
mentides!: cal comengar criticant la primera tortuga que comenga a
arrossegar-se, pondre Que, hivernar, perdre lea dents, dur cloaca,
que m~s feu?! eh! pareu de festejar, ca- rall de gent, escolteu-me
una miqueta, tambe, encara que... oh, es ve- ritat! no, no em fessiu
pas cas, que parlo amh el cor, amb la meua fon- da ignorancia de
tor*uga identica a cadascun dele components d’aques- ta dula
que integrem tots els qui no sam intelJ.igents ni nets ni com l/ cal,
entrefinet membre cabrum, servidor! tots presents, ramat incongru
que
menen els dulers, bans pastors, camandulers, que escriuen llibres i
nodreixen religions just a la mida de llur especial salvació;
llas- tima!: llastima!: llastima!: quina malasort: em morire i no
sabre res
de
la vida!: passar~ de cap cap al no-re directament,tla-la-la-la la-la
1 ala , tirratapom, tipom, tipom, tirratapom, tipom, tipom,
tla-la-la-la- la, direct-ament d’enga d’aquest no-re, jot
la-la-la-la-la-la, passo d’ignorancia a inessencia, tirratapom,
tipom, tipom, pobret de mi! que, per estrany, no he merescut potser
que m’adscrivissin a cap religió d’aquestes capag
de dur-me a qualsevol nyepa sideral que m’acontentes, l’eden!,
i em permetes de produir com un boig per ala ja salvats jus- tament!
no, jo no, jo d’inexistencia a nullitat, de carencia a inope-
rancia, d~inutilitat a an.- ilació, i donne!: merda, tambe! si
sóc des- graciat! xut..., no sabeu pas que hauria estat capag
de fer, d’oferir,
l
l
"
:
per un tast de l’absolut
que pregonen!
~;~~~~:
Fiu! sentiu?: me1ó, diu: tast, i tallada, tu, no fotis!
sobretot si es ben maduret!
~~~~:
Una tallada d’absolut! una tallada, minuscula porció,
que me la donessin per a tastar: la meua opció: escopinar-la
repugnat 0 accep- tar-la fred 0 amb delit: oh!
~;~~:
l una tallada, nomes? xut! co~Qca-m’hi una ració, una
pitanga, un ranxo ben salvatge! perque acabo d’esmorzar, que si
no me’n faries veniT forga ganes, cava, tu?..
~~~~;:
Se’n foten...: absolut, dic: absolut, tanta pOT, gracioses
tortu- guest absolut, aquesta cosa, aixo que sens dubte deuen
coneixer els
;
homes, ells!: ells saben que vol dir, els homes: ho saben! ho saben,
f ’
lreostia
puta: i jo sense arribar a home! m’ofego! no hi arribo de cap
- V: manera: morint-me
sense haver descobert, d’entre tota la informació in-
,
r fantil empatollada, que
es veritat i que es mentida! Aquesta es la tra-
:
! gedia de l’infant!
Voldria sobreviure per a saber! saber com un adult!
~
de moment la port la pOT
als raigs de la mort, terrible laser, llamps,
neutrons,
aire gastant-se! Que hi ha de cert? el cel? l’infern? eter-
nitat? que sóc? Pobres infants! Mai no els digueu cap mentida!
Atan- seu-vos-els despullats, amb la vostra anima sincera i ignorant
per 0- frena! La meua tragedia: morir enganyat sense saber on
m’enganyen! Ells no, ells no tenen por: cafi*s
decertituds,saben on aniran a parar.Han fet la tria! han descobert el
gra entre tanta palla! pero per a aixo
~
jo necessi tava anys! lents anys de garbellar empatollaments infal
tils amb que ens informen, cruels! cnuels! cruels...
~;~~~~~:
Meravelaa de mer vell!
~;~~:
S’agrada, el sagrat!
Queloni:
penses massa. Vius en un ou. Ab ovo, has estat donant-te corda.
=======
- -
Veus
que et passa, ara, per pelar-te-la tant? t’has fet vell sense
en- tendre la tecnica i la mecanica de la maquina ddl món!
~~~~~~~~:
le! ie! tla-la-la-la la-la la-la!
Hermann:
Tirratapom, tipom, tipom! Tirratapom! =======
Nangroc:
No ho entenc!
-
~~~~~: Tris-tras. Canvia
el corró.
Nangroc: No ho entenc!
Comunicar-m’hi! seT com ells algtm dia! creixer!
demanar-los,
de tu a tu: que sabeu? jo se aixo, i vosaltres? Que sabeu~ amb
vosaltres, persones. Lluny dels totems, les mascotes, alter-egos!
l
21
Persones...
~~~~~~:
Tris-tras: tris-tras, que s’ha esfondrat.
~~~~~: ...ah, s’agraeix.
Aquesta seqUenCia m’agrada forga mes: xique-
ta
J?reciosa, tu, especialment, hi surts molt afavorida...txi-qui-txac,
fiu, com belluga, eh, tu?..
~~~~~g~:
Sf, que esta bona!
~~~~:
Apa, donas, som-hi, que ara es quan parles tu de debo, xata! ~~~~~~~:
...be; cal comptar, deia, quan m’heu atziagament interromput,
cal
comptar amb les variacions, encara; amb les nombroses i acoloridee
variacions que poden tenir lloc en pic has establert el triangle sa-
crosant: l’home, la muller i l’intrUs!: el millor del
món, el triangle!
Hermann:
pero "intrUs"?! Com me tractes, Quelonia?!
r
Quelonia: Ai, fill, escaient argot de romantica fotonovelJ.a:
hauras d’a-
~
=======
.
guantar-te,per ara, amor.
~~~~:
pero para, ói si deies el bal~, el badoc, el cornell, el marit
fofo, i la joiosa princeseta que es la dona i el fantastic enamo- rat
atractiu que es manega de fer el salt amb una tecnica diguem-ne
clarivident?.. xst! cal co~ptar amb la diversitat de tractaments que
s’ha donat a cada vert8K de triangle: fóssim valents:
nosaltres podem estimar-nos mes d’esbotzar revolucionariment
per l’hipotenusa i fer dels adUlters els alats protagonistes,
que no?..
~~~~~~~~:
Tens raó, no ens precipitessim: s’ha d’estudiar
s’ha d’estu- diar..., una opció 0 altra resultara
mes espectacular que no les al-
~
tres, s’ha d’estudiar...
~~~~~~:
Ja esta estudiat, tanta xerrameca!: hi ha un home com cal i c plidor
i xic de l’obra i hi ha els dolents: un parell repugnant de de-
generats sexuals!
~~~~:
Bah, bon altre: ens surt amb: degenerats sexuals! ~~~~~g~: Sempre
passa el mateix!
~~~~:
Ens vens amb naturalisme rebregat, ara! Molt d’homenet com cal,
vols fer tu , pero al finalles simpaties de l’autor reprimit i
les
del
pobre publiC en general se les enduen els dos fervents enamorats,
gent q~e gosa, i aquf som ella i jo..., d’aixo, Quelonia, coret
meu, som-hi?.. som-hi, vida?.. som-hi?
l,
ritual, amb les potes del davant li etziba batzegades damunt l’esque.
na, pobra soferta i dolga meuca, a la qual tambe nosaltres far{em de
gust
22
coneixer la dilatada mesu»a del nostre nervi, tot i sota
tal avatar
calapetenc,
cava. que sf, tu?.. l es que un cul es un cul; rebufa.nt.
~~~~~~~:
Ai no, Hermann, no!!
l vol f’ugir bo i
adquirint posat de paula, la noia, i ens f’a l’ef’ecte
que aquesta pellfcula ja l’hem vista, oi? HS’ ’ff
=~~~:
1, S1..
l li mossega una cama
d’enrere i ella se’n dol, murria i nyicris, mes el brau
la rete sense massa compliments i calent: oi que recordes la
bravfssima tensió del zel, dic, glop?
~~~~~~~~:
Queloni, Queloni!
9~~~~~~:
Que et pica?
Quelbnia:
Guaita que em f’oten, sorrut?! No t’emociones1 se te’m
volen
ir
========
"""- cardar
als nassos!
~~~~~~~:
Ah, fava, tens raó! no me’n recordava: resisteix, que
vinal ~~~~~: Desgraciats, desgraciats: sempre igual i igual: em
canso, de veu-
re
cada dia els mateixos episodis: em moro de cansament, potser!
.9~~~~~~~: Mi-te’l! d’enveja, et mors, com a bon
moralista que ets, brut!
l
tu, nano, bah, home, bah!: no et caguis!
.9~~~g~:
Ara, ara...!
~~~~:
Tranquil, au: no et moguis d’aquf on ets, que ja hi estas prou
be;
d’aixo: t’aviso: si vens, t’enf’onso un ull,
per exemple!
.9~~~~~~~:
La catxa! no li’n f’acis cas, tu! ves-hi sense por i
atacona’l:
/
apa, def’ensa’m!
V
Queloni:
No, que despres, borni, no t’agradare! . =======
~~~~~: Borni, coix i
ascla~!: despres no diguis que no adverteixo, jo! ~~~~~~~~: Que no
veus com tifeja? gos que borda, no gaire que no mossega, pi que
mes?.. tot propaganda! au, vine, ruc, vine: imagina quin gust, saber
que dos mascles es barallen pel meu cult apa, vine,vine i f’oteu-
~
-vos-les, que riurem! i, de mes ames, bah, prou romangos!: tothom ho
sap:
les lleis naturals manen que la xicota forniqui amb el guanyador:
tots els guanyadors forniquen a balquena, ie! Endavant: me’n
moro de
r,
f ganes: ja se sap, aixo!
pero be m’haig de f’erpregar, de primer, com
l a bona tortuga: una
altra llei, aixo!: aixo s’ho porta el caracter so-
l
cial tararal que ara com
ara ens senyoreja: ie! parlicipa, ostieja, vitupera, compet~~, avanga
tossudament i potser triomfaras, ie, ua.! Hermanni Queloni:
Triomfare, triomfare, triomfare, tirrotipom, tipom,
l
23
tipom, triomfare!
l
s’escometen i sentim espetegar llurs crania; alegrement i amb
escara- falls, la lluita esdeve rapidament una conya estrident i
blana, molt a- tansada al tango que estem acostumats a veure pertot
arreu i sobretot dins leg pantalles i rere els microfons.
~g~~;:
Endavant, endavant: competiu, competiu, foteu-vos ben taus d’una
puta vegada: a veure si es veritat: feu-vas malbe: estamordiu-vos:
gas- teu-vos mutuament, que ja us rematare jo, 0 ella, 0 el
patrocinador de la vetllada!
Amarg i sense esma, pobre,
necessitara potser mitja hora per a recobrar. -se, ara, pero almenys
els seus mots han fet mica d’efecte, perque ambdós
llui
tadors, prou perplexs, fan com aquell qui cerca el quest una fosca
~
nit, ie! i sap que ni el trobara ni existeix, sisquere, eh?..
,’,
~~~~lJ;~~: Bah...! vinga...! que espereu?.. no en foteu cas, homes,
de
les
rucades d’aquest! parla com un mort: es clar!: es tan vell!
apa,
apa,
torneu-hi, homes, amb forga! amb forga! vall veure jugals guspine-
jar, ulls crebar, carei$ cariar-se, caralls rompre’s, venes
contracór- rer! qui es el mea dur? quies el mes viu? qui em
serva millor fortuna, dels meus dos campions? tirrotipom,
tipom, tipom, bah bah, que us esti-
l
mo, Oh, quins besets, estimets i festetes amb- secrets, per al qui
gua-
l
nyi! proveu-ho, oi? apa, que compto fins a tres: a la una, a les
dues...
~~~~:
Un moment, un moment...! Talla aqui, que em sembla que si, que
,
hi ha un metode mes bo que no aquest, de xafar-se aixi, sense
salta ni
V
lt’
""’"
vo a, SJ ~~~~~~~: Per?> i leg lleis, heretge? i les lleis? leg de
l’evolució, per:
i exemple? . . !
i
i Queloni: Aixo: te raó:
i leg lleis?..
l l ! ~~~~~: Merda, les
lleis...! merda, totes les lleis...! si les lleis no i compleixen amb
tu, per que has de complir tu amb-les lleis...?!
l
,
.~~~~~~~: Oh si, te raó: amb ell, per exemple, les lleis han
fallat: es
un
monstre! fixeu-vos quina cosa estrafeta es, tot plegat, pobre! te
dret a ser tot el. criminal que sigui capag de ser!
Nangroc:
0 em deixin...
====
i ~~~~: Si..., i per
aixo..., per aixo, en conclusió: millor es cardar,
ara! eh, tu, puta bonica,
i si cardem?..
l assoleix de posar-se
dret damunt les dues pates del darrere i asso- i
leix
d’atenallar graponerament la Quelonia i ella, tot i fent
ganyotes i fictes fastics, s’aguanta i l’espera! La
situació hi ha un moment i es glaga: l’expectació
puja graus fins que es resol i, pacifies COm som, ens agrada que es
resolgui aixi, oi?..
~~~~~~:
Ball, s1; potser s1: es igual; carda-te-la tu, pera tampoc sense
fer-la malbe massa, perque despres em toea ami, oi tu, nena, que hi
dius?..
~~~~~:
()cai, noi: ara m’agrades! fas, nena?: guaita que et diuen: ig!
~~~~~~~: Ai, uf, ai...
~g~~~:
Bruts...: bruts...: als meus morros: ara cardaran, ara faran les
mil i una marranades: com sempre! i jot i jo no he cardat mai i mai!
i em moro, sobre! em moro, encara!
t. L/ Li passa alla que
ens ha passat tambe a nosaltres, de vegades, oi?
"
que
veiem tothom bellugar-se i bellugar-se i cridar amb la boca farcida i
donar nom ales coses i fer veure que entenen re i ens en fem creus
mortificants: perque no coneixem la clau de l’exercici i tota
l’acció
i
tota veu i tot concepte ens semblen buits i vacus i balmats i que no
tenen res dintre! Tambe t’ha degut passar, tambe...; mira
l’Hermann, pero: ha pujat damunt l’esquena de la
Quelonia, lentament, treballosa- ment, i ha anat redregant-se fins
que ha ates una posicio vertical bo i repenjant-se en les dues potes
posteriors; i has vist com acollava dificultosament i veus com ara
obre la boca i engega un buf darrere l ’al tre, roncs,
poderosos, una mica massa b:esties...
~
~~~~:
Afaf, afaf, afaf...!
Nangroc: Hermann?.. tambe
tu et mors, Hermann?.. tambe? et sento la =====
ranera...
pobre: tambe: oh: oh!: afaf, afaf, afaf... Fosc.
ll: "El mon de la
cambra mortuoria!
Es
veu que s’ha acabat la festa. Llassades, les tree tortugues
s’estan de panxa enlaire. En Nangroc, aquell drap brut, tambe
n’es, panxa amunt.
;
l
Tots quatre bleixen prou.
~~~~:
Buf, nena: no podria pas tornar-hi cap volta roes! estic desfet!
m’assenyala inexorable, com vareta de sauri, on volla tomba!
~~~~~~:
Xst..., calleu; rabegeu.-vos dins aquesta pau que hem conqueri-
da,
polla a polla; embolcalleu-vos-hi, ho tenim ben merescut...’
to! to!
L
-~~’
c~
ti-ro-ri-ro-ri-ro-ro-ri-ri!
tiroror:l plom tiroriroriror1 tiro torb plom
t. , r
1ror1...
.
~g~~~:
A!-a-a-i-i-i-i... Morint-me aixi i mentrestant el món
circumdant
no
en fot ni el cas roes minim: aixb es el mes vituperant: no podem en-
tendre de cap manera com es que, en comptes de tal, tothom no s’escn-
dassa acollonit acollonit acollonit! a!-aa-h...
3~~~~~:~:
Oh, S1: tristesse d’amour!: tin-to tin-to tin-to tintoti tin-to
... t~ raó: em Bento curulla i humana: no necessito
sinó vida, ara, per a respirar-la amb la freixura disparada, i
jo, dins aquest nimbe que m’angelitza, i acomplerta, plena,
elevada..., quina pau de persona, per exemple! deixa’m:
tin-to!... to-to-to...! tin-to tinto tinto tinto-tin
t
~
tintotintoto tintotintoto tintotintoto tan! tototin tinto...
oh-oh-oo...
"’-/ l aixies
c,om aconsegueix d’atenyer l"orgasme enesim, un orgasme,
val
a dir, m~s "superior"
que no els altres, per tal com nom~s paden arribar a sentir-lo ens
intel..lectualment hen dotats, com ara, si te’n recordes; una
aranya sorpresa fora del forat i glagant-se un dia que veu la
mestres. sa encendre el llum de la cagadora i se li exclama
restrenyint-se: "m’a- taca, m’ataca! el monstre a la
porcellana", i aquest descobriment ens atia, tant a tu com a mi,
a continuar guanyant experiencia arnb mes de de- lit que no mai
gracies ales nostres efervescents practiques masturbato- ries,
ardits, mai remenjats per l’histeric torgó.
~~~~g~~:
Ua! ui, ui, ui! que em mora, mane, que em moro! afaf, afaf, a-
faf..., terrible!
v
l
quelcom 0 altre li fa mal amQ insistencia!: vet aqui, danos, perque
aferra dif!cilment qual que banda del seu COB (maldestre!). 9~~~~~~~:
Ah; et mors, ara?..
~~~~:
Frou. Esbufega simptomaticament i sist8.ltica, crec. Mal bon s:lm-
ptoma, em sembla.
9~~~~~~~:
Be, es igual: ja ens la sabem, aquesta avinent conjuntura: ve
raser,
si fa no fa, la primera variació, 0 be variació una,
per al desenllag del truculent nus triangular: que es mori el maritl:
pero, i si resulta que ha sigut enverinat pels cruels amants...? que,
alesho- res?..
~~~~:
Aleshores comenga com si diguessim la pe~:lC~la, encara. 9~~~~~~~:
Tanmateix, morir-se, pobret! i tan jove i tan vell, diu! ~£~~:
Us fotria una puntada, si pogues! l
1
~~~~~~~: Em mora, dic, ja
mes calmat, i em mora i vet aqu::L, pero, que no se pas per que i,
quan et mars, l’Unic que val mica la pena de fer es encara
escatir aixo: de que? de que ve que la cagues? i llavors aques- ta
hora decisiva et resulta fet i fet la mes divertida de tota la pu- ta
vida; ja ho veureu, jo: a veure: que potser sóc massa vell?
no; sóc jove i bemparit i fort... i dance: que potser es que
tinc molt mal de panxa? ah, potser sf, po:t:ser S::L...; i: que
potser m’ha arribat l’hora? sf, senyor! aix:L sempre
l’endevines! tocada: pr~mi! t’has mort perque
..
t’ha
arribat l’hora i t’ha arribat l’hora perque t’haa
mort: oh, la gran badada: oh...!: qui va inventar-se-la, aquesta gran
certitud? on es que li han plantat el monument? ens ha permes mig
resoldre el pro- blema! sam-hi: ara volem saber per que? tambe es
interessant: per que?
i;
no m’ha caigut pas el trespol al cap?.. no! ’Vols dir que
el CO’l’b, el
V
filldeputa,
no m’ha deixat anar com un formatge? no m’he trencat, al-
l tiva aliga feixista?
tampoc! tampoc! gracies que mai m’atrapi! be, i
~
que, dance! espera: m’he mort perque en tinc ganes, despitat,
decebut, venjatiu, rebordonint-me per~ue la meua dona s’enten
amb el meu millol amic, món tratdor! i tots doe plegats
decideixen d’enverinar-me i m’en- verinen i ja em mora?..
Hermann:
Bona noveJ.la polic::Laca, ara, si em preguntes l’opinió.
~~~~~~~:
Per que? pregunto. L’important: per que es que em mora? per
l.
que, eh, per que?.. ~~ ~~~~~: Per que?!
~
~~~~~~: l, sobretot, els pescaran? Ah! Ve-te’l aqu::L,
vitell::L, l’altre
.
t’
,
mJ.s
erJ..
~~~~g~~~: Ti-ri-ri-ri-r::L
ti-ti-ti! ti-ri-ti-ri-ti-ri-ri-ti-ti!...
,
~~~~~:
Ua-ag! ua-aig! guc, guc!: em mora, aig, em mora, sacrifici, em marc!!
£~~~~~~:;;;:
Dstic: b~onic, ara!: variació dues, doncs!: l’arlot es
mor...
glop?
d’un accident? malalt? per venjanga?.. la qUestio es que esmor
i el matrimoni, perintervenció providencial, ve a salvar-se i
se’n va al cell
~~~~~~~:
~s veritat!: aquesta situació tree es la ironica, diguem-ne;
qui
deu muntar-la? la munta l ’espaterrador que censuraran tota la
vida! perque que? perque em mora i em mora i et mars i fins ell es
mar i qui s’hauria de morir es ella: ella!: la condemnada
conycontenta i inhu- mana!
L.
27
~~~~~~~: Human a , nen, t
’he di t! tant humana com qualsevol senyora que camini per
arreu!: jo tambe passejo un sexe!
~~~~~~:
lnhuma, perot
9~~~~~~~:
Torna-hi!: tu i la mateixa musica!: hum a , et dic! Un forat!
9~~~~~:
El sexe huma es intrinsecament bo, i aixQ t’ho demostra que
quan, podrit i pestilent, caduqueja, cada tarda acudeix a missa, per-
que se sent la mort als llavis piorreics; en canvi, el teu es dolent
i demoniac, i per tant inhuma, per tal com, lliurant-se alegrement a
quiscu, no compleix amb els manaments de la santa mare, ie! ho veus?
l’exegesi genital!
9~~~~~~~:
Enjondre, tu i l’embut, a.1:c, arc, que t’etivoques!
t’etivo- ques’, perque em moro, tambe, i, si em moro, em
moro en tant que sóc
una
altra criatura que creu i creu i creu que l’espera un paradís
en- ~ lla d’aquest pas ultrancer que es tanmateix capag de dar:
i aixo m’hu-
manitza
ineluctable: perque "d~u un bon dia tria les tortugues com a
rilles predilectes, i foscament i estrambOtica els revelava: tinc un
reservat felicissim nomes per a vosaltres soles, ie!... i els altres
que es facin fotre..., al crear-loB tambe els vaig fer una bona pu-
tada, que no?.." vinga, doncs, escolteu, especialment parenta
dis- tribució d’atoms meus, escolteu-me: arc! arc!
mo~int4me! a veure qui triomfa d’aquesta situació limit
que s’empescaria justament l’autor, al qual, cansat, els
personatges puden: a veure qui de tots mor pri- mer!
~
~~~~: Guc, guc: qui mor primer, no para!
.3~~~~~~:
Guanyare, afaf, afaf, afaf, guanyare...
.
~~~~;: Oh, no... no..., morir-se es mes..., no podeu jugar amb
aquestes
nicieses
competitives de viu...
~~~~~~:
Afaf, afar, afaf! l guc, guc, guc! / aic, arc, aic!
~~~~;:
...es la diferida resolució d’aquesta llarga inseguretat
perma- nent: viure sempre amb perill de mort, oblidant la mort...,
morir-se
no,
morir-se es mea dificil: no pots obli dar-la , aleshores, la mort;
no
pots oblidar ’que tot sllo que fins ara has anat efectuant,
insegur, poruc i oblidant, no val re ire: t’ho havies temut
sempre: i ara ho toques, esfererment insuperable: has de ser savi,
mea savi que no els savis que t’expliquen les mentides de la
vida, per a explicar-te aqu ta nova realitat rosegant-te: la mort:
necessites inventar-te un nou fugag voca~lari i empescar-te com sigui
una nova esventada filoso-
.
~
---
28
i
l
f"ia: necessites haver estat temps i temps morint-te: per aixQ
us accep-
to de nou, per aixQ em
meravello veint-vos morir, per aixQ em reconci-
~ lio amb vosaltres,
perque sou tan ignorants com jo mateix i com tothom, r ~n aquest nou
pla que no te re a veure amb els jocs buits i amb els l conceptes de
que la inanitat vessa i amb lee mentides de toS’temps en
r
temps normal de viu..., es estrany, com sabeu morir-vos perfectament,
d-espres
d’haver estat tan sapastres vivint: emprenyant totdeu i empre-
nyant-vos mutuamen-D, cegament..., afaf, afar, afaf..., ara estem
units, ara som u, tots, vosaltres i jo, solidaris, ara ens
comprendrem, obl~de~ -vos de la vostra individualita~; som una cosa,
tots plegats, som un
,
tot qu~ mor, som ce~u1es que moren d’un organisme que
continuara vi-
i
vint..., no ens hem de planyer: es igual: es igual!: hem pecat,
vivint!:
!"
~ hem pecat, vivint!: ens hem cregut que erem: que erem quelcom capag
de
f
d.
, .
db.,
hre-crear-se,
e v~ure s ~ e so rev~ure s: ens em enganyat pensant que
: formavem un jo: un jo!:
qui ensles ha enc-;rlomades, tantes i tanteg
,
",
~
mentides!: no som: no Born!: mai no hem sigut re..., re..., afaf,
afaf, ~ afaf..., companys..., ens hav:Lem enganyat: som cel.1u1es que
moren d’un : organisme petri, ceo i insensible que continuara
vivint i vivint... no-
:
saltres no som re: un tot que mor alhora, unidament, amiga, compre-
:
nent-s~..., aix~ no es viure: aixQ es moriD-se; i morir-se es mes...,
i
:
no pot explicar-se amb lee nicieses menyspreables dele qui viuen: ens
inventarem
un vocabulari de la mort: junta, amics, unanimes, sabent-nos mancats
de tot: mancats de tot: sobretot d’individualisme: d’a.nima:
d’a-
~
questes mentides que ens han fet viure per a nosaltres sols com si
no- saltres fóssim alguns. cosa: nosaltres, capagos de
morir-nos per sempre mea i no saber mai re d’allo que amb tant
de delit i ceguesa hem efec- tuat..., afaf, afaf, afaf..., diguem
plegats: no Born: no Born; diguem plegats la pregaria: mai no erem:
mai; diguem-ho: no ssss...
9H~~2~!:
Huac, huac, huac!!
r
--;::-~av:Lem anat fixant com no podia mea: s’havia aguantat el
riure mas- i sa estona i amb massa treballs.
~~~~g~~~
i ~~~~: Huac, huac, huac!!
~g~~:
Ah: all!... us en fot:l:eu: us en fot:Leu, encara, miserables! com
ca-
da
vegada: sempre nomes us heu escoltat els mentiders i la verita~ es
la
mort, la humilitat, la serenor, l’anonimat d’una ce1J.ula
que s’apa- ga. . . a. . . a. . .
l
~
.
’l
’ea
ep n1~eó me ou 1nA~ ’ou 1nA~ ’~1~~UE~JEó ~1
~eAu~+~,p e~ +~1A i -~ enD e~~1P ’em-~~01J1+ón~ nepod ou
1nA~ ’em-~~10óuOO nepod ou 1nA ~~
~
-~
’se~ ~~ e~~~Auesue nepod ou ~~ enD ,~~ ’nell~o ’+o+e~qos
’nell ~
-~o 1 ’...~om
se enD ~uos~ed ’8un ~ moo n’8d ue em-nex,:ep i~qTl1’8+
se~+
-1~sOA ’lno lep
lln,1 qTl1’8 u1+’8~+e~ sn enD 1 neUB :no~d ~~v iioN
:~~mor
.."8+uoo
1 ~~ooe~ enD ~10UE un moo u9m lep se~ep~AUE~ue su01snTL1 seT ep
’8UJo+ 1 ’8+uoo 1 ’8~ooe~ enD lleA un s+e ou ’~10UE
un moo ~~ e1d’8de~ enD lleA un ’8~ moo s ~1S
enD
~~oue !~10UB un ’11eA un s+e ou oodmE+ +eJ 1 +eJ l :se~~ qns
~~m~
.u9m
le su1P emo~
un 1 ~oAues un moo ~+ enD
1 ne~o enD 1 s~ enD ’8m1+se enD ’8S’8~ se enD! ---
--- ,
~U1WHO
enD ~oAues un ’emo~ un ~~ s~~es ou 1~m loU Q~ed :sop qns xemor
;
.~~lleq 1~~S enD ueu un
moo u9m led ’8~
-nne:q se 1 n1A 1 1pn+se ~
~A enD 10U tm 1 oe~~~m tm ’~enD1=X tm ’ueu ~ ~
- --- un ’+UEJU1 un
. +~JU1 un ~es se1~od ~a~oua .. .x1e+~~+ l :n qns ~~mor
.se~+
1’8sou HWV ~~1~om enD ~AUBdmoo ~lnTL~O ’e~+sou +eU8~e~
’1~~1P TB ~~en me~,1 enD 1nA~ ’e~+sou le ~es+od Sy lle
~~~ moo ’+ue~A~dmoo~
nes
le u9s :sem1~ seAes sel ep ’8~1’8 u9s :sep’8UJ~oue
sems~+UEJ seA -es sel u9s :~1uoll00~ 1 +U’8~0~1 ’n1+1m1~d
np1A1Pu1,1 ep su0100e~0~d ’snyp 0 se~qmo. sel u9s :u9s o~
+ue1JlT~e~ ~nD~ed ’se~qmo eu-me~1P ’iJS ’Js 0
.~ó~oJ ~ed e~~o-J ep s~~ +U1AOS enD ~.reo ~1 ep ón~p
se~+ s01dJ+
slep
~~+1u1~+ ’81 eu-se~1a .~uop 1u emo~ 1u 1’8m s’8d
s1sse~1P ue ou ~~ed ’s~OU1U 0 S~O~~D’8+se eu-se~1P ’se~~
u9s ’...yqTl1’8+ "8A~OSe enD j
+uewlli’8
+senD~~p +.r~d u9s !’8~~ ’s~m s+uemele se~~ u9S
.+ueoouU1,1 ep ~ ~
SOD
le ~~+uoo ~óu~+se,1 Jed s+~ó’81d snooJ se~+ slep
1lrrL11 ~1 ep e+o~d .J ~
-m1~1
eP.UB~.re sep’8+oe~o~d --~ql~m s~eJ ~uelli’8+eldmoo
’s+~~eld e~~~nD
Jsle
’uelqmeSS’8,ó ~~+- ’8~S1UO~’8+0~d lep
óe~qmo se~~ ~eJ 1 ~eJ ue~e enD ~es+od me:l\.~óued sue
~nD~ed s~~eós~ se~+ sle ue ~’8X1J meJA’8’t{
sue ou:
i
:meue~ue
o~ ~~~ 1 ’ueAUBdmoo’8,1 gym ne.red un SUB ’~11’8
’10ó ó’8d s~ 1’t{ ou 1 ’e~~~u0ó~ed
le ’me1eA le ~~v .~~qureo ’81 ep .:m0óqO ~~1A’8
ó~m óUOJ
lep
~pueq ’8~1’8 ue ~~eóS’8 ,~~~ ~~’81~’8d
enD nou e~~’8uos~ed lep ’8~~oue l
~~uop~
Se1A’8~,~ ou 1 ~’8mo~ ue ~~~ ue ~tre~ ep se~1~ ~ moo
óe~1’8~ , sl,e~ 1 sep’8q 1 ’Se~OAU’8~
ep +0+ ~U81A~ ue~e~ó~m 1 ue~uem ’8~ ~eó~od .l
’8~V
.’8oe~ ~’8~eo ue ueo~emse,s 1 ’8~n+~o~ ep
1’8n+1q’8’t{ 9101ó0d ~nll ueu
l-e~d
’es-~’8~~d~o ep ó\loJse qure uex1el0óó’8
--~~10ó1x ’~un +1P ~’t{ ’..~ -:e--clJ’8~
1~ 1 ’[os ’8Jeno ’1~-mos óe~n+~0+ se’l
.punq1~om lep neA ’81
ue~~oqóe
’8~eo ’8P1A ’81 ’~puex~~J ’81 ’~10~0’8J
~t ’1~~A1X le ~~ Q~ed
h~
30
perque ara cal parlar
clar, ara cal descobrir les cartes, prou jugar, avall disfresses,
encara que nomes sigui aquest instant, que aquest
moment no es com els
altres: ara se que sou creades de mi, que sortiu de mi i que sense jo
no sou, ombres mentideres, pors i iJ.lusions que jo mateix em manego:
se com sou ralses i avui no m’enganyareu: podeu fondre-us...,
no us escoltare pas: per ami, s’han acabat les menti- des...
~~~
~g~: Gracies, home! i no t’escarrassis: tu t’ho
perds, deixem-ho cór- rer, oi?.. guaita que diu, papa, el reu,
a veure si ens el condemnes ben condemnat, pobret!
~g~~~:
Que callis! ja m’has entabanat prou: re no m’importa:
mai no he
entes
re i ara potser endevino que mai no hi ha hagut re pen entendre, ~
que mai no hi haura re per entendre, que el garbuix que has anat pa-
~
rint es tan i tan inextricable que ja mai mes no en treuras 1 ’aigua
clara!
§~~
~~~: Glop! es molt fort, aixo! es a dir, re no valla pena, ja, ara
--- --- 1:\
com
ara: el que cal segurament es enderrocar-ho tot ben arran i cotmen-
gar de nou, ei, sempre que
pugui ser, aixo, oi?..
~~~~~: Que et fotis la
llengm.a on et capigui! Si has afollat, ves que et
fotin cotó-fluixos
cony endins i descansa fins que realment sapiguis
que vols que et bombi i
que de slliuraras , pero, aixo mai, no juguis amb
els afolls, boja i
assassina, deixa’ls tranquils, deixa’ls que s’esco-
lin, deixa’ns viure sense les teues ungles sapastres clavadee a
la no
"’..-/ tra
nafra...
~~~
~: Calma, calma, la galeria, que estic inspirat, ara!: borrom-borrom,
J..introducció i: if: i el super-jo us manara...
~~~ ~~~ i ~~~~~: Que,
papa?..!
~~~~~~~:
U-uh...! Escolteu: la revelació!
~~g~:
... us manara: juga! juga com l’infant que podries ser,
juga amh
els
ninots, ninot! juga, juga Com l’i~ant que ets i no ets i ves a
es- tudi i estudia forga i apren forga i fes-te savi i descobreix~e
l’en- trellat del merder que m’he manegat ala impensada;
olora! olora ple d’esperanga com ara un infant; olora-les,
olora dones i noies i nenes...
i
creix! creix com ara un noiet que creix i olora; i res anar de
b-olit! l
res
anar de bolit les tortugues: aix:L t’acostumaras: tracta-les a
ba- queta! tracta a baqueta les tortugues com despres et caldra.
tractar-la gent futura, i confia! confia poder emprendre un dia
tasques m~s cah-
l
-
31\
dals, tasques esferefdores
que assoliras de realitzar en pic Blbando- niB el naB menut de xiquet
que olora i ensuma com l’infant que ets i no ets, i creu! creu
i enganya tararanya! tanmateix i apa!
~B estrany que cap de tots
tres estaquirots no s’hagi encara mogut,
tot
i la conya adjacent fins ara bastida... En Sub u bleixa dificultosa-
ment, en Nangroc 1 ’envia a cagar, en Sub doe li
pregunta, amatent: "!~ ~ansat, papa?", en Sub tres
etziba a tort i a dret uns xisclets estri- dents, desgreixats i
agressius, i lee tres tortugues tremolen d’acolloni- ment i no
acaben pas de saber que fer. Ens neguiteja sobretot la por i
la
impotencia que endevinem als ulls de cadascu: estern segurs
d’haver-les ja vistes, ópero a quin espill, de tots?..
Hermann: L ’adorem!
,-
~
~~!~~!~: Adorem-lo, adorem-lo!
" ~g~~~~~: Quina,
quina porl Dieu~e, d’avui enlla, Teodor!
~~~~~: T’adorem,
t’adorem, l’amo! No sabem d’on has sortit, ni que
has dit, al capdavall, ni tampoc que cony hi pintes, aqu1, pero aixo,
glop,
aixo, tot plegat, fa venir un acolloniment que misteriós
qui-sap’ -10, i aquesta cosa constreny, ja t’ho dire...
~~~g~~~:
Car ets gran, alt, sever i enigmatic!
Qul’
, ,
==~=~~~:
...au, au-uu...
Aixf es COm són: es
foten un fart d’adorar-lo: "au, au!" i, dins
la impassibilitat absoluta de la careta de ciment del Sub u són
capagos d’en. devinar-hi gradualment la dis~licencia,
l’interes, la com~assió, l’afec-
~
,.-- - - r ~
~,
l’amabilitat, el perdó!..., i a la fi
s’aixequen, fan que: "gracies, gracies!" i
se’n tornen cap al tee, amb l’anima pura i el COB ben
net, tararet. Hi ha una estona de pau blana que ni els xiuxiueigs
enrotats dele terrestres ni el dur respir del desnonat no romp. l ara
ja ens sem- bla veure que tots tree subs, angelicals, s’acaronen
rnutuament amb els ullets i Bents que sospiren, dolgos,
entronitzats,i no sóc pas jo, qui t’ho negara, que en
són molt i molt, de cofois. ~~~ ~~~: Eh, quina cantem, papa?..
Sub
u: Tens raó: se n’eren tre~ tambors, per exemple...
un...dos...tres...
===
=
~~~;
~~ ~~g~: Se n’ eren tree tambors / que es guai ten la
bragueta / i el mes petit de tots / enlaira la xi~eta / pom porn
porropoporn... he, he, he...!
l
32
l, gelatinosos, encara
prorrompen en aclamacions recfproques, enca que de bo llur espectacle
ha estat francament deplorable, oi?.. fins tot repulsiu, llefiscós,
tau, lent: merdós! ~~g ~~~: Mes, papa, m~s...!
~g~~~:
No, prout prout prou, peravui! no sou re, re no sou: ni tree
tambors, ni tres ninots, ni tres no-re! no! SOu jo, entesos?.. re-
pliques, emanacions, disfresses, mudes, eidolons, prou, danos, fan-
tasmes! sou jo i jo faig riga, apa, danos, apa, ja sabeu que: mireu:
afaf, afaf, afaf... el món s’acaba: afaf...
~g~~
<J:~~~-;:~: Afaf, afaf, afaf...!
Amb els badius s,edecs, ve
la Quelonia a inquirir, cap al vertex Jo- mar i les seves simultanies
tres ombres projectades...
~
~~;~~~~~: l ep? cardant, diu, macos?..: apa,apa...! ~~~~~: Ai? ~s a
mi, no pas, per ventura, nena?..
£~~~~~~:
Xst, tu, pinxarro! que nom~s diu que carden que trinquen que claven
que catxen que salten que pisen que fallen que xinguen que ee piquen
que es collen que es tiren que es foten que es fiquen que va
fent-se
/ de / nit / que / els / mesas / que / passen...
Fosc!
lll: Hivernació!
Veus les tortugues
arraconades i ficades dins la closca. Veus els
nots
com abans i sempre: de qualsevol manera a llur lloc. Veus en Nangroc
’"-,,
enmig,
tamb~ com tothora, desfet, i ranereja... l de sobte Bents refi- lar
emprenyadorament en Sub tree, encara que s!, mes que no refilar, el
que fa ~s piular, nom~s, amb insistencia i graponerament i brofega,
1’0- cell taboll.
~,;g
.~~~~: pili!!! piu-piu, piu-piu! C...) piuPiu, piupiu, pu!
~~g~:
Buf!: calla, cony! tot el sant puta dia "piupiu, piupiu"!
~~~ ~g~: Xut, quin moixó m~s avorrit; ai, papa?..
~~~~:
ai, no me’n parlis! si l’es! renoi, t’arriba als
nervis, sempre amb el seu "piupiu, piupiu"!
~g~~~:
...una mica de respecte, homes, per al moribund: si us plau, una mica
de respecte! afar, afar, afaf...
~~~ ~-;:~~: Gueu-u!!! ic,
piupiu! piupiu1 pu!!!
l
-
’~~~~r"~-’ - 33 -
~~~ ~g~: Ai, l’has
viet? i ara! que bOig, oi, papa?.. avorrit i boig i esvalotadet,
pobrissó! siu-sit! siu-siu-siu-sit! siu-siu! titit, ti- tit,
que et passa, ara?..
~~~~:
Ai, calla: oi tal, que no canta!!
~~~
~g~: Vole air? Has mirat be entre els apocrifs? ~~~~: Res
aprofitable.
~~~
~g~: Carall, farem goig! Tot ho devora i destrueix,
l’esdevenir-se de la historia!
~~~
~: Sempre hi cap una troballa, 0 una venturosa interpretació
canoni- ca.
~~~
~g~: Oh miracle! exulteu! exalteu-vos!
-
~~ ~: Tambe mira que cal ser ruc! tants i tants d’anys plegats
sense J ~ saber-Be espavilar i vet aqu.-( encara quina tasca urgent
ens hem a-
co
nat deixant escapar
d’acomplir: reintegrem l’episodi clarósJ que vo-
miti la rata del desert el que rosega~! t’imagines, oh gloria,
si
ens
sabia cantar fi i educadet! no fóra tot pas poc mes xiroi,
res- plendent, esper8J1gat!
~~~
~g~: Bi, s:!! tant d’assaig d’eternitat
malaguanyat! quina opontuni-
tat
perduda! ni el qui mor sense empassar-se l’orinal! Ocellet
canor, mea agradable i natural que no tenir una radio portatil, la
p:!fia! ara ja tindria i tot la solfa apresa! corre, corre, que no
queden gaires dies!
~~~~:
Deixa’m somniar despert amb, ai, s:!, quina bella familia
musical v i tan unida! tan unida i elevada: que dic?: sublimada!
~~~
~~~: l fins contenta: lluny l’odi! quina sana alegria, escoltar
els refilets, els acords, lee melodies! lee harmonioses,
trasbalsadores, cangons democraticament sancionades, censurades,
potinejades!
~~~~:
...aiau-uu-uu..., pardalet tiroles, som-hi, som-hi..., iuiuiui-i...
~~~ ~;~~: Ta mare, i una merda, ostia, quina conya! piupiu! xerric!
ric! guic-c! garranyic! pu! patatxap! grinyolot! groc! voleu
explotar-me! voleureprimir-me! voleu gambitar4me! piu! gnic! i una
conya, die!
~~~
~g~: Ai, el Bents? i una conya, diu, papa, ara!
~~~~:
Brr: es un malparit: un malparit de debo; fuig, deixa’l anar!
que
l
l
s’ho faci sol, l’egoista! despres voldra gabia, quan li
arribin leg
:
velleses!
Nangroc: Afaf! afaf!
afaf...!
§~~~: Bon altre, tu
tambe!: "afafaf, afafaf!": c8J1via el disc! l --- -
~
34
~~g ~~~~: Guac!
piu! ho veus?.. mai no eBtas content: bah! ptuc-c!
Sub
dog: Ai? Bents l’heretget?
---
--- --- ---
Sub u: Ua!, el
poca-vergonya!
=== = :
~~g ~~~: U*
sa9rileg, un salvatget’...
~~~ ~: Un mal ocell, Vet
aqui que J’
g~ ~~~: Mala gallina,
papa, digues-li mala gallina...
~~~~: Mes que mal ocelll
qui et va parir! mira que ja n’estic de tu a la tonsurada
coroneta...
~~g ~~~: Xst, lee
intimitats, amb public...
g~g~:
Es que, es que... n’hi ha per perdre els estrepe, eh? l’has
sen- tit?.. em critical mira que te la foto, eh? mocós,
caganiu! criti- car4me!: que no estic mai content, diu!: la hi foto,
eh, la hi foto,
\.-/
’
aguanta’m
que la hi plantifico...! ~~~ ~g~: Oi sf, ali, ali, papa! que
li faras, eh? l’esp:omaras, eh? ali, ali, castiga’l!
esploma’l! socarrima’l, oi? suca’l d’oli!
rosteix-lo!
-putada.
fina: ’aerosolitza’l amb detergent! r,.- ..
Sub
tres: l tu calla, filldeputa, malamic! me cago en l’ombra!
priurriu-
---
--- rrur c ! ! ""
~~g~:
Moixoni, subversiu! que es, aixo?! mira--mira, rebel! rebras-re-
bras, tranquil! boig! boig! t’esplomare, encara! encara
t’esplomare!
Sub
doe: Fica’l a l’olla, papa, fica’l a l’olla!
~
i:
=== === .
""
~~~!’: Oh-oh, la sorollada, afaf, afaf, respecte, si us plau,
afaf, res- r- L pecte, san-glot, san-glot, si us plau, respecte,
afaf...
~~~~: Ull viu! i a tu
tambe! ja esta! porta4me’ls! t’espello! us escor- xo! els
pelo! revoluc~onaris! d!scols!
g~ ~g~: Guaita aixi
com aixi quina idea, tot de sobte, papa!: els per- dono, eh? els
perdono?..
Sub u: No, carallo~~, que
els esplomo! vens de l ’hort? no has senti t mai
---
- --- -
parlar de la justa ira? de
l’enuig? del cabreig?..
Sub tree: Piurric! m’hi
pixo, jo, en dandis, cromos i pedants! piurric! --- --- ja ho veuras:
pQseu-vos-hi be que quedareu be! caca va!
g~~ ~g~: S’hi
pixa, papa, s’hi pixa, l’imprudentt
Sub u: Deixa’m
pensan...
---
- --- -
Sub doe: l guaita l’altre
que tampoc no calla! poso tinya? poso tinya~...
---
--- --- ---
Sub u: ...si, si..., els
plomo, els plomo..., els pelo, pelo...
---
- --- -
! Nangroc: Afaf...,
afaf,.., afaf...
..~ ~~~=~g~:
l-i-~ ~i s’hi tornen? glop,
~al~:,.;;~~~~,:~erdonem-lo.s’_"::~,rdO- ~
.
35
nem-los, ai, papa? ai,
papa? apa, apa...
Alhora i cascu a la seua:
Piupiur~ic-c! / Afaf, afaf, afaf... / a veure, ====== = ===== = ==
====
a veure:..,els plomo, no
els plomo... / perdonats? perdonats? perd...
Xivarri empatollat i
progressiu fins que prout Sents el panteix del qui agon~tza i aquells
tree encara no s’han mogut, 0 no s’han mogut gai- re: són
una melmelada florida i potser el cultiu de microbis s’incremen-
ta sense que te n’adonis, patina... Silenci i encarcarament
pastós. De cop-descuit...
~~~~:
Ep, hua, hua!: mireu’s-els com dormen!
;
Sub doe: Oi si, papa, quina remarca; clapen pels descosits. === ===
~~~ ~~~~: Es veu., piupiu.
Feligos, són: ua-a, estic cansat: pu!
.. §~E~: l tu
que? mentre t’hivemen et fas fotre, eh paio?.. ! ~ g~;~~:
Afaf! afaf, afaf, afaf...
, Sub u: si, home! no
pintes res, per a ells: t’ignoren i aprofiten per
b ~ ~ fer córrer
llur subconscient de tortuga, bo i deslliurant-se a bas-
tament del teu
joucritic..., com nosaltres...: el dia que et moris, s1 que serem
lliures!
Sub doe: Lliures! i on
al1.irem a para!!, papa? amb quines meravelloses
===
===
meravelles mer~vellarem el
nou auditori, eh?..
~~~: Calla, nen, quan
parlo! escolta, mira, apren, guaita, atent, fi-
i xa’t que li dic, a
aquest senyor, pobret: que tan jove i tal1. vell i
sobretot tan ignorant,
tant se val, ja, que no existeixi, ai, tot ple-
\..,., gat!
Sub tree: l si no
existeix, piupiu, aleshores. === ====
. ~~~~: Exacte! si no
existeix, no es res i,com que no es res, no val pas
la pena que Visqui, i vet
aqui dance per que es mar: perque no pot fer res mes, no serveix a
ningU! la putada, pero, es que, si es mar, nosaltres morim en ell!
xst! perb vivim mes en nosaltres! ie!! vi-
l
t vim mes en nosaltres, i
aixo es una alliberavió definitiva, perque,
mort el seu cervell
rovellat de cacic podrit, la im’atge que ell te
f.
de
nosaltres rebenta, ix, fuig i floreix una altra vegada: sam lliu-
res!: el vell que ens pensava ha mort i ara sam joves, som orfes, sam
nous! podem! podem! podem fer-ho tot nou! podem dir, amb els lleus
disparate, sense complexos ni censors malfeiners que ens construei-
xin, podem dir, reviscolats: que Visqui! que v1squi la revolució!
vis- ca, dance! visca la revolució! vi-vi-vi-vi-visca la
rev-v...!
l
.
c
~
- . ~ ,.
.
" 3ó
Amb galls i tot i molt
emoric, potser l’efervescencia fins.
intermitentment ens
l’eleva un pam de cul d’allo on s’asseu...
~~g ~~~:
Ai-ai-ai~ai-ai-ai, pobre papa: perdona’t, apa, papa, perdo-
na’t..., xst, perdoneu-vos mutuament tu i tu, apa, papa, que
desva-
riegeu.
. .
~~~:
Que dius, tu tambe, ara? amb que em surts? eh?! toca’m els co-
llons, apa. fill, toca’m la glbria de ls divins collons, que ja
veig que m’has ~ortit ben bora; si em cago en ta puta mare!
Sub
tres: Guic! V-visca!!! visca!!! vi-vi--vi-visca-ca!!!
---
--- ~~~ ~: Glop! i . ara! que es, aixb?.. oh, sorpresa! tu? tu! sf
o..ue ete
valent!
Bin, m’agrades! a veure, torna-hi, pardalet, apa! tita!
tita,
titeta, maca..., bah bah: visca? visca la? visca la? visca la
re?
visca la re... .vó?la revó? la revolu? la
revolucioooó-o!
~
~~g ~~~~: Guec!! put purrupiupic-c!!!
Sub
dos: He-he-he! el titit tampoc no carbura, eh, papa?..
---
---
---
---
Sub
u: Carburara.! si l’atrapo, carburara! i tu,. carburaras! tots,
car-
--- - --- -
burareu!
el dia que petit el dia que petit el dia que aixo petit sents? perque
aixo:~petara., petara.!, un dia 0 be altre, i aleshores
s:!
que! aleshores carburareu! ja veuras que fins! carburareu a bas-
tonades, si calf
~~g
~~~: Fu, fu, espera, espera; guaita, mira jo: visca la! visca la!
eh?
. .
Sub
u: pero la que?!!!
--- - --- -
Sub
doe: No t’emprenyis, home; la d’a11o!
V === ==
Sub tres: La mer-r-rda! la
priurruc! piuc!
--- --- Sub u: Ru-flet! no
ens entendrem mai: em fareu parar boig, sabre!
--- - --- -
graciats!
~~g ~~~: Ai?
desgraciat, diu! si mes desgraciat que no pas tu! ~~g~: Com
gases!!! aixo, t’han ensenyat a catecisme!! Sub tres:
PRlURRUC-G! PlPlUC-C!!! POC! QUERRlC-C!!!
--- --- Nangroc: Em morp!
ai, calleu, em mora! afaf, afar, afaf...
~g~: S:!, mes val!
mes val! bah, som.;.hi!: un, dos, tres!: afar! afaf,
afar, afaf...
~~~~ ~~~~~~: ... afaf,
afaf, afaf, ai! em moro! afaf! afaf, afaf, af...
l
cau la Foscor, que al cap de pac un projector ve a fendre,
abocant damunt el lucid Nangroc la seua crua intensi tat.
l
r
37
,g~~~: Deliro eons
i instants! Oh, tenaQ agonic malson! Em penso pro- tagonista i
esdevinc el ninot dels deus i els tres me menen grandi-
t
loquent, heroic, recte, enamorat, sapasjre!
t
S’ha embotit dins una vestidura carrinclonament acolorida i
brodada
.’
,
amb bagate~es, mentre del rerafons els tres ninots divin~ es
Qelluguen i pastosament i emergeixen tot encaputxats de negre :fins
als peus i es
co1J.oq1).en
re;r-e d’ell, :fen,t-li anar qui les cames, qui els bragos, qui
"
,--
el
COB, 0 la’ cara, els tres plegatg coordinant els moviments per
tal;
--"
~-.-
de
donar "\rida al ninot, Com ocorre en el BUNRAKU amb els
protagonistes, que tres assistentsvestits de negre --per no absorbir
els colors del
i,
decorat damunt l’ escenari- menen d’ Boord amb el ~ió
i la veu dels
r
qui llegeixen.
, c, Veu en o:f:f: He
cavalcat tota la nit aixoplugat per l’ombra sagnant de
~
=== == ===
~ U l’angel
justicier i ara amb l’aurora distingeixo el vaixell, on
;
c,
~ella es construint, gota
a gota, la compungida rosada, que lent~ent
’"
~ s’instaJ.J.a, com
els grans d’un gran rosari, damunt aquesta terra
"
,r salvatge i in:fidel,
que, al pic d’haver-la rescatada i hagi resolt
i~
ic
C el meu sagrat problema
matrimonial, domesticar~ a cops d’execució.
Oh,
tempesta, un moment plega les teues :fosques ales i cova, d’a-
core 8mb les meues irades pregaries, el teu ensagnat grumoll vi te-
lJ.!, que es de senvo lupara , grell colossal i roent, en llamp d’en-
cendre mars, on pretastin el segur in:fern els aristocrates enemics,
salaQos, increduls abductors, i no pas ella, la princesa per qui
~
corro, que em:fa l’e:fecte que falg alar un prematur!ssim
xup-xup!
Oh,
donas, deus, 0 us dire vermina incrustant-vos-em!
Com l’off-osa veu en
cantilena li donava entenent, Nangroc s’ha es- polsat els tres
deus, que li retornen al rerafons, i torna a adregar-
,
.
t-Be
ns ass~n -se.
Nangroc:
0 sóc nomes criat 0 frare i ella m’agombola i em bal.da
8mb as- sosegadores ca.llgons de taut amb potes de balanc!, miserable
de mi, limitat per la solitaria i embafadora, debatint-me pessimista
entre els limits de la cega~ la imperfecta, la inconscient, la
mesella, ximpleta natura!
Quelonia l’ha vestit
de grisor i, baldant-lo, li mormola, dirigint- -10 com li rota...
~~~~gg~~:
Anomena’m Draza Lagkill, que enverino! Lenta puta assassina,
l
:’ir~~
38
et condemno a no dormir ni
~sser despert: a-0-0-0-ó..., comparsa, ! figurant,
a-0-0-0-ó..., a-0-o-o-ó..., les teues histories es fo-
fnen / en lee bromes del
teu cap..., a-0-0-0-ó..., vius perque a-
,:
compleixin d’altres llur destf... d’es~laó de
l’univers, que es un ventre que es regira..., són ells
un minim cagal1ó..., tu la profu- sa diarrea, majoria!
Fastiguejada, la Natura
Quelonia l’ha tombat, llengant-lo, dins la Foscor.
lV: Retrat de familia.
Copsem m~s, llum~ que no
mai fins ara i no cap dele quatre mobles, car s’escau que en
l’endemig hom els ha trets; 0 potser ens hem errat d’ob-
.
jectiu?.. Encara que no, em sembla que no, vaja, perque aquest qui
~s?
V
El
coneixem, -cava?.. :!s alar: en Sub dos! en Sub dos, si, que excep-
cionalment s’ha saltat la seua condició de ninot de drap
i s’ha degtii haver sublimat i vet-el aqu:( que es belluga i
pa~la com un home fet ho- me, fins i tot!, pero sol, sol, parla,
pobre, perque es sol com al de- sert, per exemple.
~~g
~g~: Glop, q~e es estrany, tot...! com l’estranya condició
d’un ho- me sol damunt la terra.: l l’estranya condició
d’un home sol enmig del temps.: L’estranya condició
del temps.: L’estranya condició de l’home.:
L’estranya condició de la condició.: L’estranya
condició d’aquesta estranyesa.: L’estranya
condició, en fi.: L’estranya.:
\.-/
Anya.
L ’esforg
intellec_tual l’ esgota i per aixQ s’ atura: per- tal de
re-
prendre
forga: tamb~ nosaltres coneixem el cansament del desvari pugnag
que
escomet aquell qui vol entendre alguna cDsa, encara que nomes si- gui
una mic a.
~~g
~g~: l tambe la Dara!: La rara posició d’un hom
damunt, la rara po-
sició
d’una terra damunt, la rana posició d’un univers
damUllt, la ra-
ra
posició d’un deu damunt, la r.ara posició d’Ull
temps damUllt, la
rara
posició d’una rara posiCio damunt, la rara posició
d’un abso- lut damunt, la rara posició de l’estranya
condicio d’un home sol damunt la terra...: La rara posició
d’aquesta terra.: La rara posi-
ció
del mateix univers...: La rara posició del deu que aquest u-
r
’ 39
nivers emet...: La rara
posició del temps, sobretot...: l la rara po- sició de
la posició...: Amb la rara posició de l’absolut...:
l la
.
rara posició de l’home.: La rara posició de la
rara.: La rara posi- ció.: La rara.: Ara... /
Descansa una altra estona.
Supos’o que sap que s ’ha perdut, pero t~- be es evident
que encara li queda corda per donar mes voltes abans que
no
ensopeg11i i hagi d’aviar el ant, com el crit que avies de nits
quan ensopegues, desp:res de saber-te perdut i tanmateix haver donat
voltes
i
vol tes, c"ava?
~~~
~~: La balba!: La balha estupefacció de l’home sol
davant l’home, davant la balbR estupefacció de 1 ’home,
davant la balba estupefac-
ció.:
La balba estupefacció de l’home davant i dins l’home,
dins la balba estupefacció de l’home sol dins l’home.:
La bRlha estupefacció
(;"
de l’home sol d~vant la terra.: La balba estupefacció de
l’home da-
vent
el temps.: La halba estupefacció da"V.’óJlt
l’estupe~acció.: La balba davant la balba.: La balba.:
Alba.
Des
d’aqu! on som, podem adonar~os que ellaberint per on transita
es
de debo ceo, per aixo cada Caln! fa el mateix trajecte: es una mona
engabiada! Com tu mate ix, sinó que la teua gabia potser t’es
mes folga- da. Ara repren la marxa i la veu espessa, monotona...
Sub
dos: La dtficil!: La dificil definició de l’home sol
enfront de la
===
===
solitud.: La dificil
definició de la solitud enfront de la terra.:
La
dificil definició de la terra davant el temps.: La dificil
defi- ~ nició del temps.: La dif!cil definició de
l’home.: La dificil defini-
ció
de la terra.: La dif!cil definicio de la definicio enfront de la
definicio de l~ solitud.: La dif!cil.: La definicio.: La.
Calla.
S’atura. Resta dret enmig i fa rodar el cap, bojal. Sembla
que
arribava al capdamunt del climax. Efectivament, vet aqu1 el crit...
Sub dos: A-ah!!!
---
--- --- ---
Ara ja bada, bocabadat.
Lentament, es manega una musica qualsevol i se la balla lentament. Es
para. Que tot, ara? Cerca, esferett, algun llibre per la biblioteca,
vol~s i volums. N’obre molts i els dóna un cop
d’ull,pero cap no el satisfa.. Abandona. Fracassa. Finalment,
es deixa caure com un drap en el seu seti. l ja no es belluga. Ni
quan, citant qui sap quin llibre 0 quants, diu...
40
-
~~g ~~~: L’home,
potser fet home, atonit, ho ha viet tot i no ha viet
res,
i no sap d’on ve i veu hellugar-se coses al voltant, lea capri-
cioses evolucions de la materia dins ~’espai, i no sap on va i
veu bellugar-se coses al voltant, i, encara, ell, all! i pertot, i es
na barreja: creat i no creat, i home i no home, i fill i pare...
g~~~~: ...i jove i yell, i mentrestant em moro, afaf, afaf, afaf...
Efectivament,
arrossegant-se i gavanyad!ssim, ha entrat en Nangroc. Com tot seguit
entren com entren els ninots de drap en Sub tree i en
Sub
u, per be que ara s’escau que encapgalen una terrible
manifestació subversiva, que s’estronca com li pertoca:
afollada, go que els permet d’entaforar-se de bell nou i
altament reprimits a llur lloc d’abans, de manera que el
tribunal torna a ser present, a desgrat que continuem sen- tint-nos
innocents.
v
~~g
~~~: ...i esperit i antimateria, i tot i no-re, i etern i infinit
i definitiu i mort, i essencia i absolut i resum i temps, merda...
~~~
~~~~ ~ !~~ ~ ~~~g~~: Vo-lem fo-tre el camp! Vo-lem fo-tre el
camp!
Vo-lem
fo-tre el camp! Vo...
~~~
~g~: ...i tres i un, i quatre i no cap, i voler fotre el camp
i ha- ver de fer-Be fotre, mea merda...
~~~~~~~~~~,
~~ :9~~~~~~ ~~ ~~~ ~ ~~~~~, ~~~g~ ~~;~~~: .. .tanma-
teix,
la mea alta significacio de l’art tortugulstic dependra totho-
i
ra de lea conjuntures eventuals de l’avinentesa caotica...
~
~~~~~~ ~~ ;~~~~: Ves, sf, t’empatolles prou, pero no et
’preocupis: \ t’entenc, t’entenc..., Begone que
semb.lo desprendre de les teues a- gosarades consideracions, fas
referencia a l’esdeveniment no gaire
clar
de la fo SCUria intrfnseca que pertany al cantó la:teral: xut,
no fotrem pas re, aix!, doncs, noi!
~~~
~~~: ...i repeticio i avorriment, i cercar i exigir una ~ortida i
haver-te de trencar lea banyes a la muralla que et barra el pas, i
fastic! i fastic i mal gust de boca, i torgo i migranya, merda.
Fosc!
l ara es quan Bents la veu
de la Quelonia. Aprofita i posa els qua-
ltre
mobles... Mentrestant, la 9’.!:~;!:~!!!~_sentim que diu: "A~;
estic tota
:’ migues els ardies
els 0 eraris la carretera el fum els palters..
l
~ l, m::::estant, en ~~g ~~~ sentim que diu: "...i
palters i CagallOns’ll
41
i gar alls i esdiombraries
i a~a som i ades no erem ni serem mer- da, papa." l
callen. T’esperes una estona i fag la llum!
\ V: Tema: pon un out
-
A
la terra tot torna a ser vell. No deBcobrirem re! Les tortUgues
caminen lent8lllent, com Bolen. Ja ho sabiem! Rls ninots de drap al
cap de poc ja te’ls saps de cor: hall perdut tot aUicient!
Quant al mori- bund,. ell rat que ja teprou la seua feina: morir-se!
En fi, nomes vo- lia que t’adonessis que el so que emeten no
s’adiu gens- amb el capte- niment lax,de que fan us. Diriem
fins i tot que hall manllev;at la veu a algun deJ.s grandiloqttents
locutors que l!onden impunes.
Nangroc:
A l’hora de la mort cerco el perque del que que m’ha dut
a l’ho-
\../
ra de la mort cerCQ el perque del que que m’ha dut a l’hora
de la
mort
cerco el perque del que que m’ha dut a l’hora de la mort
cerco! ~~~~: Cerco l1l0n pare! cerco ma mare, cerco els avis, cerco
els meus
avantpassats,
cerco! cerco’la mama, cerco el papa, cerco i cerco en- debades
i gens profit l’a~, l’avia, si mes no eJ. cony que m’ha
pa- rit, cerco!
:9~~~~:!;~:
Cerco mam, cerco teca, cerco cul, cerco jag, cerco pela, cerco! Sub
tres: Cerco mill, cerco toll, cerco branca de poll...!
---
--- ~~~~: Cerco marges, saltador; cerco cabres de cabró...
~~g ~g~: Hmrn,
d’aixo..., cerco potser la solució dela situació
de la
solució de la
situació, cerco, de la solució,no ho Be, potser l’es~
,.
V
tranya condició de l’estupefacoió sense
regeneració, cerco, no Be, potser la definició...
L’Unic eleme~t ~~~~~
!~ ~~!Q~!~, g~~ §£~~~ ~~~~~ ! ~~~~~~~~~~ ~!
====== =====-= -- --- -
terra, diu: Cerco hong indrets per a la posta dels ouets..., ai, cer-
===== ===
co
bong indrets per a la posta dels ouets...
Nangroc: "A l’hora
de lamo..." etc! Sub u: "Oerco mon par..." etc!
--- - --- -
~~;~:!;~: "Cerco
maln, cerc..." etc!
~~g ~~~~: f’Cerco
mill, cerco to... ’f etc!
~~~~: "Cerco marges,
salt..." etc!
~~~ ~~:".. .cerco
potse~ la soluci.. ." etc! .:9~~;~:!;~~: "C erco bong
indr... t1 etc! r ~~~~;;: "A l’hor " etc!
,
!1~
Sub u: "Cerco m..."
etc!
===
= c
~~~g~~:
"Cerco... ,t etc! l Sub ires: ’tCerc..." etc!
---
--- Hermann: "Cerco..." etc! =======
Sub
dos:"...cer...’t etc!
===
===
~~~g~~~: ltCerc...
tl etc!
A poc a pac, tot dient
cadascu laseua ce.ngoneta~ l’embull ha anat entortolligant-se.
De fet, no entenem re d’allc!> que diaen. Be, ara. Ara, quan
acabi el mes endarrerit, tots callaran. l sentiran i sentirem names
bufar la Quelonia. La v,euran i la v:eurem pondre treballosament...
l, per alla de la convivencia, el món circumdant s’empescara
un ritu (es clar,
r
no gaire perfecte, per tal c_om acaba de neixer), que al cap i a la
fi
[
~potser
fins i tq>t caldra patentar com a nova tecnica 0 maniobra per a
,
V 1
:: l ’expressió
del fetus, puix que, com veurem, re!~. Fa:
!f~
..
i Hermann: l un ou! l
=======
; Queloni: Porn,
10lilalailoló1 , =======
,
;
Hermann: l un our
Queloni: Porn,
10lilalailoló! ====c:==
Hermann: l un ou!
~~~g~~: Porn,
10lilalailoló! (...) Porn, lolilalailoló!: Cerco mam,
cer-
coteca, cerco cult cerco
jag, cerco pela! Hermann: l un ou!
~~~~~~: Porn,
10lilalailoló!
v .9~~~~;;~~: ...pom,
10lilalailoló!: Fotre l’ouet en qualsevol indret!
Hermann: l un our ======
~~~~~~~: Porn,
10lilalailoló!
r
~~~~:
...pom, 10lilalailoló!: atonit i marrit, cerco endebades el
cony que m’ha parit!
Hermann:
l un out
9~~~~~~:
Porn, 10lilalailoló!
~~~~:
Porn! Lolilalailoló!: saltamar,ges i educat, l’ha dona
t’he bom- bat!
9~~;~g~:
l un out
Sub
u: Porn! Lolilalailoló!
---
-
---
-
~~~
~-;:~~: PomJ. Lolilalailoló!: cerco mill, cerco toll; poc
original, cer- co branca de poll!
~
f¥!
L~a -
Sub u: l 1m our
---
-
---
-
~~~~g~~~:
Pom! Lolilalailo1ó!
Sub doe: pom!
Lolilalailo1ó!: cerco la sol~ció! === ===
.9~~~~~~~:
l un out
Sub doe: Pom!
Lolilalailo1ó!: cerco la solució!
--- --- --- ---
~~~~~; Eom...,
101ilalailo1ó..., a l’hora de la mort, cerco... ~~g
~~~: Pom, la solució! Hermann: Un ou! Un ou!
~~~~~~£:
Lolilalailo1ó, pom: la solució! Nangroc: De debo, ui1
ou?..
Gal no oblidar que aixo es
una opera; he, donas; ara, tots alhora en 1m
=== == ======= === ==== ==
=== ===== == ===== === ==== ====== == ==
garbuix ~a~~!~~~ ! ~~~!~~
~~ ~~~!~~ ~:~~~~~~~ ~E~E~ E~E: Porn! Loli-
=======
-= - -- ---
lalailo1ó!,
<}:;~~~g, ~, ~~~ ~~~!~, ~~.c!~~~~ .c!.!~ ~§: ~~!~ ~~.2~!!~~
~~ E§:~
- --- --- -- -- ---
~ ~~~~~’g!
Fosc!
Vl: A la recerca del’ou
perdut!
Tot d’una, veus 1m
ou enmig i ningt’i enlloc. Passa una estona... Ara ja entra en
Sub tre~, volant Yolant, i dóna qua.1que volta. a la cambra,
tan aviat rabent Com ronsa.
Sub tree: Oh! Que ~s allo
d’alla baix? Un ou? si, veig 1m ou! Un ou, un
---
--- ou, pom, 101ilalailo1ó: un out Oh, donas! oh, misteriosa
beatitud de l’ou, oh, figura, oh, bellesa, oh, ou, oh...
V l extasiat aterra; es
posa a la fi vora l’ou. Ara el ninot-ocell fa , l’ocell:
guimba amb totes dues potetes i belluga les ales i diu, en 0-
cellenc:
Sub
tree: Glop, t~ raó! oh, priurric, put com m’agradaria!
com m’agrada- i
---
l --- .
ria. de ser encara our com
l’enyoro! ou, crisalide insospitada., pane- ;
rola
glagada, univers calcari, ou! ie! Vole res m~s bonia que no saber’
encara. que seras, que. Vole una distracció m~s absortiva i
recollecta, una vida. m~s digna de ser viscuda, una espera mes real,
mes viva, rnes c13.fida, znes, vole? oh, ou, oh! Encara hi hauria
lloc per a l’esperanga, encara, encara! encara potser fóra
una altra cosa, fóra, quelcom! que? No sabria enca.ra res del
meu esdev:enidor: hihauria enCa~a lloc per a l’esperanga, per a
la tria..., que m’estimaria m~s de ser? i, so- bretot, que
fóra? com sortiria? quants en sortirlem? hi hauria lloc
---
- - 11- 11-
,
,
per a la fantasia, per ala
imaginació, per al’optimisme..., fóra
tambe
Doell? un ocell preciós i bell? un fenix! un angelett un C11-
,pido! 0 fóra un reptil?" un reptil fabulós i
trencapins? i un moUu-
so?
i un peix?.., oh, au, Oh, que ’fóra? mamffer? que
fóra?..
l una altra vegada
s’envola i aconsegueix de teixir giravolts aco- llonidors i
passades rabents i maniobres violentes potser perque esta
,\
?t tan content... 0
’\A$ta, elA. ~.e. 1..01’:"’1 Q ~O
rc..s,
,
. l
,_l
’"
1
.. ~\M.~ e\-~rrl. ,CA ’o""ro~ ~
..
~~ ~~;~: l .si S?rtia~~~~errat? 0 amh una pota de mea? i hessons? i
veil de cent anys? ~ bestiota antediluviana? 1ma mosca? amb un
fill
adherit com una llupia? ai, au, ai, com sortiria, com?.., sor- tiria
cuc i papallona? ai, quina iJ.1usio, mare meua, quina alegria: la
metamorfosi, la mutació! i canviar de pell! i volar i arrosse-
gar-Be i furetejar! Oh, au, oh, la meua amarga vida potser ja no
V
fóra tan identica i avorrida!
l ha tornat a posar-se
v,ora 1 ’ou.El flaira; 1 ’acarona dolgament.
~~~
~~;~: Glop, de veritat! Ou, oh, au, pam, lolilalailolo; descobrei-
;x:o en tu la raó i l’essencia de la vida: ho ets tot i
no ets re! l, oh, quin acudit cabda.l!, descobreixo en tu la
demostració de t-ot i de tot: qui fou primer, dic, la tortuga
0 l’ou? l’ou 0 la tortuga?
Ha tornat a envolar-se i
al!a es paBa dalnunt el moble mea al t: a- quell.
~~~
~~;~: ...l’ou?.., latortuga?.., l’ou? la tortuga?..,
qui?!
qui?..
-v
l
ara ja es quan Burt la Quelonia, tota dubtosa, i passa d’una
ban-’ da de cambra a l’altra, bo i dient: "el cava?
no elcovo?’D; arriba a
la
paret; i: "ai! es que no se que fer!", diu, i gira
cua i torna a a- nar-se’n sense haver: deturat la lletania:
£~;;g~~~: El cava? no el covo?..
Ara, de sobte, "!~",
sentim que xiscla en Sub tres, i veiem com s’envola, decidit,
esbojarrat" tot cridant i cridant: "~’OU! 1 ’out",
"eureka, ja ho tinc: 1 ’au! 1 ’Qul’t fins
que al capdavall se ’ns paBa vora l’ou...
~~g
~~~~: sit de primer fou l’ou! l’ou! perque es de
l’ou, de l’ou!, d’on pot sortir! de l’ou pot
sortir qualsevol cosa! pot sortir la cosa que ha sortit... 0 pot
sortir-ne una altra qualsevol... i,
l
,
L~5
glop! que só0, que
som, que no es, tot, sinó una oosa qualsevol?..
"
Oh, vet aqu1, ou, vet aqu1: jo ja sabia, ou, oh, ou, que tu! tu! tu J
,ho erets tot: tot! la definioió per exoelJ..enoia: ’Jtot
es un ou i tot les una truita!"
:’
; Mentrestant, la
Quelonia..., l’hem vista tornar a apareixer i no
,
calla.
.
9~~~~~~~: El oovo? no el oovo? ai, no se qu~ fer! quina anglfuia! a
veu- re: el oovo? 0 no el oovo?..
~~~
~;;~~: Covi’l, senyora, oovi’l! una oportunitat, dona,
mai no se i
sap!
J
9~~~~~~~: Ai?! xst, tu! calla, tu, oapdeoony: que n’has
d’entendre, tu, d’ous, si no en saps res?.., ai, ai, ai,
que el oovo 0 no?.., oal l
CJ
sospesar la oosa, on són els avantatges: oovar-lo? no
oovar-lo? l
l
passejant
passejant ja torna a no ser-hi i, en oanvi, en Sub tres :
ja s’ha reouperat de
la desagradable sorpresa i ja s’envola oabrejat i novament.
Sub tres: Priurrio, pur
Sort en tens, que no só0 una aguila! Peses mas--
===
==== , sa, que si no! mira qui m’ha dit que no enteno d’ous!
jo!: un moi-
xonet! jo! un moixonet que
pot pondre l’ou definitiu: ja ho veuras!
l ara s1 que es posa
onsevulla i forga genittt.
~~~ ~;;~~: priurrU,
co-coo! 000, 000000000, 000-000..., puo pondre’l:
l’ou! l’ou
definitiu, ~o, coo! l’ou definitiu que m’alliberi, que
-,
\
, us alliberi, que ens alliberi, que alliber’i tothom, tots els
ooells
manats
que no sabem de quin ou hem eixit, be, que no sabem quin cul ens ha
post, que no sabem re, ni que pot sortir d’un ou; i que no
l
ens agrada! no ens agrada, com hem sortit de l’ou! i no ens
agrada l re, de tot el que ha sortit de l’ou, i no ens agrada
l’ou, no ens
agrada:
priupiupio, pu, cocoa!
Se’n va guimbant
fins a 1’011 i cony! a oops de beo l’esmioola! i ara
r
8mb una ala esoampa l’esoarxall i s’esmerga tot seguit
frenetioament en
pondre:
"000, 00000000000,000...", fa, mentre la Quelonia
torna a fer la ronda.
~~~~~~~:
...s1, s1..., l’haig de oovar, l’haig de oovar, ja ho
veuras: el oovare, el oovare..., enoara que..., ai, no se pas que
fer..., si el oovo..., potser’ si, d’un ou mai no se
sap..., el oovare, eloo-
~
4ó
,
var~...
l ja torna a no ser-hi,
mentre l’au s’afanya i pateix ponent.
~~g ~~~~: Ara, ara,
aDa! aral~ponc, ara us el ponc, ara me’l ponc, ara ens el ponc
ponc ponc, l’ou definitiu!: el desllorigador que
desllorigara la punyeta!
Mentrestant, la Quelonia
ja treu el nas i el sobta... .9~;~~~~~: Ah!: ah, que alg(i amaga
l’ou, aqui!
Per?>
ell, llest, ja s’envola i el bonia ou post i encara riu
sardQnicament i es para ala fi i es paBa i diu, fins i tot... .
~~~
~~;~: si, algU l’amaga, si, senyora, ~s a dir, algU l’amagava!
per-
que
la cosa ja no pot ser mes clar-d., ara! vegi: voste mateixa: un ou a
la vis$a! cap pel! i, digui’m, que hi ha, de mes alar que
~
au? m~s alar que la clara d’un au? m~s alar que el misteri
destrem- pador d’un au? eh?.. Ha, ha, ha!...
1,
com deiem, riu i tetricament, espantosa! ~~;~~~~~: Garb! voltor!
vampir!
l,
efectivament! en Sub tree treu enfora els foramidats ullals
la
i vola alaestes enlla i enlla, muricec siluetejat dins la lluna ple-
na! i riu i glaga la sang que transitava les venes de l’auditori!
~~~
~~;~: Ha, ha, hat Ha,’ha, hat... un out 9~~~~~~~: Pom...,
lo-li-la-lai-lo-lo...
Maternal i tota figa, se’n
va cap flaira! i el volta! i v el llepa! i el bressoleja! i el volta
m~s i mes i amatent! i a
plaga
damunt... Mentrestant, en Sub tres tornava d’on era cap
nec,
papal1ó 0 coloma i fragil, fa cap damunt la c.losca de la
Quelonia,
i,amb
veu de fava i calida, li diu...
Sub
tree: He-l-ou, beibi; ara jo t’inspiro: piupiu, pur ets mes
bona i et Bents santa, ~ranqui~a, savia, acomplida, feixuga!
~;~~~~~:
A-a-h-h-h...
Es
desmanega deixant-se anar com tones de plom liquid. Fosc.
=--
"7 -
47
Vll: lncubació.
Aqu! són. Els ninots com a ninots. La Quelonia coval L’agonic
rau llengat, com tothora. La tortuga proletaria feineja. L’altra,
mann,
~s justament qui panteixa, encara que no ho sembli! ~ns pensavem que
era l’altre, pero tornem a adonar-nos-en: no sempre el so
s’adiu amb la presencia d’aquell qui l’emet!
L’orella ens enganya, sovint!
~~~~-;;:
le! priurruc-c! piucric! put ...Ha, ha, ha!... Sobretot! sobre- ,tot
no ser~ pas jo, qui caura en el parany de l’ou! No! no caure en
el parany! en el parany espaordidor de l’ou!
B~. Hi ha una pausa
estupida. Tots plegats roman en esguardant-se en Q~eloni, el qual es
capte c_om si de re no s’adones: tan aviat menja com trafega i
sua! Al capdavall, en Sub tres li diu a en Sub u:.. Sub tres: Que?
que?.. Com va, la incubació de l’ou?..
’-
=== ====
Oh. La mateixa pausa
egtupida d’abans! Frustra, que no?
~~~~: Ai, ai, que dolentot
que ets! tu rail tu rai: bombar4me i
fills, fotre’m fills
i tirar-me! i ara, ja ho veus, ara m’haig d’es- tar tres
mesos amb el cul en quarantena: i tot per la culpa d’un ou!
pausa estl1pida!
~~~~:
Ua! i jo em moro em moro! em moro jove i vell: ja malert!: a-
neu’s-en a la merda, vosaltres i els ous de l’ou...!
Efectivament,
pausa estupida, com cada vegada que horn esmenta l’ou.
£~~~~~~~:
Hum-rom, ...d’aixo..., crec, papa, que la qUestió de
l’ou ~s la ~ qttestió cabdal referent a l’ou,
eh?.. pausa estu-tupida!
~~~
~~~: Cert! hi toques, home!: no se reg de res de l’ou de l’ou!
Pausa estu-tu-tupida! De
sobte, i per torn si fa no fa ~gorós, hi tornen, encara qne
mea, molt mes rapids i emprenyats! Of ens ius. ~~~~: No! no caurem en
el parany de l’ou! ~~~ ~~~~: Com va, la incubació de
l’ou!
~~~~:
Te m’has tirat, m’has bombat!: em pelo el cul per la
culpa de
1
’ ou !
Hermann:
Que em moro em moro: i em mata l’ou!
.9~~~~~~’g;:
La questió de l’ou es una tocada d’ous!
~~g
~~~: Que hi toques!: no sabem re de l’ou de l’ou!
l
.
\ 48
La veu no s’adiu, no
s’adiu gens amb la positura que gasta el
, qui l’avia; per
exemple, en Nangroc, per terra i desfet, ~com pot esga-
ripar
amb tanta d’ energia?
;
~
~£~~E: pero no! no caurem en el parany de l’ou!
"
~ /
En
Queloni sf, en QUeloni es l’{inic que toca de peus enterra,
l’u- nic ,que s’emprenya amb tot el dret i semblant-ho!
~~~~~~:
Pom! Lolilalailolo!
Ens eixordaran!: esclat!:
tots els altres el responen cridant: ai- xi: esgaldinJl:ant alhora,
fent petar llurs respectives fl’ases, el darrer mot de
cadascuna de les quals ~s n~".
~~~~~~:
Que sou. uns malparits, tots plegats!: us heu repartit els pa- pers a
pler i jo no compto: mai no compto!: ami m’ha torna"t a
to- car el mateix!
’V"
;
Convinguem
que no li fcten massa cas. No li’n foten gens ni mo~la. ts
un orgue de plepes. Es repeteixen fins a l’infinit!: el
xivarri de l’ou! Garlaria ben sol, ara, en QUeloni, si doncs
nosaltres no fóssim aqui, demagpgics i escoltant-lo.
~~~~~1:
l no hi ha dret! no n’hi hat no hi pinto res, jo, aqui! res!
sóc
l’ase dels cops de l’auca! comengo a estar..ne fart, de
fer sem- pre el paper del ruc! ballar-la tan i tan magra! per qui em
preneu? els trons d’en Wamba? ja esta!: m’hi oposo!
critico! no col·laboro!
enderroco! sabotejo! protesto! em queixo i em queixo, S:l, em queixo,
-.
no aprovo, si sempre haig de fotre de hanyut, perque ja m’heu
nag-
U
cut banyut i em captinc com a banyut i fins a la mort ho sere, ser~
un puta banyut, i despres de mont em tindran per banyut... No! Tot
~s
una arbitrarietat! tot es una arbitrarietat! tot es una arbitra-
rietat! l vull! i vull rebe~ar-me! l hauria! hauria de rebeUar-me!
Pero. PerCe Pero. No valla pena. No. No valla pena. No valla pe- na.
ts igual! me’n fot! me’n fot de la virolla! Avant! avant
b8llyeS’! avant arbitrarietatg! avant tot! avant! la impotencia
m’es germana: ie! L’ambient m’es enemic;
m’es enemic, m’es enemic, pom! lolilalai- 101o, pom,
101ilalailoló, pom; 101ilalailo1ó...
Despres
d’una estona amb aquesta apoteosi ininteJJ.igible, de sobte:
plaf! silenci. l no sabem trobar-nos-hi, gairebe. .9~~~g~~: l encara
dice
~
.-\
49 -
Expectació general.
Fins nosa1tres i tot, es c1ar, esperem que.
’~~~~~;;~: Dic...,
dic..., pam, 101i1a1ai1o1ó, pam, 101i1alai1o1ó...
l
l
se’n va, esti1 tortuga reprimida. La resta de personatges e1s
veiem una mica fotuts: esc1afats, commisenatius. Tant com nosa1tres
ma- teixos, diria. .
~~~~~:
Oh..., ara..., ara potser s’escauria d’esmentar 1a
injust.-lcia social..., pero no! no, no caurem en e1 parany de l’ou!
~~~
~~~~: No! Pam, 101i1alai1o1ó!
~~~;;~:
S’escauria d’esmentar 1a injusticia del repartiment de
cares... Que1onia: Pero no caurem en e1 parany de l’ou!
========
~~g ~~~~: Que no!
Pam, 101i1a1ailo1ó!
~~~;;~:
Espera!: twnbe s’escauria d’esmentar 1a injust.-lcia del
repar- tizent de papers, priurric! del món! La inj?st.-lcia de
tota injus-
~
t.-lcia! La injusticia de la justicia! te n’exp1icaran que fan
riure!
Just.-lcia,
llibertat, igualtat dins un ordre i una llei, just.-lcia, 1a
injust.-lcia! l d’esmentar: 1a injust.-lcia del repartiment
injust i arbitrari! pero no! no, no caurem en e1 parany de l’ou!
~~g~:
Pam, 101ila1ai1o1ó!
~~~~:
...es bonic, tot aixo, aquesta joventut desinteressada i aju-
d.-lvo1a..., pero jo em mora i em mora i aixo..., aixo tambe cal que
compti;
aixo compta, morir-se..., afaf, afaf, afaf...
~~~;;~:
l una merda, compta! No compta re, ni cap injust.-lcia! l’,mic-.
que
compta ~s que ja tothom rau irrecuperab1ement sotmes i compta,
sobretot, que hem catgut ja en el parany de l’ou!
~
.
~~~
~: Efectivament!: hi hem-caigut!: el parany de l’ou es un ou de
pa- rany d’ou que coval em cago en l’ou!
~~~
~;~~: E1 que cal ~s entrar dins l’ou i dominar l’ou!
~~~~:
Entrem-hi, dODOs! endins! mentre l’ou sigut c1os, sera nom~s un
ou i ens dominara com a au, pero, s1 hi entrem, sabrem 1a histor1a
que d’amagat ens manega l’ou com a ou manegador
d’histories d’ou!
£~~~~~~;;:
Contra l’ou!! Contra l’ou!!
~~~
~~~: Contra l’ou 1 prout Mireu quina a1tra idea: si els paries
es- botzeu 1a universitat de l’ou i l’ocupeu, el parany i
1a societat de l’ou quedara a1 descobe~t i amb una puntada als
ous del deu de l’ou! Us imagi.fl.BU?: Ai!!
Aconsegueix de fotre’s
1es mans a les parts amh un moViment Unic de
l
-"
\ 50
ninot de drap que es mou i
es fot, sobtat i didactic, les mans als ous. ~~~~~: ...bonic bonia,
tot molt bonia, aixo, floritures, paraules en
focs
arJ,tificials, faramalla, molt bonia, pero ai, ai, ai, jo em mo-
\!./
ro em moro, afaf, em moro,
af, af, af...
En Nangroc, amb nervi,
voluntat i arrossegant-se i irat, quasi pot i pot arribar fins on
l’Hermann raia i d’on sense treballs s’escapa.
~g~~: l, si no et mors, et matarem!
~
~~~:
sf senyor! l tornarem a neixer de les runes del parany de l’ou!
Sub tres: Avant i fora!
---
--- Herm.ann~ ...pom..., 10li-lalai-loló..., afaf, afaf.
afaf...
Fosc!
Vlll: El quadrat de
marees un problem~.
~ v Aquf no hi ha, ara,
ningU mes que la Quelonia, que s’hi esta just com
"
g abans la deimves:
covant; i en Sub u, tambe justament com ella, ara, co-
vant,
donas, assegut com ara una camussa de treure la pols i, enc:ara, co-
m a avatar calcat de la Quelonia. Els altres, la resta, no hi són:
s’han fet fonedissos, com tanta gent, qUall ~s fosc i se senten
trepigs de 00- tes que s’atansen, ie!
9~~~~~~:
Que no! No senyor! Sóc jo, jot la mare de l’ou!... B~,
pren- -t’ho Com vulguis, pero para i no m’emprenYis mes!
Apa, marxa! Fuig!
~~~~:
pero sigues comprensiva, dona! Que no ho veus, que no puc pas
ser un home sense ou; que no ho entens?.. M’escau molt m~s el
paper de
~
"’- creador de l’imprevist~ potser ara neeixire!
~
£~~~~;;~~: Que et dic que no! ara et faras fotre, perque l’ou
S:l que no;
s’ha
acabat: no te’l deixo de cap manera!
l el pobre ninot es
desespera i s’aixeca i, efectivament, no covava
..
;; re i, de mes a m~s, es
massa flonjo per a bolcar la xicota i arrabas-
~
Bar-li la propietat i
usdefruitar la immensa felicitat que proporciona la possessió
~’Un out
~~~~:
No! no, dona, aixo no! Que no em veus?.. No saps planyer-me, des-
pres de tot alla que has sentit a dir de mi?.. Ajuda’m, que
estic condemnat al meu deBt!! Si vols! si vols, pots salvan-me,
encara! Mi- ra’m i mira’m i ~ingues llastima de mi,
d’aquest pobre perfecte sabe- rut i avorrit: aqu! em tens!
ecQ.e homo efeminat! 0 vols res m~s des- graciat que aquest immens,
infinit ubicu que se sap inexorablement
~
r’
- ( 51 -,
(
1’esdevenidor
i, sobretot, se’l sap llarg i llarg i interminable i
sem- l pre sense poder somniar la mes minima sorpresa?.. Guaita’m!
No creat,
no
parit per re ni per ningti: f’et una terrible, esgarrif’osa
.cosa estra- nya, un bunyol il.limi tat que no para mai: manif’asseja
i manucla mons i
l
osties diverses i magnff’iques i, sobretot, f’otudeg
a mitges; se’n f’as- tigue ja i lee deixa anar~,
nauseatic, i enceta, per aqu1, per alla, no- ves cagades, tantes!
totes! i, en canvi, mira-te’l, vet aqui el seu pro- blema
insoluble, vet aqu1 el problema de 1 ’increat gran crea.dor:
tant
que
f’a i desf’a i no pot f’er-se ell mateix, no pot
ref’er-se, no pot t-o- car-Be, no pot suicidar-se! perque no hi
ha lloc a la sorpresa, no hi
ha
lloc a 1a iLlusió, no hi h~ 110c al misteri, no hi ha lloc
al11mit, ! en la seua existencia sense esperanga..., presoner de la
seua essencia,
el
maleit! La puta mare que ~a parir els inventors que Yam
empescar-s;e’m
’ c
etern! presoner! AU, f’es-me el f’~vor, dona, tingues-me
pietat! of’ereix-
-me
una oportuni tat! la vull! S1, vull una oportuni tat! vull una al t~
:
,
oportuni
tat que em permeti d ’arranjar tot el que malmetia abanw! vull
i
l’oportunitat
d’equivocar--me 0 de reeixir! atorga’m aquesta cap’acitat
per a l’error! que
se’m reconegui, que f’allo, tambe! vull mes oportuni- l
tats! vull oportunita"ts
s~nse f’i, vull oportunitats que no s’acabin mail
vull
un ou! un ou! una inc~ogni ta inextricable! vull cercar milers i mi-
i lers de solucions possibles a aquesta incognita! pero no vull
endevi- nar-la, la solunió! vull la immensa sorpresa, el goig
ignorat de decla-
rar-me
vengut, de donar-me, d’haver d’esperar que el problema es
resol- :
gui
sol, esperar alguna cosa 0 al tra! ie!
~.~~~~~~~:
Xut: tambe et passen coses, a tu, carall! l aixo que jo en conec cada
un! N’hi ha que es pensen que són perf’ectes,
superiors, escollits, tocats per la gracia, els f’eixistes, i
manen! Manen! Una al tra c Osa que no entenc,~ com podem, la gent,
deixar manar els maXims imbecile que es; creuen perf’ectes,
com?.. Com pot nin~ creure’s tant i tant com per
arri
bar a manar algU al tre que e s com ell una al tra merda, pre Boner
d’una
closca translucida i esquerdada que se’n diu COB, i-dins que hi
ha? Podrimener, res de nou, cap sorpresa, podriment! "Mana’t
morir 0 et matem, per haver obert la boca i haver dit: jo mana!"
~~g~:
Tens raó: mes al meu compte! Pietat! Un al’gument:
mira’m! u.n home sense Que?! Que sóc? que sóc,
doncs?.. sóc viV1par? sóc coqm? sóc eunuc?.. No
re, no sóc! un home sense ou no es res! per aixo els deus
no
som re, re! una impotencia inguarible! un avorriment llis i bla! re!
r--
- \ 52--
es a air, ja ho diuen, i
ho encerten!: "un deu ho es tot!" i diuen: ! "tot i
no-res s’identif’iquen enlloc!" molt be!molt be! ho
entens per-
~
fectament, oi?.. Ho entens, tu, que gaudeixes de fantasia, d’imagi-
~
nació, d’un poder exceUent per a l’absorció
inacabable de mentides!?
lTu rai, encara, donas! Jo
no puc e~ga.nyar-me, Quelonia, no puc! em veig a venir d’una
hora. lluny! em calor em clisso! m’ensumo! em co-
l.
nec! Si e"G/plau, si et plau, apa, deixa’m! deixa’m
posseir 1 ’ou! una
mica,
nomes! a mitges, si ho vols, dona! mira! mira: et creare ous
’de
colors estampats, bufons! te’n fare un pilot i, si vols, no et
xer~ rare que hi fico, dins! aniras escarxant-los delitosament,
d’egglai
en
sorpresa, d’ensurt en goig, d’il.lusió en desig, i
cadascun et lliu.
i
rara
meravelles, eh! te’n creare amb pels! fixa’t que et
dic:"ous am1t’ pels! te’n creare de
microscopics:s’asclaran i t’hi sortiran gegants!
v
et creare ous divins, amb genis, mag-s, elfs, profetes i titans
inclo- SOB! Sl, oi?.. Pero, apa, ja ho veuras, permet-me, fes~e lloc,
una mica, fes-me lloc, eh...?
l, gelatinós,
l’empenteja! vol i vol posar el cul damunt l’ou, el
flasc! pero re: ella el fa fora, amb duresa i tot, i el ninot cau per
terra!
g~~~~~!~:
Que no! Fuig, fUig! que fugis! home, crea-te’n un altre, peu
.
a
tu, si tanta necessitat en tens! pero deixa’m en pau amb el meu
ou, ami, tambe!
Ara ja s’aixeca, amb
feines i decebut. l ronda per lla cap cot i tot
~
mujol.
Sub
u: No ho compren..., no, es que no ho comprens..., no ho comprens:
===
= .
sóc
un incompres, de roes a mes! No puc! no puc! ja no puc canviar el meu
dest1 d’home sense ou...; que no ho veus?: no puc crear-me un
ou, jot no puc, que li sabre la trampa, jo!... No serveixo per a re,
per are, i, sobre, tan bo com sóc, es alar: tampoc no puc
usurpar els
r
ous destinats ales meues criatures..., es veritat, no puc: es un
fra-, cas, aixo! sóc un i~us! no puc enganyar~e ni amb la
mentida de l’ou!
es
inutil... !
~~~~~~~~:
Xi que t , ara si, ara fas de deb?> llastima...
~~~~:
Ja ho Be: faig llastima..., faig llastima! sóc etern, jot haig
de fer llastima per forga! tu saps que vol air, aixo d’etern?!
tu saps
que
vol dir una eterni tat s_ense ous?! si n’ es, de pesada, una
eterni- l
-
53 0- -
tat!: donas imagina’t
sense Que! vol dir, vol dir una eternitat, una eternitat, una et...
Canvia de to i, amb
aquesta paraula terrorifica, ens martellejara l’enteniment fins
que cuidarem perdre’l!
~~~=~:
...tat, una eternitat, una eternitat! sense DUB! sense ni un
sol
ou! una eternitat identica, identica, identica! identica ami i a la
meua creació 1 mai mai mai, mai! mai no tindre un ou per a us
propi; ho entens, ara?.. Mai, mai, mai, mai! i sempre sabr~ que
cony
ve despr~s despr~s despres, despr~s! i mai no podr~ dubta~, m
i
sempre, sempre, sempre! veure el futur! i el dedins! i, si em CTeo
un
ou, que? si creo un ou sabr~ que hi creo, dins! ho entens, ara?.~ On
es, la meua possible llibertatt... Enlloc! Nomes..., nom~s, sf!
Nomes
hi ha una molt menuda esperanga: que em re-inventeu diferent! ~ que
em cregueu c apag d ’ igno rar el cont ingut d’ un ou! Fe
ro no, j a
veig
que no..., ja perdria la meua qualitat de deu, aleshores: jano em
nodrirleu amb preas, amb pors, amb acolloniments inexplicabl.es; no,
el contrari, farieu; m’abocarieu definitivament devers l’altra
eternitat: el no-res, el no-res! Ja estic! ja estic, ara! m’he
tor-
nat
a embolicar! La droga! la droga, necessito! creare un altre món,
ara! fotr~ una altra sapastrada, si no em deixes creure en l’ou!
l’o’lD. pot esser per ami la droga salvadora! Tingues
pietat, donas! Dei- xa’m ser mare amb tu del teu ou!
~~~~g~~~:
Be, be, es molt dramatic, aixb, tragic, diria, fa molta pen
r
si es pot arreglar aixi, ves, que hi farem! Vine..., pero, no s~,
fó- ~ ra injust, tanmateix; t~ ets molt viu, eh? no comptes
amb els dolors
de
la posta, per exemple; l’ou ~s de q~ el pateix, em sembla.
g~~~:
Fero pa~ire, patir~, patire m~s que no ningU: patir~ el dolor me-
tafisic, no ho entens?.., ara allargassar~ el patiment, viur~, covar~
eternament l’ou de l’inconcret...
~~~~~~~~:
Xut, xut, aixo ja no m’agrada..., jo em creia que es que volies
entrar dins la societat de l’ou, em pensava que volies
tornar-te im- perfacte, iLlusionat, solidari, enfeinat...,pero
realment ja no t’en- tenc, ara parles com un deu, i em foten
fastiC, ami, els d~us! ja
n’he
vistos tants, d’uniformats i condemnant! jo em creia que volies
tornar-te humil, just, tranquil, sense punyetes i paraulotes pudents
de politic a la boca volguent-me menjar-se’m...
l
--
l t:A
54
~~~~: Si !ja ni ho Be, que
vull!... No! si! L ’ou, vull!
~~~~g~~~:
Per a covar-lo, nomes! Jo..., jo em creia que el que volies era
arrabassar la societat de l’ou i fer-la teua, i m’emprenyava,
aixo; de primer, creia que la volies prendre sense esforQ i plors i
r
,
,
feina i revolució, i m’emprenyava, aixo; pero despres
m’ha semblat:
l que si, que volieB
fer-te 8mb l’ou a traves de la revolució i volies J
bastir l’ou a traves de tu i covar-lo i deslliurar la cria i
fer-la
creixer amb tu i sense
deus uniformats i jutjadors i perfectes, i ja m’agradava, aixo:
te l’hagu~s regal at , l’ou, si el volies per a entrar-hi
i rebentar la societat que hi rau! pero no, ara ja veig
que
tu nomes vole l’ou per a covar-lo i covar-lo i covar-lo, i ai-
xo no m’agrada: tu vole covar la societat que s’hi amaga,
nomes! ~~~~: Oh, oh, es tot tan complex, Quelonia! som en mons tan
diferents!
V
es tot tan estrany, tot em BUrt de lee mans i en perdo el control;
l’haig de perdre per forQa: no parlem pas del mateix our de leg
m~-
,
yes mans mai no n’ha sortit cap i ara vosaltres, cadascu us
n’heu
r
!;
T empescat un!
~~~~~~~~: l no ens els
entens, oi? Si fossis de debo un de nosaltres!
Progressem, de veritat,
progressem, es a dir, anem endavant, cada
dia obrim mes els ulls,
cada dia etiquetem mea mentides, algun dia
lt’enderrocarem i
enderrocarem tots els de la societat de l’ou, "tots! ; Jo
em pensava que tu..., s:!, tu hauries pogut ser amb nosaltres, pe-
~ ro no, es veritat! sempre t’has ficat a la banda d’ells,
dele ca-
r
’/- cics de la
societat de l’ou, i t’enderrocarem! t’enderrocarem
amb
c
\
’v
11,
e
s.
~~~~: Xst! Calma’t,
calma’t, que ens tancaran a tots, encara!
~~~~~~~~: No t’entenc,
no t’entenc... T’he viet tan desgraciat! Dic: mdl- ra:
aquest pobre es tan desgraciat com nosaltres: es dele nostres,
doncs l t ’anava a
dir: pots fotre daltabaix tota la societat de 1 ’ou
si perfores l’ou, si
el penetres i en destries lee mentides, si li
J saps els trues, els
punts fluixos, quine, estigmes de grells decadents
? tragina..., t’anava
a dir: la gastem, la societat de l’ou, caaa dia li sabem mes
mentides, cada dia li descobrim mes flaqueses... ~~~~: M’has
combs, m’has confos; no em coneixes...
Quelonia: Comprenc que
vulguis covar l’ou, ara, aixO encara! a tu e:f1
========
,
conve! pero no entenc que
vulguis covar-lo en col.laboració 8mb mi! no
em coneixes, tampoc; no
saps res de res..., nomes em fas llastima,
, ,
r-r-
’)
)
t ’han fet’ a
llur imatge; no ets sinó allo que ells volen que siguis; ets
l’extracte, ets el resum de la societat de l’ou; la teua
impos- sibilitat de crear-te un ou et constreny a fer-te amb l’ou
ja creat dels altres; ets gaireb~ inexplicable; tal com t’han
inventat, bo i just, hauries de ser amhnosaltres, pero al mateix
temps no pots ser-ho, perque ets d’ells, pertanys a ells, a la
societat de l’ou,
i
saltaras amb ella, saltaras! pobre, ara potser ja ho veig una mi- ca
m~s alar; jo era ignorant, pero ja t ’he dit que cada dia
sab’em
m~s,
ens despertem una mica mes; jo em pensava abans que l’ou t’a-
claparava, t’afartava, et fastiguejava, t’ofenia; i
m’estranyava, no entenia la teua inactivitat: sempre havia
cregut que et calia traves Bar l’ou, esclafir l’ou, fer
esclatar l’ou, anu1J.ar-lo...
~~~~:
Que em confons, dial
~
El cap ens bull. Les orelles ens fan mal. No entenem re, re. Nom~s
veiem clara una gran mentida. La v;eiem clara. pero ja ho sab:!em: ja
sa- biem que era una mentida clara.Els direm: "dema, quan
torneu a f~r l_a funCió, suprimiu 1 ’acte Vui te, 0
reaumiu-lo. El que no podeu tornar a fer de cap manera: sat urnin s’
embotir-nos al cap aquesta troca de fil
rere: que elllegeixin
dos dels actors que no foten re, ara, i que els
el fer veure, la
ganyota.~.; si no, malament." Els direm: "espavileu-
-vos, pero aixo no pot Bert" Els direm: "deixeu
descansar l’auditori!
r-
l’auditori es ruc i !;.Q’11orant i t~ anuest
desavantatge de no noder se-
v
- -~ -- - -= =-- -- --""---~ -~ --- --- r -~
_apre~gui cada dia una
mica mes!"
~~g ~: Que em
confons, dic!No sóc cap ruc, jo, no sóc cap proletari,
jo,
no, cap va-valent, no sóc, ningU a qui ca-calgui jugar-se la
pellt fa-fart que li prenguin el pel i sobre li fotin bastonada, no,
jo
no
pas! ami ningJi no em sotmet; que no ho entens? sóc un deu,
jo,
un
de-d~u amb to-totes les de la llei: ho puc tot, jot ho conec tot, jo!
emprenyo tothom, jot necessito un ou, nomes!: ves, que hi vols
fer?:
tots tenim la nostra animeta! ttun ouet, si us plau", cridar~ i
me
l’atorgaran; me l’atorgaran, els meus, no en dubtis: els
he fets massa favors, jo! "un CUff, demanar~! un ou etern, del
qual no en sa- pigui mai el contingut..., ttcont~ aixot’, dir~,
"conte aixo altre!", di+~, i ells em respondran-"fred,
fred"... 0 "calent, calent, ara
L
\
5ó
\
! t’hi apropes!"
si! pero mai no ho encertare, mai!: i aqu:L raura la
,r
:(
gracia del joc! Ja ho veus..., ho entens, ara?.. La meua revolució
(
r
J names em pertany a mi!
no has sentit a dir mai que sóc autosuficient
"
~ ?.. sóa quelcom
d’Unic, jo! Us dono quinze mil voltes a tots ple-
,
f gats, jot M’han
volgut aix:L: extrapoderós! que tot el que em posin f a la
boca sigui incontrovertible, sigui llei, sigui veritat! i jo
,
J encantat, tu diras, jo
encantat, que em vulguin tan excelJ.ent! no
~
f sóc cap
propro-proletari, jo, no sóc cap desgraciat, no sóc
ningti
sotmes,
no, ben al co-contract! sóc allo maxim, jo! sóc sublim,
sóc alt:Lssim; on vas a parar? no emvulguis identificar,
sap~re, amb la mis~ria que saps! massa poc que saps, encara! no saps
res, de
fet!
no et falta pas poc, per a desembullar l’entrellat rere on m’a-
mago! una ete-eternitat! l me’l donaran, me’l donaran,
l’ou! un dia
~
0 altre! espera’t que descobreixin que tu i els teus sabeu que
em manca l ’ou! ja veuras tu quin esuB.t1dol! de seguida.t.. me
l ’atorgar~ ipso facto i arnb escarafalls i galindaines, ie! Si
cal, em disfree- saran d’escombriaire! Ells rai!
Fins
Bra ha passat del triomfalisme roes criminal fins al s:Lndrome de-
pressiu
roes complex!: es inconstant, aquest paio! De roes a roes de ruc
1
dignfssim de ser sebollit impromptu arnb sabates i tot! Per a sempre!
~~~~: ...encara que..., es veritat! de moment m’haig de fer
fotre, es
veritat:
sóc perfectible, encara! i aixo es el que faran: perfeccio-
nar-me: no tinc ou, encara! i vosaltres si, tots els teus arnica pa-
~
V .ries i reprimits i inhibits i frustrata, tots tenen un au, si roes
l
.
no!
n’hi ha que en coLleccionen, verarnent!: van de cul pel món
d’una manera realment envejable! ai, es veritat! envejable!
U8., els envejo, pobret de mi! El vull Bra ilDlnediatarnent! vull un
ou com el d’ ells; vull posseir, com ells, la forga de l’ou
i el poder d’aixafar l’ou; apa, fes-te una mica a la
voreta! permet~e, permet-me, maca, per la mort de deu, sigues amable,
un moment, una mica, encara que nomes si- gui una natja, no em fare
cap pet, t’ho juro, ja ho veuras, una nat- geta?..
~~~g~~~:
Xut, bah, bah, seu amb mi una estona! au, a veure si aix:i: no
m’amofnaras roes! consti, pero, que et faig el favor per
caritat, eh? no pas per por, no pas per coJ.laboracionisme, tampoc!
no s~ s1 t’ho mereixes, pero almenys no m’has amenagat:
escolta, ja es prou, venint de qui vel amb la fama d’assassi de
roes de mitja humanitat que t’han
~
\
57
encolomat, ja es prou, tu,
que ni tu mateix no te’ls creguis, en a- questa altra mentida:
es massa grossa, oi?.. l que, estas content,
,
?
~
ara. . . .
Ell ara sembla un angelet
de debo, un angelet dels beatifics, vull air, dels hipocrites, danos,
dele llepaculs que la saben llarga llarga... ~~~~: S:!, i gracies,
filla meua, gracies..., espera’t: es l’hor.a enCan-
tada,
meravellosa; espera, deixa’m gaudir de la visio del profit de
l’ou, deixa’m imaginar l’hora en que lea dones i
lee noies i les ne- neB surten a passejar els seus conys, conyets,
canyons, i somriuen als vianants i es xanxegen amigablement i
destructiv,a de totes les estructures bastides al voltant de
l’alegria i el plaer de l’home..., te les imagines?..
perOt ua!
,
~
S’aixeca d’una revolada, Burt de fogó
desesperadament. Sembla sin- cer, fins i tot. Ara ens agrada.
~~~~:
Utopia, es tot aixo! Merdat merda, merda! no hi ha res a fer, no hi
ha res a fer! la troca es massa i massa embolicada..., fallo! no i
)
m’entenc!
On encabiria ara..., que en fotria, de la injust:tcia de l
tanta
i tanta gent marta abans del passeig solemne i prodigiós i im-
millorable de les donee i de les noies i les nenes que surten a pas-
Bejar llurs conys? que en fotria? que en fotria, de tot all?> que
ja
t
m’han fet xapo-tejar per arl!eu? que en fotria, de tantes
barroeries,
de
totes les arbitrarietats que m’han atribuit? que en fotria, del
desordre de la natul’alesa, de la inexplicable torpor de
l’univers, de
~
tota la imperfecció de tot plegat, pobret de mi?.. No! no Vull
ser mare de cap out de cap! no ho vull serf arB ja no puc ser-ho, no
puc, no puc, no puc! ho entens? no puc! abans si! abans encara! abans
d’ha- ver comengat tota aquesta merda, tu i tot, si! abans
d’haver creat, abans que m’inventessin tan sapastre,
potser si! si! abans; oh, a- bans! hauria post un ou i, apa, sort:!s
el que en sort:Ls i tranquil, prou, deixar-ho córrer,
desentendre-me’n: aixQ hauria hagu,t d’haver fet, aixo!
pero Bra, arB! Bra el mal ja hi es, Bra, de debo, Bra, Bra em
su!cidaria, si pogu,es, em suicidaria; no sóc tan poderós
com m’han volgut fer creure, tampoc, no, no puc su!cidar-me, no
puc...
Fobre xicot; aclaparat,
s’asseu COm un drape Evidentment, no es tan
.,.
sublim com ens pensavem, i aiXQ que ja no pensavem pas que en foe
gaire.
l
~~g~: No hi ha just:(cia que condemni la just:tcia...?
\
58
Quelonia: Ai, pobrissó...,
ets tan, tan, tan, tan estrany; ets tan una ========
cosa rara..., fas
llastima; de debo fas llastima... l un ou...
~~~~: .. .pom...,
101ilalailo1ó...
:9~~~g~~fj;: l un
ou...
~~~~: ...pom...,
101ilalailo1ó... 9~~~g~~~: l un ou...
~~g~: Porn...,
101ilalailo1ó...
~~~g~~fj;:
l un ou potser tampoc no arreglaria res, res, res, al c:ap
i ala fi! Tens raó! Un ou...
~~g~: pam,
101ilalailo1ó... :
Quelonia:
Un ou es un altre parany, home! l
========
i
Sub
u: pero no hi ha una just!cia que condemni la just!cia... i
===
= i
~~~~~~~~:
No, aixo no..., desgraciadament, encara no... i
~~ Sub u: Aleshores un
ou... === =
~ ~~~~~~~: Pom,
101ilalailo1ó...
Sub u: Un ou no es un
parany, no. Un ou...
===
=
~~~g~~f!;: Pom,
101ilalailo1ó.
Sub u: Un ou es encara
tota tota tota la feina de tothom!
--- - --- -
~~~~~~~:
S!, potser s1: tota la feina de tothom..., ep, pero no pas la
teua’feina...
~~~~:
No pas la meua, ja ho see El meu ou possible ha avortat...
:9~~~~~~f!;: Collons: un af’oll prou bigar!’at, al
capdavall! Fixa’t! Pe!’ on
agafar-lo?
Sub
u: Gracies alS meus c:oUaboradors, tot aquest desastre.
"’--’
;~:13nia: Galdós, oi? Un caos explosiu, que en diuen. Fara.
bonia. Bum!
========
Tampoc, tu tambe, no se
pas per que et queixes...
~~~~: Nomes faltaria aixo,
ara, que no em queixes! No sols sóc mal!e d’un
repugnant at"oll,
sinó que de mes ames sóc jo mateix un altre af’oll
deplorable;
i que hem de fotre, els avortats, si no queixar-nos, que- ixar-nos!
queixar-nos fins a rebentar, eh?!
l
Quelonia: Home, no s~..., d’aixo..., jo diria...: parla d’ous!
:
========
r
~~~ ~: Malaputa! que es aixO de riure-te"""llle’n!
Ves quins ous, ara! Eh?! lrreverent, heretge, sacrilega,
anticlerical!
:9~~~g~~;;;:
pse; si fa no fa, com tu.
l com nosaltres!
Fosc!
! ,
~
1\ 59
lX: Desclosa!
Mira! ja torna a haver-hi
tothom, cava? i, sabre, s’hi estan com ga- ireb~ sempre, ai,
no, que manca en- Queloni, l’exiliat, l’emigrat, l’es-
capol. En canvi, en JomaD torna a agonitzar amb forga de braó.
l els ninots foten el ninot amb mestria i avesats. l lee tortugues.
,
,
d’
f.
~~~~:
Que passa?.., que ieu? que oteu, tots plegats?.. an1.mals i b~sties!
que no veieu que em mora! afaf, bestiotes fastigoses! af-
af,
fuig! m’haig de cagar en tot i tatham, per forga! no veieu?:
mo- rir-se, tan jove i tan vell! morir-se, ara! i mail mail mai no
haur~ sabut re de re, ref On són, totes lee mentides que
m’asseguraven una altra vida, una projeccio b-enaurada, un
acompliment? on? l que hi fotre, aJ.1:!? sUrto ja mass a ruc,
d’aqu:!! massa ruc! names us he vist
f
a vosaltres, animalots, a vosaltres! i vosaltres que sabeu? l’e!
afaf,
t;
l
i
"’-.,/
~ no us vull sentir m~s!
em mora! em mora! i sense saber re
,sense
co-
f
~ neixer re, ref sinó
lee vostres cuites ridicules, les vos:f1res tor- ~
~’ pars qe gent que
es creu posseiD una pell eterna i individual i dig-
~
;, na i lliure; les
mentides cruea i increfbles que no pareu mai de pas-
tifejar, datspelcul! names
sabre lee vostres avorrides i emprenyado- res carencies i inanitats i
ja mai no sabre tot plegat re dels homes, pobra gent! elles, lee
persones, vull dir, segur que deuen haver des-
cobert
alguna cosa 0 altra que permeti de continuar anar rent sense dubtes
ni temences esgarrifadores, les persones han trobat el des-
llorigador
que els estalviara tot aquest dedal perdedor de mentides
"--’
seculars, tararas! fins i tot potser ja han comengat a emprar-lo i
l’enderr09
ja ha comengat! persones, aixo! no pas ombres, ombres, om- bres,
ombres retardades mentals i boges, no pas animalots sense sol-
,
ta
ni volta; persones! fixa’t: persones! persones unides i
enderroca- dares: aixo, hagues hagut de coneixer durant la mev~
abeurda vida
4.alhora
jove i vell, la meua vida de mort condemnat a la bestreta i perque
si, la;meua vida no pas viscuda; merda, dire! mepda, als qui
em
consolin amb mentides d’espantat! que em diguin: fot-te fotre!
no eta lets una ceUula amb mala sam, una ceUula borda! i prout la me-
va vida no sera. tan i tan absurda! sera. inutil, com totes! sera
CUr-
,
ta,
com algunes! sera atziaga, com lee dels qui tenim pega! i prou!
no sera tan absurda com
ara! la meua vida...
El respir se li ton al
carcanyell. Amb forga d’esforg, assoleix de
~
-
-~-- ..
ó0
reprendre’l.
Espasmes, ofec, rane~. Ericara hi torna... Nangroc: ...la,meua vida
es consumeix, ara s1; el pit, el cor, em fa molt de mal, molt... M’he
passat dotze velogos anys per viure una vida de
vegetal,
una vida d ’hortalissa mesella i adormida, una vida maseR
ll~rga,
absurdament llarga, per arribar a una matinada, a un desper- tar del
meu cervell escierosat pertot arreu; tant se val, no em se!t- veix de
re; ara ve la mort, i s’allargassa tambe, es fa esperar, es ~ot
pesada i reiterativa, i fuig, fuig mea enlla dele limits del
temps;
el diari ho deia: "s’ha mort d’un atac cardiac",
vet aqu:!, tot
aixo,
q~na cosa complexa que no pots agafar per enlloc, car se t’es-
i
muny
com moca de peix, se t’esmuny com una lleterada fresca entre
els i
dits,
com una vida exemplar i ressonant i inutil, com totes, se t’es-1
muny
com un garbuix llefiscós i bavad1s, un garbuix inaccessible
que i ""~ et defineix totes lee al tisonancies que
quisvulJaha anat parint dins
el
món, pots imaginar-te l’ordre de la natura, pots
imaginar-te la bellesa, la joventut, la pietat, el que vulguis, tots
aquests concep- tes-parany, imagina-te’ls tots, imagina ara tot
el que se t’acudeixi que no entenguis... i no entens !te! ref i
mai no entendras res, din3
els
limits del temps, perque s’escau que el temps no limita res,
per-
que
el temps no ~s res, ~s un altre parany, ~s el parany de l’ou!
xst, calleu! silenci! no remugueu, no xiuxiuegeu! no vull sentir~vos
mes, ja! espereu que em mori, si mes no! ara ja em moro i em sembla
que
tine
dret a prescindir de lee vostres baboiades sisquere en aquest mo-
ment definitiu, eh? vest ja no vull saber-ne res m~s, de lee vostres
’-’
interrelacions
de tortugues neurotiques; no vull saber-ne res mes, de
tots
els vostres mancaments i lee vostres perplexitats; per que us el
teix1eu, aquest laberint ceo? haureu d’enderrocar-lo, de
primer; ni amb lamentacions ni amb amagaments d’ou en blindades
ooteques no en sortireu; res! no us vull sentir; nomes m’interessava
coneixer,l’home, la persona, potser, la persona unida i
enderrocadora, nomes volia sa- ber com avangava lentament, pero
indeturable, la seua vAritat que en- derroca, pero es igual, ja,
encara que, per tal com aixo que die no
ha
estat possible, em morir~ amb lea mans buides, com una ceLlula bor- .
da,
es igual... -
~~ ~~~: Si vmls et conto
tot un sac de veritats toves, esperangades, em-
bafadores, me~fflues,
diarreiques! : l
Nangroc:
Xst! Amb lea mans buides, ombres! sentiu? am~ lee mans buides, em ll
L
!
r - !.. ó1
moro; i callare-u;! que no
heu de ser pas vosaltres, qui me les emple-
nareu! perque vosaltres
sou tan rucs COm jo, sou m~s rucs que no jO,;
~
sou
la meua part ruc! SOu mimetismes, repeticions, avatars meus, ei-
dolons desgraci~ts, suors gasoses, figures, pors, pors meues, neguits
,
l
meus, febleses, basardes meues, enyors meus, pero no SOu re, tot
l p~egat, perque un home
sol nom~s es un home sol, un home sol, ni jo-
t v,e’ ni vell, i
sense ombres, un home que es mor damunt la terra: i
f a~xo es injustificable!
aixo no p~t esser explicat de cap manera:
i-l estafada es completa:
ser una ceUula borda, ja ho veus quin pre- f
t
mi! Afaf, que em moro! afaf, afaf, afaft, ara. sf, ara, ni jove, ni
vell,
i em moro, sol i ruc, amb pega, burl at , em sap greu: sóc
mas- sa ruc: em falla alguna cosa; encara que ja ho s~: m’hauria
de mo- rir de tota’manera, m’hauria de morir encara que
foe de fastic, de
~
fastic~ aquest fastic a que t’arrossega tanta, tanta, tanta,
tanta mentida; merda, ara; afaf, af’af:, afaf..., em moro!
Afafaf...
Experimenta una curta
convulsió i despres roman ert. Badoqueria ge- neral; pausa,
que no trencarem per fastic; fastic a que t’arrosseguen tantes
mentides.
Hemann:
Be.
~~~
~g~: Ai; deu l’hagi perdonat. Perdona’l, papa, que
~s que no sabia que fotia, el pobre...
Sub
u: S:!, aixQ rai: perdonat... Au, i que?
===
=
Sub dog: l res. --- ---
--- ---
Sub u: Bah: merda, doncs.
v
=== =
~g ~~~: Aixo, tu.
Sub u: Tu. --- - --- -
~g
~-;:~~: No: tots dog: tots tres: tots quatre: tots cinc: tots SiB:
tots. No m’importen, els vostres afers trivials de cacics sense
clientela.. M’importa l’ou, sobretot.
:i
Sub u: Cony, quin descobriment!: tambe m’importa ami, 1 ’ou,
tu; pots-
?,
=== =
l" er mes que no a tu
i m~s que no a tots plegats, encara.
!
!,
Hemann: Ep, ep, manu: anem a pams, en aquesta qUestio.
.’ ;;~=~~;:
Justament: com diu aqueix, an~ssim amb compte, en aixo.
Hermann: l es clar: l’ou
es capital, per a mi, com a. pare que en sóc... ======= ,
~~~g~~~: Xut, xut,
pero no pas... of"icial, amor, 1 ’ets.
Hemann: Com a pare
putatiu, vull dire De llei del comu...
"
=======
~
Sub tres: Espera, tu, perdona, Hermann, amic meu, pero les teues
raons
~
=== ===.. ’ li -
,--
~
-. .-- .’- ó2
terrenals, per no dir
terricoles i verminoses, no ens afecten, poc
que
ens toquen la moral, mes aviat ens of en en, tot i portant-nos-la que
mes fluixa..., en fi: parlem d’ous m~s elevate, nosaltres...
~~£~:
si senyor: he-li: l’ou com a apex paroxistiC...
Sub
doe: L’ou com a definició de l’home sol damunt la
terra i dins el
--
---
---
---
temps. . .
Sub tree: L’ou com a
esclat! Ja ho veurem, d’aixo: priurriuic! Perme-
---
--- teu""1ne la riota sardonica: ha, ha, ha...!: l’ou
sera l’esclat que m’alliberara del jou d’haver de
piular encara que no en tingui ga-
lP’
, l l
nee,
nurru, pu,
Sub u: leu! Calllj.a’t,
calml?-’t, tita... L’ou sera si mes no el misteri
--- - --- -
de l’ou.
~~~~: Ep, ep’, tant
pontificar... La darrera paraula sabre 1 ’ou, en ~ tot cas,
sera la que digui ella, ó0i, maca, que hi dius, tu? Bah,
deixa’ls amb un pam de naB, que per aixo ets la mare!
1"A,
’
1Xtl
~~=g~;~:
1..., a1, a pan a.. ~~~~: Ai, ai, ai.
~~~~: La panxa?..
~~~g~~~: Ai, que
ets dur de raure, fill! Vull dir que el nen es a p de neixer; tant,
costa d’entendre?! Subs: L’ou!
~~~g~~~: S’ascla!
Hermann: Quina i~usió!
QUin nerviosisme!
Pseudomiraclet de pa sucat
amb oli!: els tree Subs es belluguen per
v
primer
cop en bloc! En Tres hi acudeix volant; els altres doe a peu. Tots
plegats munten rotllana entorn de l’ou. Expectació
justificada i
per
justificar! Allo que diuen: talla, si ho vole i tens amb que, l’es-
pes
ambient neguitós... El Tres, exacerbador i reminiscenciador,
vole- teja per all:! damunt i exclama:
~~~
~~~~: Ai, em mossegare les ungles de les potes de nerviosa que es-
tic, pobra de mi!... Us asseguro que aquest d’ara sera un cop
aco- llonidor, escolteu!... L’he..., l’he afaiqonat jO,
aquest ou, jo!
Hermann:
Ai?.. Tu? una merda, tu! Au, fuig!
=======
Sub
tree: Riota sardonica: ha, ha, ha...1 === ====
Sub
dos: Ch! Si! hem caigut en el parany de l’ou, m’ho temo:
l’home
--- --- --- ---
no
s’alliberara de la seua solitud damunt la terra dins el temps!
L’enganyifa de l’ou sera una altra enganyifa, ara, com
totes les
~
-
-- ó3
ganyifes consuetudinaries
de l’ou...
~~~ ~~~~: Ha, ha, ha...!
~~~~:
Glop, calla: aixo te una importancia vital, tararal, per ami, nois!
Potser ara sabre tot allo que m’he perdut, pobr
Be,
qui desitjo que tingui raó... Si Burt fallada, encara var~me
tota una eternitat me’s enganyant-me, dient~e que
mes
no una Gosa mica digna i susceptible de ser venuda sense gaire
empandada i presadepel devers el babau consumidor que se l’endugui...
En canvi, si reix...
~~~
~~~~: Ha, ha, ha...!
~~~
~: Si reix, tampoG: ~o podre suicidar-me! Aig! no vul ~~~~: <Jstia
puta, quinamiseria: no entenc res! ,
~~~~g~~’g;:
Calla; home; no en facis cas, d’aquesta gentota: t’ompliran
~~
el cap de bestieses, els capellans.
~~~~~:
pero es que ~s molt trist, aixo de no entendre res!
~~~.~~~~: Ha, ha, ha...!
Sub
u: Mai no entendreu re, vosaltres; tortugues! --- - --- -
Sub dos: Ai, es veritat,
pobrissones. l creu-me que em reca prou, aixo.
==~ === ,
Yes
si no m’ha~es agradat d’ensarroriar-los ben ensarronats!
almenys ara ens entendrien ; enganyats, sf, pero ens entendrien les
mentines!
~~~
~~~~: Ha, ha, ha...!
~~~~:
l encara vole que n’estiguin mea, d’enganyats! i tampoc
no ens
’entenen!
,
~~g ~£~: Xst, que em fa l’efecte que parlem
d’enganyaments diferents,
V
tamb~..., i encara nos~ que ~s millor, que ens entenguin 0 no...
~~:g~:
No ho se, no ho se, tampoc...
Hermann:
Res, no sabeu! =======
.9~~~g~~~:
Ai, deixa’ls anar! no en facie cas, dels insultaires; mol.ta
enveja, ~s el que hi ha ara, i mira: s’obre!!
~~g
~~~~: Ha, ha...
La
riallada sardonica e~ disposava a plantificar el cop final, pero tot
de sobte aquell qui la llengava cau com un plom, co
perdigonada...
Des de terra, emplastrat, nomes sap piular
~~~
~~~~: Piupiu..., pu, piu...
~~~~~~~~:Ai,
que te forga, el xicotet! com pitja amb l bec! aps.,. valent! mira.:
ja caplleva; guaita com treu el n
bonic. . . !~~,.- . ’
-’
.-,
,
- --- "
ó
!Jr-
,
Caps
jups i lentameni, els altres doe decebuts Subs que caminen se
n’han
anat cap a llur lloc i s’hi han clavat. Sobraven,i es veu.
L’ale- ,gria no els pertanyia. A nosaltres sf, una mica.
~~~~:
Eh? Que ~s, amor meu? Que ~ns ha sortit? Mascle 0 femella?..
Quelonia: Em sembla... Ai sf, que b~! un bocinet m~s de xocolata! ts
m
======
ole,
mascle!
l
acarona amb interes la tortugueta que ha sortit de l’ou...
Marfós, derrot~t, en Sub tres se socialitza, posseeix m~s
experiencia, m~s ver- dance sobre.’
Sub
tres: ts pastat a son pare, eh?..
===
=====
~~~~:
Que vole dir, maul a? que no se li assembla ni pensaments, oi?
Quelonia: Ai, t~ raó!
Son pobre pare! Quina tristor, ara! ===c=====
Hermann:
Ai, calla, Quelonia! no fossis debil, dona, en aquestes cir-
==:====
~
cumsta.ncies!
~~~
~~~~: Ai, sf, calli, dona, calli, no plori, ara, que tornara, ja ho
veura, com torna, apa, apa, cor fort!
~g~~;;:
Ja ho veuras que: li’n direm Queloni, tamb~!
g~~!~n~~:
ai, el meu Queloniet, el meu altre Queloni del meu cor: mull,
c--
.
mull!
,Són igualets! com me’n recordo! Mua! Queloni petitet!
~~;l;l~=-
Xic-o-xic-o-xic-o-rlc! el teu papa. el m~s segur que sigui jo, me nut
, pero, apa, en homenatge a l’absent te li atorguem, d’acord?
hem de :ser bona gent!
~~~ ~~~~: Me nut ,
manyaguet, nen, que em veus?.., em coneixes? no que
v sf? ~s que el teu papa
tamb~ sóc jo, saps?..
~;~~~: Ai?.. Torna-hi!:
una merda, seras tu!
~~~g~~~~ Que has de ser
tu, si tu no m’agradesl"
~~~
~~,;;~: No, no, jo tamb~, jo tamb~, si us plau, senyora, sigueu com-
preBs1va, dona: potser sl, que no sóc el pare de la criatura,
jo, p ro taJnb~ sóc el pare de l’ ou, pe~ue"l’
0’).1, senyora, l’ ou es cornu, l’ou, senyora,
comprengui, es comu, comu...
Ara, mig carranquejant,
mig arrossegant-se, marxa, llangorós, cap on
són
els altres dog ninots. La familia l’especta estupefacta. Al
capdaVal],
sap
metre’s on li pertoca, ala vora dels companys, i sap
romandre-hi
tan
glaQat si m~s no com ara ells. Ara, un pel abans que la famllia no
se’n desentengui i els deirl fotre en la foscuria, es van
manegant el ritme () rerefons musical d’aquest trio devot 0
beat, 0 fot-hi com vul-
~
;’ :(~:’J~-: ’~.c, -
,
\. ó5
guis que soni pop, car
aixo n’~s, de pop, 1.U1a opera pop... ~~~ ~~~: ...pertany ala
majoria...
Sub u: ...1’ Cu. . .
==== ==
Sub
tres: ...pom..., lolilalailo1ó... === ====
Sub
dos: ...pertany a la majoria...
===
===
Sub
u: ...1’ cu. . .
---
- --- -
Sub tre~: ...pom...,
lolilalailo1ó...
=== ==== .
l etc., aixi d’aquesta
manera fins a poc despr~s del proper FOSC! Me-
ntrestant, lafam:!lia...
Quelonia: Ai, el nen, que
bonic, i simpatic i llestet! mua, ja ho veuras, ========
ja
ho veuras, que contentet que estara, el papa, quan torni..., en- s~,
sanglot’,esnif, si torna!
,
, ’
tA
~;~~: Calma, filla; tornara, tornara, ja ho veuras, com ornar~, el
~"’ pobre papa honrat, correcte i decent que ha emigrat
fastiguejat da- vant la implacable injust:!cia del repartiment...
~~~~~~FJ:
El papa, el pobre papa, en sum , esnif, un heroi, un rebel...
Hermann:
El meu millor amic...
~~~~~~~~
Un homenet sagrat,alg\! que davant l’escanyadora injusticia del
~epartiment no ha actuat agredint: un sant... Hermann: Un ruc...
~~~g:g~~’:
Un cagat, 1.U1 cagadet entranyable que ha fugi t fastiguejat i a- ra
el repa:l;’timent sempre sera injust...
~~~~:
Un bon xicot, vet aqu{, 1.U1 beneit pac:!fic a qui tothom pren el ~
pel; almenys: anira al cel?..
Quelo’ni
bi s: s:! . ; =======-= ===
~
FOSC!
;
l.
i ~: E~ reto~ de l’
emi~~~ 0 D~lQa catalunla_!
Veus nomes en Queloni Bis.
Romanceja per lli, infant:!vOl, cruel. lara entraran els pares, no
pas els seus, pero, ans el d’en Nangroc. Uns pares ~s quals
nomes veuras les cames, com escau; sovint, si m~s no; no has vist mai
pel.l:!cules de dibuixos del walt disney?.. Cal que ho recordis:
.
.
parlem
d’opera, parlem de bestioles, parlem d’ombres, parlem
d’~ssers-fo-
..
ra,
fora de context; ens cal aquest basic element de distanciació,
em sembla. Aixi, donns: veus entrar aquest parell de parells de
carnes: un
parell
de carnes empan~alonades d’home i un parell de carnes de dona:
són
T’---\
óó --
, lee carnes dele pares d
’an Nangroc; unes CBmes que entren i cerquen per lla
-
E
i
ben displicents...
Mare: l el nen...? ===~
Bis:
Eh...?
Mare:
El nen?! ~
Bis: Eh...? ===
~’i;-:;:~:
El nen, collons!
Bis: Eh...?
Pare: Que l’escarxo!
emcagoensantpere! l’escarxo! :::===
l, efectivament; si m~s
no, li venta puntada de peu i en Bis plane- ja.
~~;;:
Bah, deixa~ho córrer! anem, buf! la porqueria, aquestes
tortugues fastigoses!
~
l
tambe se’n van. Amb feines, en Bis aconsegueix de tamar a tenir
la
closca
damunt i, mentre es raspalla i es quilla, arnbdós pares, ara a
mi- da redutda, nana, apareixen, parplexos i, arracpnats, romanen
estatua- riB. Ara tots tresc seguiran aquest ritme de climax fins i
tot pujat, candent!
~~~:
le! apa, sam-hi!: l el nen?.. Mare i Pare: Eh!
=====
= ====
Bis: El nen?!
Mare i Pare: Eh!
====
= ====
B.
."" , J. S : l~.!. nen.
~ ~~~ ~ l~~~: Eh,
eh!
Bis: L’escarxo!
,
,
Mare i Pare: Eh!
-
- Bis: L’escarxo, ie! deixa-la que corri! ! === !
Mare
i Pare: F--h!
====
= ====
Bis:
Anem, el paradís!
Mare i Pare: Eh!
- - ~~~: Tortugues
magn!fiques!
~~~~ ~ ~~~~: Eh, eh!
~~~: Tortugues collonudes!
~~~ ~ ~~~: E~, eh! ’
Bis: Tortugues originals,
sensacionals, bestials!
~~~ ~ ~~~~: Eh, eh! ’
i ... "tortugu,es
tortugu!stiques !1t ~.. "eh, eh !’t ... tttortugues soli-
l
,
~ \ ó7
t’ . .’.
ful’.
lit "
hhllt
"
ttarJ.es,
corJ.acJ.es, Orln arJ.es ... e, e. ... or ugues mun-
dials, divines, de panxa i de sobines !" ... "eh, eh!1t Bi
s: le!
l~~~ ~ ~!;;~~: ToTtugues!
,
1
Bis:
le! ie!
rJlare i Pare: le! ::::==
= =====,
Descansen la gola una
estona, pero no abandonen pas el ritme. Ara en
.
1
Bis
cantara el so1ó, pero no el cantara! ! Bis: 3-sol en el món.
N- nou de trinca en el món. Acabat de sortir de
l’ou
del món en l’ou del món-n!
’m
are’TortugaJ
;:~!c
f;===..
’$
~!;;;~: Eh, .eh!
~.!~: Enganyat per la
c8.ngó de l’ou, pom, 101ilalailo1ó; meravellat
da-
’" ~/ ---vant
tot i tothom; i nou, sobretot, nou, nou, nou de trinca en el ’
r
l
!-
t món, món,
món, ie! defensare tota veri tat de l’ou! defensare
abranda-i
l
dament
la veritat de la llibertat de l’ou, porn, de la igualt~t de
l’ou, pom, de la fraternitat de l’ou, pom, de la
independencia de l’ou, pom, porn, pom, 101ilalailo1ó; i
lluitare, ie! lluitare contra totes lee figures qapdavanteres de tot
l’imperialisme de l’ou! i fa- re costat a tota figura
capdavantera i assassinada del poble de
,
lou.
. .
Mare: Tortuga.!
i
=====
l ~~~: Eh, eh!
v
~~~: !e! l tot sera meu i nostre, enganyats per la cangó de
l’ou, porn, 101ilalailo1ó, i eshotzat l’ou i la
societat i la universitat de l’ou i ocupades lee fabriques i
els bancs i els jutjats i els ministeris i els quarters i lee
universitats de la societat de l’ou...
E~~: Tortuga!,tort~a!
Mare:Eh
!
~~~:
l no fu-fugire, no fugire engan~at per la cango de l’ou, porn,
10- lilalailo1ó, i re-rrestare, restare aqu:L i de-defensare i
de-defen-
.,
ttl
sarem,J.e,
or ugues. Mare i Pare: Eh, eh!
=====
= ====
":l!~~: Defensarem el
nostr~ ou i l’o-l’oposa,rem a l’ou de l’ou
enemic’
fins
que l’ ou sera fina.1ment ou lliure! ou igual! ou fraternal! ou
independent! ou s~gur! ou reconegut! ou digne! ou absolut! ou anto-
noma-sic! Out
,
\ ó8
! ~~~~~~: ...pom...,
lolilalailo1ó...
,
~
Efectivament: hem vist entrar el vengut, fet una porqueria. Sorpre-
sa. La’perpleXitat del chor diminut ens esCamna: ens hi fixem:
aquells dos pares són de sal, són de vori, són
de cera, són dues peces d’es- cacs... En Bis no pas, que
en Bis es de cam, de sang, d’ossos, i acu- deix a rebre son
parot! ~~~: ts el papa! Pare!
~~~g~~:
si, jo..., enganyat per la cangó de l’ou...
~~~:
...pom, lolilalailo1ó... ~~~~;;~: ...vaig fugir... Bis: Ruc.
~;~~:f:?~:
Per~ tu no saps que injust que era el repartiment: havia de marxar
per forga: havia de cercar Xauxa, l.caria, Sibaris...
V
B"
Sd...
1.s: 0 oma-r
===
, ,
~~~~~:f:?~:
L Atlantida...
Bis: Merda. ~==
~;~~;;~:
sf. He fugit, d’un cantó a l’altre; he travessat
tots els pa- : radissos del món..., i torno, torno fet malbe,
profundament decebut!
~~~:
l es clar, car 1 ’Unic paradi,s que t ’escau es el nostre
paradís pos-
sible:
aquest! aquest!
~~;~~:f:?~:
El paradís de l’ou?..
~~~:
No, el paradís de, la tortuga. Mare i "fare: FA, eh!
====
:::: =====
~ :9~~~~:f:?~: pero...,
pero el paradís de la torluga es el parany de la can-
go de l’ ou. . . !
Mare i Pare: Porn,
lolilalailo1ó.
- - ~~~;;~: ...no ho veus?
que potser no te n’adones?
~~~; Glop; nomes m’adono
que et vas cagar ala calgotets: el parany de la cango de l’ou...
~!g;-;:~ ~=~!g;-;:~:
...pom, lolilalailolo...
~~~: ...es el paradís
de l’ou de la societat del celt es el paradís de la
societat de l’ou i la de la truita i la del manec de la paella!
ara! es que no ho voldras entendre mai? el paradís de la
tortuga en- cara no existeix: hem de crear-lo des de l’ou, des
de dins l’ou...!
al
rovell, al mujol, al nucli viteJ:.li, al pinyol de l’ooteca,
acana! Queloni: Xut, exaltat. Si parles de politiC a, no entenc re,
tu, vagi ai-
,
-
-
~-
ó9
XQ per endavant. Que jo
nom~s s~ la injusticia del repartiment i la cangó del parany
de l’ou: que es el parany de viure, el parany de n~ixer..., es
el parany de tot, el de la mort...
~~~:
Ah, tens raó! no saps la noticia? no s~ps qui s’ha
mort...? Ell! ~~~~~~~: QUe em dius,ara?!
~~~:
Tal com ho Bents! Ell, pobret! s’ha mort; volies un parany mes
graB i mes llard?!
£~~~£~~: Fill!
Ara
~s el pare, qui acudeix a abragar el nyec. La dialectica de els havia
anat separant; el sentiment de l’ou els uneix. ~~~: Mort:
enganyat per la cangó de l’ou...
~~~~~~:
Pam, lolilalailolo...
~
~~~: ...va fugir...
~
~~~~~~: Ruc.
~~~:
No saps pas que injust que ~s el repartiment!
J
£g~~~~~: Sf! sf, que ho se!
~~~:
lnjust! i estupid! i arbi~rari! i saps que hem de fotre?: llui
lluitar contra el repartiment injust de la societat de l’ou...
~~~~~~.:
Oh, no!: i aixi ~ s com caus en el parany de l’ au. . .
~~~~
~ ~~-;;~: Pom, lolilalai1oló...
~~~:
...i saps que hem de fotre: viure! desempallegar-nos dels mira no
creure-hi, lluitar de ferm i esbotzar la societat de l’ou i p
trar dins l’ou de la universitat de la societa-t de l’ou...
v
~~~~~~~: Xut, xut..., que etdic que aixi caurem en el parany de
l’ou... ~~~~ ~ ~~~~~ Pam, lolilalailolo...
~~~:
...i saps que hem de fotre?: Viure! endregar una mica l’estupida
arbitrarietat del desordre de l’univers, de la naturalesa, de
la vi- da, de l’ou de l’absolut...
Queloni:
l cada vegada t’enfonses m~s en el parany de l’ou...
.
;~~=~=~~;~: Pam, lolilalailo1ó... l
~~~:
...i saps que hem de fotre?: viure! endregar una mica l’estupida
arbitrarieta-t de l’injust repartiment dels papers de l’ou,
viure...
~~~
~ ~~~~: l aixi cauras en l’estupida arbitrarietat del parany de
l’
cu. ..
~~~~~~~:
Pam, lolilalailo1ó...
~~~~
~ ~~"£~: Viure! lluitar! de$empallegar-se’n!
endregar!
-
- \ 70
~~~~~~: pom,
101ilalailo1ó... f’"
i
Bis:
l saps que hem de fotre, encara...? ::==
Queloni:
Vinga: qu~ fotrem, si es pot saber? =======
Bis:
Doncs avisar la familia. ===
,
,
Queloni:
Ah, aixo sJ., veus? 30m-hi! ==::====
Pare:
Tortuga! ====
~~!.’!!!::
Eh, eh!
~~~:
Ep, vostes, ep! Escoltin: que se’ls ha mort el fill. Pare:
Tortuga! ~~"£~: Eh, eh!
Ballant i ritme i FOSC! i
TELd!
v Xl: lNTERL!m!
L’envitricollada
intervenció que suara tindra. lloc gairebe es inefa- ble, die.
Sort enCara que nomes es tracta d’un interludi. Va a carrec
Jd’en
Nangroc, el qual et Burt davant el te1ó pelat i s’asseu
en un caire de les taulee i --a l’estil de lee orquestres i
canviant ara i ades de to-- t’anira. repetint tot; d’arpegis
repatanis, contundents: p1myetes musicals que duraran fins ala
terminacio de l’entreacte. D’aixo..., si se’t
cansa, posa-li 1ma cinta enregistrada i que names et bellugui els
llavis; ape., doncs, no tenim pas dret d’emprenyar ning1i.
~~~~"£:
...i aleshores, plaf! diu, m’he mort, plat’, mort! mort
sense sa- ber re, sense saber’coses m!nimes, haspassat p$l m0n
pelant-te el
f
v cul per saber re, per entendre alguna cosa, i, apa, mort, i no
entens ~ re i no saps re, ni per exemple si ales tortugues els agrada
lamu-
\~
sica,
se lee tortugues acudeixen si lee crides i t’ajuden i
t’assaben- ten de llurs desbarats, no, no se re, rel no se ni
alla que Be, es ve- ritat! mort, diu! plat’, bonanit, prou!
saber per exemple que lee tor-
tuguetes
s’ enamoren, que lee tortugaes foten la tortuge. a la manera de
,
)
lee tortugues, re, ara ja
m’he mort, plat’, i ja no ja no ja no sabre
re
del’ou: l’ou!: tema central de la meua opera per a abans
de morir, plaf, diu! re de l’ou, re de re,sempre ambla vaga
sensacio d’haver passat per la vida, ep, no n’estas
segur, tampoc, d’aixo, es veritat!
no
hi has passat, tot en tot, 0 hi has passat maxim vigilat i hag pag-
l
s~t pel ~ón i, per l’ ou i per la tortuga amh la vaga
sensacio que te- ! nJ.es a.lgtl’darrere, tothora, tothora
albardant-te, fotent-se-te’n, pre- l nent-te el pel, una
presadepel, vet aqu:l, plaf! una alb ardada , tot, la
~Tq1=ssod
Sy ’:j.o’:j. 1= VAU’B.J:’:j.Se Sy
’81=’:j.T’8T’8ur ’8:A.e’:j. ’8T
1= AU’B.J:’:j.Se s’:j.e in1=p ’AU’B.J:’:j.
-se "8.J:n’:j.’8U
’81d<2.J:d ’8T 9U1=S ’~u1=u ’:j.’8osedure
’8’1:{~T es ou P.rnsq’8~T..."
...io’:j.e
io’:j.e
io’:j.e ...4l’:j.se
’:j.U’eJ.U1=~T °9s enD "8TOH"
i
o~e .. .0’8 AU’8.J:’:j.se ’:j.U’8J.U1=~
T °9s enD "8 ToH...
’..sp.rnsq’8
1= suo..lq’80 s~ur sTep me~ tln ’~TTB~l> ou1=’:j.
enD n1=p enD ’1=.J:’81=P T’8
’81=P e.J:’:j.
TB ~ T .J:1=’:j..J:os ’8A enD TTenD’8 AU’8.J:’:j.se
’:j.U’BJ.U1=~ T °9s enD "8ToH..
,
:
’8p’8uo’:j. ’8T ’...in1=p ’J.’8Td
":j..J:ouru "tl9"8P’8.J:~’B~’:j.
in1=p ":j..J:our ’J.’81d <.~q ~1’8J. 0’1:{
"8..l’8 "8P’8u.lo’:j. ’8T ep
91=0’8uo’:j.ue~T ur~’8U’80’8 in1=p
":j..J:our ’J.’8Td’o1=p
.
’:sep1’:j.ueur
sew1=’:j.U’B 1= seso’:j.u’8dse s~ur seT ep
se.J:q1TT step s’:j..J:Q’l:{ sTe ue s.J:op’8e.J:uoo
se’:j.s1=ueum’l:{~p ~~ep "8;l:ed~~p 1=
’8:Ztn’:j..J:o’:j. ep seA1=’:j.’8.J:e~1=e.J:
sep1=A ep ’se.J:quro~p ’sep1=’:j.ueur ep ’t)~ep
~ueUlT’8u1=J. eurO’l:{~T ’euro’l:{~T
’:j.ueurT8u1=J. .J:ex
-1"uoo
’81=TOA Syurou ’no~T ep ’:j.’8~e1=oos ’8T
ep s’:j.U’8u.leAO~ sTed s’:j.’8osedme ~
se’:j.1=ur 1= se~eAund seT se’:j.o’:j. ep
’S~’8’:j.1=u1=.J:’:j. seT ep ’se.J:quro
seT ep ’se.J: .J:eq’8S ’81TOA ue ou ":j.unmep
Tep ’:j.~e.J:ne.J:~ ep .J:’8q’80’8 uroo sdvs
ou 1=’8ur enD
se’:j.1=s~.J:’8d
se.J:quro se’:j.senD’8 ’se.rquro seT s’8d ou
~.J:ed "8uos.J:ed ’8T ’eurot{~T "8.J:’8oue
~x1=’8 ’eurO’l:{~T ’:j.ueurTBu1=J. .J:ex1"uoo
in1=p ’~aour ’J.’8Td ’OlOp’800.L:lepue
1=
’:j.1=un euro’l:{~T ~ueurl’8u1=J. Olex1="uoo
:’8xuO.l’:j.e.r ’8T ur~’8’:j.Toose
’o1=P ’euro"(;{~T ~ueurTBu1=J. Olex1="UOo
"8-.rep1=’:j.uem oDd S:9ur 91=onTOS ’8~TB~P
~’8~ueq’8ss’8 ’81=Ol
-n’8’1:{~
m .J:es’:j.od ’:j.8enD~ "8p’8~mB~ p ’8~TB
Oln~ ’8~ep ue enD Js ’:j.senD’8 ’eur
,
-O’l:{~T
.J:ex1"uoo esues ’~.J:our "801=’:j.u~~1= 1=
’8A1=’:j.’8cre’:j.1=eOl ~Oled~~T 1=
eur’:j.1Ol Te 1= ’8’°1=snm ’aT ~qep ep
’8p’8.r~’8 aTe Oles4Dd Eetl.<8n~o’:j. seT
’8 enD eTdurexe .red
1=u ’e.r Oleq’8S
esues eAo~ 1= TTeA ’:j.OlOur e’l:{~ur enD in1p ’~OlOur
e’l:{~m ’J.’8td ~ ’~.r’8Ul’e 1=
’:j.1=Ol.rOA’8 1 eTq;’8OlJ.1=xsepu1=
’eTq’8.rJ.1=Xsepu1= ’eTq’8.rJ.1=XSepu1=
Olep.rem
!
un ue ue~1=TTo’:j..ro’:j.ue~s 1= ue:q’80’ó~S
1= ueoueuroo enD se~’:j.Olo~ ep Se1=Ol<2’:j. _s1=’1:{
~n1=A ep 1= ’:j..rour ep sep1=dt}’:j.se se1=ou,,’:j.s1=Xe
’sep"J:’:j.ueur ’Se1=Ol<2’:j.s1=’q
’u9m
Tep
nO~T ep ’81=.J:’2’:j.S1="(;{ ’8Tep
’T’ó1=ouesse ’ó1=Ol~~S1="(;{ ’óT
ep e.r Oleq’óS ou un
,
ue
in1=p ’J.’8Td ’es-.J:1=.J:om un ue ’Ol’8Ol’8d
ou 1= ’8u1eJ. ’óT ’8 ’81=P ’8p’ó0
.r’8U’8 un
ue
"a’:j.sod ’8un ue ":j.’8AUeOld un ue
’n’8To unue ’eTdurexe .red ":j.ueurex1’au
un ue ueoueuroo enD se1=.r’2’:j.S1=’q: ’~~o~
ep se1=.J:~~s1=’l:{~p .ropex1=euoo ’e.iq -nT ep
sep1=’:j.ueur ep 1=A’8S ’m~eOlpue’:j.ue eEues
in1=p ’J.’8Td ":j..rom e"(;{~ur ’ue’:j.
-uoo enD seP1=~uem seT ’yS seT eur ’&~: ’ond ou
"8~SOdSeOl d’8o ep S’80 ~0l’aJ. OU 1=
se.r°p1=uoTTOO’ó se~un~eOld ep ’:j.o’:j.
seOlq1=TT sTed yOl’óTO~1=dse ’...~<."nD
Oled ~’B.re uo <.°9s uo ’no~T ’:j.oJ. enD
no~p TTB’:j. ’8 no~p ~°J. enD no~T ’8
":j.’a~e1=oos ’8T ep no~T ’8 ’u9ur
Tepno~T ’8 ’:j.ue.leJ.eOl 91=’:j.seUD ’ó’:j.o’:j.
’:j.U’BA’8p ~U’8.lou.cs1= e~’8m ep
’:j.o~eOlqOs 1= TTeA ep 1= e:A.o~ ep ’óp.lnsq’ó
’ó1=0l’2’:j.s1’1:{ ’8Aem
TL \
,
--~-
.’-- -
72
i tot ~s est!’any,
perc que hi ha, de m~s estrany que lee vides de les tortugues, per
exemple, que la vida de lee ombres, per exemple, que l’
xist~ncia de l’ou, de la societat de l’ou i la
universitat de l’ou, ai- xc es es’trany, sobretot, la
supervivencia de la vida de tortuga, la su- pervivencia de la vida de
lee ombres, la supervivencia de la societat de 1 ’out
"Rola,
que sac l’infant estrany aquell que va sortir l’altre dia
al
diari, que diu que tinc un galn d’allo mea rar i abstrns, cony,
ja ho veus! i no es rar, abstrns i assass:!, viure la vida i la mort
de lee top tugues, viure la vida parasi ta i vampiresca de lee ombres
mortes, viure la vida, si se’n pot dir vida, d’aixc, la
mort, vull dir, viure la mort de la present societat de l’ou,
de la qual ja sabem l’{mic que en pot sortir: la mort! nom~s la
mort de la qual, plaf, m’he mort, diu!
~
’tHola, que’soc l’infant estrany aquell que
vasortir l’altre dia
,
al
diari, que diu que tinc una cosa estranya de debo, que diu que tan
tranya com tot, com la vostra vida de tort~a, com la vida mentidera d
lee
ombres creadores d’aquest desastre sup rem , com la vida, COm
la mort! .
de
totes lee societats de l’ou, de tots els injustos repartiments
d’ ous!..."
No para, en Nangroc. Hi
torna i hi torlla fins just acaba:t el temps de l’entremig. ts
clar que, com diem, aixo es el descans i ningU no se l’es
colta. Ni nosaltres, que hem anat a pixar, a f’umar, a xerrar,
a fer un petit via~ge de tor*uga.
V
sica i el ritme!
Veus tota la gent
quotidiana: lee quatre tortugues. Els tree ninots. La victima, morta.
Be, pausa estupida. Despres, ara ja sents el xerric del pom d’una
porta i veus les tortugues anar-se’n de dret cap ale ra- cons i
veUB com s’ama.guen dins la closca, cautarnent i acollonida,
imagi- na, tu mateix. Ara veuras els pares, lee carnes dele pares que
entren
per
la porta que obren. 1’::18 ninots no diuen pas res, ni’piu,
ni, asse-
,
nyal ad ament , en Sub tree, l’au. Ara et caldran, de mes ames
d’un parell
~
f de parells de carnes
gegantines, quatre bragos que s’adiguin al cos dis- l r tant i
inabastable de le gent que ens ~s desconeguda i irrompen en el
nostre infern a la
impensada, ie!
~ .
-
73
~~~: Ep, tu, mira!: e1
nen! Ja s’ha mort. ~~~: O-oh, te raó.
~~~~:
l que fotrem, ara?..
~~~~:
Brrr, no ho s~... De primer llengar a la merda tota aquesta fas-
tigosa tortugamenta, ecs, tot ho empastifen, lee pesades!
Pare:
Brrr: on lee fotem?..
Mare:
Finestra aval1. mateix! Pare: 30m-hi!
Les han 11engades. Hi ha
malallet. pausa estupida.
~~~~:
l aixo, tu! aquests ninots merdosos?
~~~~:
Brrr: antiestetics! Cap avall, tambe!
~~~:
Arnats i brute, ecs!
Mare:
Antihigienics! ~ ====
Els han llengats. Ara
s’espolsen. Pausa estupida...
~~~~: Xst, ara hem
d’avisar e1.s metges que certifiquin 1.a defunció
., ,
a:LXO ~~"£~:
Apa, doncs.
Fosc.
£ll: Visca 1.
’huma. sant p!
Capito1. identic al
precedent, am~ e1. creixement cancerós d’un petit
element de dispersió: e1. cadaver pertany a aquella xicota
rossa, bonica,
~
jove (e1.s 1.4, 1.5..., anys), joi~a, neta, f1airosa... Pare: Mira:
1.a nena! ts morta. ~~~~: Efectivament, hi toques.
Pare:
Cal fer que, doncs, presentment? r;J
~;~;:
T’asseguro: ena-pe-i! 3uposo que d’antuvi abOCa~1.es
1.lordes escom-: braries tant de repugnant sistema de tortugues; si
nomes ca1. anar-1.es darrere, cagada rere c~ada i, rere cagada,
cagada; senyor, quin mar-
t"
"’
:L
r:L . ;:"
~~~: Cardem-1.es, on, tot
p1.egat, que bufo!
~~~~: Precisament, que
agafin 1.’obertura que ens venti1.a! Pare: Tu ho has dit!
Afanyant-s’hi,
1.es de~enestren. Hom arrossega fonda animadversió. La pausa
instaLlant-Be, esborneiada.
~~~:
Quant a aquests, companya? Tite1.1es de mal coure!
,
". ~ \ 74
~~~~: E1 mal gust, 1a
fatxa! Que volin, aixi mateix!
~~~: Sutzosa quisca que
vermina habitat Guec-grr1og1oc, vomitaria! ~~~: lnfecciosos!
Empestats!
l
E1s
han deixats anar, finestra ava11. Despres, a.mb escarafal1s, s’es-
p1ugu.en. La pausa insta1.lant-se, si, esbomeiada.
~~~~:
l, per rematar l’acció; ens cal te1efonar,la c1rnica,
que vinguin a obrir acta del deces i s’empato11in a.mb 1a.
tresca i 1a verdesca de 1a resta de 1a pesca.
~~~:
l com ho saps! Au, fiquem-nos-hi!
Fosc.
XlV: r de l’art
conceptual!
-
~ Capitol tambe identiC
a;]. Xll, amb e1 petit element de dispersió que
brol1a quan oportunament
farem saber...
~~~~: Ah, guaita aqu:l, 1a
c~iatura.! Mercia, l’ha dinyada. ~~~~: Ja era hora, no et dic
pas que no. Pare: Com ens en sortim? ~e aconse11es?
====
~~~: Jo? Ho ignoro. En
fi,diria, abans que no cap altra cosa, des-
fer-nos de tant de
cangue1is de que1onis, co11ons, vinga repti1s! Cap
l
a
l’orc manca rampoina! Tot t’ho deixen fet xaro1; vo1s mea
bola? La lata!
~’i!:E~:
Disposem-ne, doncs, pero com? E1s 1a do:nem? l
M~~:
0 ja per 1a finestra! l
~
=====
Pare:
Som-hi! i l aqui sorgeix la incrustació de que par1avem mea
amunt...
~~~~:
Guaita el cul d’aquesta!
L’ha agafada, 1a
capgira. Diu la 11upia...
,
~~~~:
Qile? Un ou?..
Pare: 0 un altre cagal1ó.
~~~~:
Un ou amnesic, doncs. Un ou subdesenvo1upat, d’operons
regressius. Que fots? Avia-ho, home!
~~~~:
Ecs, si! On vaig a parar! Au! l au!
Les han abocades ava11.
E1s portaven tirria ferotge. Mentrestant, 1:ma pausa de 1es
cara11ots.
Pare:
l ara, mane1a? Aquests esguerros idiotics i jivaritzats?
~
-- 75
l
~~~: Escol ta.,
deplorables, derrotatius, em deterioren! Enrtmem-los, com els altres!
~~~~: Parracs Barnosos,
porta, fuig!
~~~:
Para compte; no comenc~ssim a encomanar-nos sifilis!
Hanfet-los fora i avall.
Ara es netegen. La pausa que ve, de lea faves.
~~~:
Ja esta.! Escarxats. Llestos, no hi ha perill, ara, que tornin. Carre
cap ala doctors, que firmin el diagnostic i empallin els afe- gitons
de l’~bit, carre!
’Pare:
Carro!
Fosc.
~ XV: C~t!
Ja hi sam. Nom~s veus en
Nangroc, ara, estes a terra, mort. Sents:el xerric del pam d ’una
porta. Veus entrar els pares, una pares de mida pro- porcion~l a un
fill que s’ha mort.
~~;,-~:
Oh, fixa’t el xiquet! S’ha mort! Mare: O-oh! m-mort!
====
~~~:
Que hem de fer, ara, pobres de nosaltres?..
~~~~: No ho s~, no ho
se... (...) ...brrr!: de primer que no res, llen- gar a la merda tota
aquesta fastigosa tortugamenta que... On són?..! Pare: No hi
ha tortugamenta que valgui, ja.
====
C ~~~: pero hem de fotre a
mar tota aquesta repugnant...
Pare: No hi ha tortugues,
no hi ha tortugues: es mort, ell! ====
~~~~:
Pero cal aviar ales emcombraries, sobretot, cal aviar al femer to’
ta aquest~ indecent tortugamenta!
E~~~:
Calma.’t, dona, apa, calma’t; no hi ha tortugues, no
ho veus? no
hi
ha tortugues, no hi ha ningU enlloc, enlloc del món no queda
nin- gti damunt qui puguis descarregar l~ iteua rabia, , la teua
decepoió, la teua perplexitat de tort1iga. amhla lligó
ben apresa, no hi ha tor-
tugues...
~~~~:
Ni..., ni ninots? ~~~: Tampoc. ~~~~: Tampoc.
Pare;:
Dolor, hauriem de dir, potser, ara... ====
~~;:;:
Calla; hem d’avisar els metgew: que certifiquin la defunció
i
~
\
7ó
tot
aixo, encara!
Pare: Tambe.
Mare:
Tamb~.
l. Pare: Ah, no se pas que
fotrem: estic tot acollonit! lnduirem de tota
t
===== .
~
aquestamimesi el nostre fracas com a pares, potser?
~f!;-;:~: N’induirem
l’engany i el parany de la musica i de la canQó?
Pare: N’induirem el
fracas.
Mare: N’induirem
Q’engany i el parany. ====
Pare:
N’induirem. ====
Mare:
No puc mes: n’estic fastiguejada! ,====
~~~~:
De que, de fills?
Mare: De tot! De fills,
d’ous, d’ombres, de tortugues, de ninots, d’in-
, duccions, de la
cadena,"tot -es una ~adenf:!t, tot una cadena, farta,
r.
~~ n ’estic ! !
r
l
Pare:
Pr-o-o-o-ou-u~~!
Aixo ha estat un crit de
bestia ales Ultimes. Encara que ens el te- miem. L’esperavem
amb candeletes i tot, si hem de ser sincers i vist el panorama.
Mare:
Farta, de fases, vicissituds, avatars!
=====
Pare: Anelles de la
cadena! ====
Mare: Cadenes! Pan.:
Prou!!! Mare: Prou!!!
;::==e
\../
Pausa
estupida.
Mare: Pobrissó,
pobrissó: mort, tan jove i tan vell! =::::==
~~-;~: Fa una mica de
fastic, pobret, si t’haig de ser sincer.
~f!;~~: si. Tu no
hi veusuna gran injust:!cia, en aquest arbitrari repar-
timent de papers?
~f!;-;:;: Si l’hi
veig! Com a pare, m’haig de cagar en la puta mare que va
parir el repartidor!
Mare:
Gra-a-a-a-a-ah-h-h-h!
Pare: ,Com a pare d’aixo:
d’aquesta merda incongruent, d’aquest podrime-
====
ner esteril, d’aquest
no-re esferefdor, d’aquesta palterada in...,
in...
~~;;.: Pobrissó,
pobr~ssó...
~~~: l jo mateix, com a
fill del mateix no-re, com a habitant del no-
-~e Clue tot ho inundao..
~
- __00 77
Mare: Calla-a-a-a-h-h-h!
l $omica i sanglota
arrapada al COB mort. Arribem a concebre la
amargor,
pero capim pro fundament la seua por, aixo si. Com sempre, a- quest
d~sgraciat de la vora, tanmateix, somriu per dessota el naB, se’n
fot, s’eleva, immortal, superior, feixista, ignorant, idiota.
~~;:
Com a resum d’aquesta bogeria...
Mare:
Calla-a-a-a-h-h-h!
~~~~:
Com a assassi, m’hi haig de cagar!
Ara
s’agenolla vora d’ella. AlgU se’n fot i se’n
fot vora nmstre. Ca- ldria matar-lo.
Pare:
Com a assassi, dona, COm a assassi... Mare: Com a assassins com a
pares!
~
~~;;; Gra-a-a-a-h-h-h!
Mare:
Com a pares: assassins! Pare: Gra-a-a-a-ah-h-h! Mare: n
Fosc.
~: Apocalipsi!
Aquesta
d’ara ~s la caiguda de la tortugamenta devers l’oblit.
Allo habitual, classic: uns projectors potents ilJuminen part de la
foscor, de manera que ara s(escau que veus la carcassa d’una
tortuga, ara
"’--’sa
d’una altra, ad~s un amuntegament inconnex... Mentrestant,
elles
cauen
i, per a caure, de tant en tant es capgiren, tan aviat baixen de cap,
com panxa enlaire..., de qualsevol manera.
Hermann:
Glop, us ima~nel.l?.. A qualsevol moment pots quedar-te see a ’
=======~
-Ml\ ta.rruy..’ U .a. ."e.Y’A"’Y, e.(.8.r
~.l\"S~H 4.,"~ft. na,« ~&W1\AAS 1«.
-"c..l. ...~ M\c..a.
lloc;v-~~mi~
adormi t, ensonyat i indefens i no toques de peus a
-",~Cft~.~’~-;;
."1",,"&~ c.S’le..~Mc.~ e.a\’t.zi.~
,of’rOl..t-.t-e.. 4rl._t! t’.""r~’ \A.
~-. ~’..sl-rc."l--
terra
i no tens ningli a la vora, ni davc;~nt~ clarrere, cap suport,
,..ta...~f’.~’"
t.l._t-t’oc.surxar.u (.~ U’-f’e4" l ~...
k.1~~’" ~.~~s~
ningU
amb referencia al qual puguis si roes no fotre una mica el tifa, i
penses: glop: la mort! la mort, penses, ja ho velie, vet aqui, he
ca~c
;)
arribat
fins aqui mateix i ja no hi passo; {ilesobte: res, res! lma-
gineu’s-ho: res, de sobte, i ja hem dit ad~ubonvent a tot, fins
a
:
la lluita pel repartiment just, fins a l’amor i al sexe,
queloni.~s del meu cor, des que era nadó i ja us em flairava
pelant ad~u a tothom co~egut, ad~u a cada cosa estimada, ad~u tant
ens havia costat d’as~olir, l’ou que asclavem...
-
~- ~
78
~~~~~~~~: Ai! i aquesta
rai, encara, que nom~s fóra una mort qual~evol, :, una mort
particular, d’un individu espars, res no s’espatlla...,
pe- ~
ro
l’acollonidor ~s aquest apocalipsi anorreador que no deixa cap
ras1
l
tre
del teu pas damunt enlloc, car la memoria sagradota d’aquells
qui! et podrien recordar, ar-P£lar, superar, arxivar,
referir-se’t, res, tambe la memoria d’ells ha estat
anuUada, el fill...
~~~:
Tranqui U a, tu, aqu:!, que el fill, mama, es mor amb molt de gust...
~~~~~~~: -Tamb~ emigres, tu, nen?..
~~~:
Es mor amb molt de gu.st, abans que no li calgui haver d’arribar
a
la
immensa flaquesa i indignitat d’haver d’emigrar, d’haver
donar
1a llui ta permanent per a l’ asclament de l’ ou, abans,
abans d’haver de deixar 1a feina a la mort i
,
bans d’haver d’oblidar lee coses abans de fer-lee, abans
d’haver~e
~l
de
5entir gros,- cansat i abatut i decebut... Es mor amb molt de gust,
el nenet, perque fet i fet encara no havia acabat de n~ixer i res no
~
el
lligava a res ni a ningU; nomes era meu
ber~e nascut en un ou, la
societat del tan injusta,
e1
pare del qu~ era un pobre fracassat amb el panorama escanyador d’
haver de veure’s eternament tortuga, els habitants
ven
alatocats davant la injust:!cia 0, dements, rabejaven, domi- nats...
~~~~~~:
No trobes paraules per a justificar allo que a tu, sortosament, no
t’ha calgut fotre: claudicar! perque nom~s podies
~
rir 0 claudicar! i t’han triat la mort, i te’n vas cap a
la mort; de- ixa-ho estar: no vulguis ara retreure possibilitats que
rtes
estat capag d’acomplir, no ens malee!xis perque et malee1:ras
tu mateix, es:colta: no valla pena, ara, ja...
~~~:
Xut, trobo abslird haver viscut tants d’anys per arribar a
aqu8s- tes conclusions...
~~~~~~:
Trobes absurd que hagi emigrat?
Hermann:
Trobes absurd que-hagi romas i hagi aprofitat l’aprofitable?
=======
,
,
~~~~~~~:
Trobes absurd que t hagi pari t?
Bis: ’Trobo absurd.
Tot seguit,
successivament, tots quatre
acaben de dir, d’enga
que Bis comenga: "Xut, trobo absurd haver..."
que ell. mateix repica:
"Trobo absurd." l
l
,
-~,
~o~ ’1lenb~ ~1ep moo
’~ed ’~~~~~ ’~nlosq~,,1 ep neJJ~ se~Jelq~~ . -Be
se1J~Jqmoose sel ue ~~~o~ enb 1 ~~~ esues 1 ~~~e~nd OJod ep eJ
’
:.
-n1=A Qp ~~oo~ u-q,m enb 11~"5lu1 ~P1A ~1 moo 1~~"5lu1
~1~~’t)u~ ’1~~"5lul :uu.:e-weH
!
u~
s~ ~P1A ~~o~ :oo~~~~sn~ me moo ~~m ~TB~1 Sy ~Jed ’s~m s~od ou
~nb~ed ~ ~~~e~o se~o~ 1~,~
1~m 1s ~1OJ~sn~u1 ~1 ep ~1~se~de~ ~1 ~U9A ======= -~p ~d~o8e enb
~~~U8dse,p ~~ep~A ~Aem ~1 ~~~ moo 11~"5lu1 ~P1A ~un :1uolenb
...~p~A 11~~u1 1 ~~~~11
~un ~no81A ~eA~~,p syJd
-sep suo1snlouoo seJqod
se~senb~ ~ ~~q1JJ~ ne~ enb ~e~ lep ox~enb ma :s1H
. . .nou ep
l ’U~O~ ~ed
’..sex1enb ~e.. ~~euoóu-eo ~nll qure ueu..lo~e~
seJ~ seJ~l~ s"[a .ox~enb ma :s1H ...ó~~eldmoou1
’~A~~OW~
sel ~nbJed ~sn~ ~uem1~J~de.x 1’ó .xed sn’Bl°
sel ep ~~~ueq~ss~ ~ ol-~eq’Bs esues p.xnsq’B e~~ T8 un
u9m le e.xqos J’Bsod ep ~sel8m ~J2 ~1
---
~A’B~deoo~ u-enb ~uo.xoo me enb ~1p.x~AOO ~1A~S ~1 ep sex1enb
~H :~1u~1en5
...óS01-~~ll~ds~~
’~e"[dmoou1 ’~A~~ue~uoo~,m 1 ~ooq ~p~.xpod ~1 ep
ue~enb sle enb sen~x~ep sel ~~~~nqe.x ~eq~s ~"J:~A ou u-gnb
"[11)~ elq~~p
un
moo Jessod me enb ~~pX8AOO ~~A~S ~1 ep ’~es~od ’sex~enb
~a :uue~eH .,’ .ó~sn~ ~ueUl~~~~de.x 1~ .xed se~nd
~ueureso~o.xJO~ sel- -.x~ss~d ~es~od 1 em-~~penb .xed ~~p.x~ ~9~d
.xes ~eq~s ~1~A ou ’~eldmoo
-u~
’u-enb ~n~ue~~,m enb ~~p.x~AOO ~~A~S ~1 ep ’Jes~od’sex~enb
~a :1uo1enf)
...ó~~~~P
-emm1
lied s~e~y ’~uemBd~o 1~ seA~~eu ~e ~s ’~nb.xed ’~~~s
e~-~ueq~s
SAU8,p
s~~~ ~nos1A .xeA~-q,p sy~dsep seq~.l.J:~ "[’enD ~1 ~
91snlouoo ~rr :s1~ ~
.
. .nou ep l .~t’Bód~oue ..9~snlouoo ~"[l’ enb
~ueUl -~l.x~d ..mll uen~p se.x~ seJ~l~ sle ’e~~l~,1 ep sy~dsep
un,1 ’s~q~ moo
.9~snlouoo
~1 ’9~snlOuoo ~rr :S18:
...ó~J~l~
=======::z d~o u,e~pue.xd s~od ou ~ ue.x~s~o ~e ~nD sue~d enb
91snTouoo ~rr :~~u~lenb
. . .óse~s~4~ enD
~~~~s1m ~~nd ~1 ’:t-U’8dme.x~ ,se~
-
::z==::z=== -~~~ ~ soó~~q sle se~eld ’~~.x~~o ’~nD
sue.xd enb 9~snlouoo ~rr :UU8~eH
...óso~sn~ gym
soss1P -~~~d ep ~ó~oJed ~1 ~ seJ2~me ~ 9~o~.x~s~o ~Ae~ ~T ep
~ue~osuoo s~e 1 ~uem1~~~de.x lep ~1oJ~sn~u~ ~1 sueA UEub sue.xd enb
9~snlouoo ~rr :1tto1en5
...suo~snl°
-uoo
se~senb~ ~ .x~q~.xX8 Jed SA~,P s~u-e~ ~UOS~A JeA~-q p..msq~ oqOJ~
:s~8:
l
--~~-~~
ii___~~___i;~---
80
altra vida AS al capdavall
tan inutil com la meua.
Quelonia: Tan inutil, ai
lassa, com la nova vida inutil que he ficat ba-
:========
.
docamentcen
el món, bo i seg1].int els c8.nons inutils de la vida inutil
,
l
i
i
no- sabent-me rebelJ.ar contra el cadi que m’imposaven, tant a
mi com als meus pares com a to~ avantpassat, per via de naixement;
perO tan inutil fou la meua vida com la d’aquella altra que es
rebeJ..la i ja mai no fou.
Queloni:.Perque
tot a vida ~s inutil, die.
======
~~~i
No fotrem res, donas; tan inutil ~s parlar ara com fotre qualsevol
altra
xorrada, donas; pero us justifiqueu: en el ple de la caig1].da
conserveu una esperanga inconcreta: l’esperanga! vet aqu! tota
con- clusió ass<;>lida despr~s de tants d ’anys de
viure enganyants! el gran reeiximent! la ppstrema, suprema, c~lants
mentid~! La veil!. mi-
ratge,
miracle; ~e de tocar-la com 1 arc irJ.s que l embolcal.ll3.!
~ U ~~~~~: Ep, d’acord-,1
pero en dius "esperanga" , a fer servir mentrestant
,
t.
els enganys 1 pananys que tens a la vora de casuali tat, a veure si
t
-
,
de casualitat, sobtosament, de bolla, un dia descobreixes una raó
raonable?.. Doncs, ja t’ho
dir~, aleshores cree que, erroniament,
en dius "esperanga"
a l’engany i al parany que ens conserven la vi-
da. . .
.9~~~~~~: 0 en dius
"esperanga" a fer servir mentrestant els enganys i
els paranys que cerques
pertot arreu. i menysprees els paranys i els
, ,
enganys
que tens a 1 abast de la ma totesperant a veure si, sobto-
sament, de bolla, s1, un
dia descobreixes una raó raonable?.. Ah, a,
,
leshores cree que tu en
dius "esperanga", errOniament, a 1 ’engany i :
~ al parany que ens
conserva la vida i ens la treu.
£~~~~~~:
Total: que en dius "esperanga" a 1 ’esperanga; a
aquesta po~ bra conclusió, has sabut arribar despr~s de no
viure ni una vida...!
~~~:
Tant hi fat, ara, aixo de la vida!
~~~~~~~~:
Potser s1, siguem sincers, cal reconeixer-ho, a hares d’ara,
potser s1, que tant hi fat, viure i no haver viscut..., pero podria
parla:r-te de l’amor maternal...
~~~~:’
Pobreta! i cauries en el parany de l’ amor matern~!
~~~~g~~:
Tant hi fat! Aixo de l’amo~ maternal!
~~~~:
s1: tant hi fot..., pero et podria parlar de la delicada es-
peranceta
que m’havia manting1].t...
£~;;~~~:
Que et mant~, faras millor de dir, que et mantindra repatania-
, ment fins que atenyis
finalment la patacada...
--
- - 81--’
~~~~: Tant hi fot, ~ixo de
la patacada!
9~~~~~~:
Tant hi fot, si, perb jo podria parlar-te de paradíssos possi-
bleB i de gent que va i fotent i ning(i no apallissa per un carrer
purgat de
~~~:
Xst, tant hi fot, la gent apallissa, pero que assoli-
ran
igualment la patacada i el buit; que l’assoliran nets i no
macats, i no explotats, b~, millor, prou poden, haura estat una gran
victb- ria, c?m fou una gran victoria l’haver moTt
l’omnipresent delator i
el
poderós que l’emparava, pero aixb ja no, mai, mai no
podran parlar" realment de victbria final!
£~~~~~~:;;:
Tant hi fot, la victbria .final!
~~~:
Tant hi fot, sf, ja ho s~, tant hi fot, pero podria parlar-vos de
l’esperanga que ens serva dins la vida, dins aquesta vida
precaria i interina, momentania, encara, rabent, pobrets
~
noparlar:!em,
em sembla, ja no dir:!em res, em sembla; una esperang’a
que
no sap que espera, aixb fa volar el cap; nom~s s~ que aixb encara ~s
vida, caure; i dins la vida...
~~~~~~~~:
Tant hi fot, la vida! Bis: ...dins la vida...
Queloni:
Tant hi fot, la vida!
=======
Bis: ...dins la vida!
~~~~~: T8l1t hi fot,
~~~: Dins la vida no
descobrir~ res sinó vida; aixb ho explica tot: es-
tern vius, encara! encara
som absurds, encara esperem quelcom, que
""’-’
si una cosa 0 altra..., encara hem de descobrir alguna cosa...!
~~~~: Tant hi fot, allo
que descobreixis!: caurem!
Bis: Caiem!
9~~~~~~:;;: Tant hi fot,
BiB: Ja no ho som!: no som
res!
9~~~~~: Tant hi fot, serf:
serem! ~ Bis: Som!
Hermann: Llui tarem!
£~~~~~~: Esperarem!
£~~~~~~: Fotrem!
Bis: SOffit
~~~~~~~: l serem!
~~~g:;;~~:cSerem!
-
- \" 82
Bis: Si senyor! sereu i
ser~, a desgrat de saber que ja no som ni sóc ni
===
..
hem
de serf
Herma!)n: le, cnoi! pero
aixo tant hi fot, ara!
=======-
.
E~~~~~J
Tant hi fot!
FOSC.
XVll: L’ocas
tararas!
Ara són els ninots,
aquells qui cauen,i ho fan justament just com cau-
el). els ninots.
Sub u: Tant hi fot, doncs!
===
=;;:
~~g~~~~:
Tent hi fot tot!
~~ ~g~: Perque
11uit arem , encara!
~~~ ~~;~: l esperarem,
il.luminats!
~~~ ~~~: l fotrem, fotrem!
-,
\--/
SuP tres: Que som! --- --- ~~g ~~~: Som, ie!
Pausa estupida i abocada
al buit!
~~~~: Merda, tot aixo!
Nom~s són llocs comuns! ~~g ~~~~: Tent hi fot, e1s
11ocs!
Sub dos: Ai? vol dir? i
aleshores que passa, papa? No som?..
===
=== .
~~g
~_: No som? No ho s~! No m’emprenyis tant, ara; els meus
maldecaps
tin~: tant hi fot, saber,
ja!
§gg
.1.!~.§: Oh, ara, ara! Enganxat! Ve~te-ra aqu~, vet aqui 1a
primera veri- --- tat, familia: que no ho sap, diu!
-..
Plegats: Bu-u-u-u-u-h-h...!
~
=======
S’aUquen i esfa~.
XVlll: Desafinament estr
..’ uants compassos solemnials!
Aquesta ~s la
incompatibilitat entre ninotes i tortugues, si mes no ara, quan cauen
totes plegades i e1 futur ~s tan segur.
Sub
tres: Quina riota, no sentiu? que no sap re, pobre! Ha, ha, ha! A-
===
cc==
questa,
aquesta, priurriurruc, aquesta! ~s la primera veritat, fami- lia!
~~~~~~~~:
Tant hi fot, la familia!
Sub
dos: Has-has se-sentit que diuen, papa?
===
===
~~~~: sit QUe esperes?:
ataca! Ataqueu!
g~el~ni~: l
nosaltres!: ataquem!
-
- - \ 83
, Be; una breu
improvisació a l’albir de l’humor dels condemnate.
l
~ doncs: :x:ivarri
indesxi:fr~ble que aconseguiras si :fots dir, barrejats i
[
~
ben alhora i estentoria, tots els temes musicals m~s enganxosos
d’aques-
i
-
[
ta opera. l doncs,: _que cantin pero no cantin allo que :fa "1
’ou, porn, 10- lilalailo1ó" , "tortuga,
eh, eh!", "tant hi :fot...", rialla sardDnica: "!!a,
ha,h~!", "_~l_nens’ha m~rt; ~u~ :f~t!:em, araJ"
i etc, em sembla. Tot seguit, segueix-los d’un en un amb el
projector que deiem; ja ho
veuras...
Sub
u: Plo:f!
---
-
---
-
Ensopega de morro s amb el
terra i roman ert!
9~~~~~~!l;: Plo:f!
l queda emplastrada,
desconjuntada, a bocins.
.: Hermann: Plot!
~
==:==:==:= ,
~ l s’encasta al
sol, esg8.labrat, imagina, si :fa no :fa com els d’abans
"
;. "’ / i tambe
aquests altres:
;i
"
;;;
; Sub doe: Plo:f!
"
=== :=:=:=
~
’"
lr :9~~~~~~: Plo:f!
::~!~
Sub tree: Plo:f!
--- --- Xquest darrer
rebota momentaniament, tot desmanegat, i encara asso-
,
.
leix de dir, abans no
l’abandonen i iJ.luminen aquell qui resta...
Sub tree: Ai, priurruc,
pu, pr!uc! Si podia v:olar, jot
=:===:==:=
’ Bis: Plo:f! ---\
Fotut
una coca i fins arB perque era mes jove i no pesav:a tant, eh? Fosc,
doncs!
,
v
XlX: Tema central del
costat lateral.
,
No
veiem sinó en Nangroc, estes per terra, tal volta fins i tot
podrit, ja, de sintegrat , mordicat pels voltors 0 rostat i tot pels
cuquets; es
\
una despulla repugnant, aixo prou. Sents ara la porta que has sentit
tan~
tee
vegades i entren ele pares, uns pares decrepits, Bra, molla vigoro-
sos, vells, molt vells, caducs, a plint d’amorrar-se al llim
llefiscós i
empestat,delterrad’aq~esta
cambra s~lvatica,vinc a dir-te.
E~~:
ai, tu, mira, guaita, el nen;s’ha mort, al capdavall...
~~’!;:~: Oh, s:(, te raó, potser ja li tocava... E~~:
pero i que fotrem, ara?.. ~~~: Que fotrem?..
\
.
. ~ \.\ 84
Pare: Que fotrem?..
~=====
~~~:
Que? que fotrem?.. Pare: ...deu!
rliare:
Fa fastic! Pare: Fa fa.et~c!
======
.
Mare:
Gra-a-a-a-h-h-h!
Pare: Ai no, no et moris,
ara, que aniries a l’infern, dona...!
=:===
Mare: Calla!
Pare:- T-te’l
menges?.. Ets insalvable, jar
=====
Efectivament, se’l
menja; es menja la carronya!
Pare: Ets mnsalvableJ
1nsalvable! 1nsal~able!... deixa’l!
Perb no pot pas
arrencar-la de cap mane~a, el merdós i raquftic, al- menys no
pas abans d’aquest gairebe 1nesperat...
L
FOSC!
j
XX: Apote,2si de~ ’
esperit,!
El projector! el projector
que il.lumina! el projector t’ensenya de tant en t8J1t el
dramatic ocellot, de tant en tant t’ensenya els cossos
escarxa"ts de tots els altreóó\~ts i bocins del
monument que hem fo- tut volar!
Sub
tres: ...Si podia vola~, jot
====
===:== ,
Fa hots, encara; encara
rebota. Alatrencat i semiesplomat, romput, tothora vaci1J.a,
ranque’-ja, eau i caplleva. No durara"’pas gaire;
cuidem, ~ si fa. no fot comrniseratius i intimament encantats. Be,
vol~tat no li
manca,
pobre noi. f
Sub
tres: ...podia volar! podia vOlar, podia volar! === ===== ~,
La seua trajectoria
d’embriac nafrat de mort, la seua trajectoria de
trona esberlat que
abandona estelles riu avall cada vegada que xoca i
pertot
i onsevulla, -passa i impacta damunt els cossos estripats dele veils
companys, com ara...
~~~
~~~: ...podia volar, Queloni, estimat, vell amic, podia volar, jot
Te
n’adones? Per que es que no he volat, pobre de mi? Per que no
hau- re volat?..
.9~~g~~:
Per que..., no has volat?
La veu d’ultratomba
d’en Queloni no esgarrifa ningU, es clar, perque
.c"
- \ 85
ultra les tombes no hi ha
veu que valgu.i. Allo que sent l’agonic pardal:
1,
,..
0eco,
m J.magJ.n . """
,
, "
~~~
~~~: perque badava, vet aquJ. per que. Badava penque m’havia
enga- nyat l’injust repartiment de la societat de l’ou1
~~~~~~~:
Pom..., lolilalailo1ó...
~~~
~~~~: l bada~a. peno podia volar, fill, amic meu, podia volar; ja
no
et cagar~ m~s el cap, enyorat company, no te’l cagar~ ja m~s,
per- que, tot i podent volar, nO hevolat, no he volat!
~~~
~~~: l per que..., no volaves?..
~~~
~:;:~: Badava: m’havia enganyat l’injust repartiment del
pare de l’ou! ~~~ ~~~: Pom, lolilalailo1ó...
~~~
~:;:~~: l volava, jo, abans! sabia volar, hauria pogut volar, pare
meu,
l
sapastre entranyable, hauria volat!
~
,
l,.
~~~~: l per que no volaves..., doncs?!
l L~ ~~~ ~:;:~~: Badava:
restava enganyat per l’ou, pare de l’ou, i n’estav;a
l tan i tan enganyat perque l’ou fins i tot domina el pare de
l’ou!
i1"
[t;
~~~~: pom...,
lolilalailoló...
~~~
~~~~: l si volava, pare desgraciat? l si hagu~s volat?.. perque po-
dia! podia! No s~ per que no he volat, si tant podia, perque podia!
r
podia
volar, Hermann, amic, noll i
~~~~: l com ~s, que no
volaves?..
~~~ ~~~: Perque badava...:
em va enganyar l’ou, la gran pompa inutil de
l’ou... Recordes la
gran pompa inutil de l’ou?.. ~~~~: Pom..., lolilalailo1ó...
""-.l ~~~
~~~~: lara ja no hi ha res a fotre; ja mal no em salvar~ d’aquest
infern
etern, sempr_e reproxant-me... l, tanmateix, n ’hauria pogut
fu- gir, Quelonia estimada, germana, amiga del cor, nom~s que hagu~s
vo- lat..., nom~s que hagu~s volat!
g~~~~~~~:
l com s’ent~n..., que no volessis?..
~~~
~~~~: ts que badava: m’enganya l’OUf pensava...; pensaves
i pensava que, desc1ós l’ou, la vida tenia una resposta;
i ens va fallarla res- posta de l’ou!
~~~~~~~~:
Pom..., lolilalailo1ó...
~~g
~~~~: 3i ho sabia! si ho sabia, m’hauria envolat, envolat!
envolat lluny, lluny! lluny!
~!~:
l per que? Per que no t’envolaves llumy i lluny?!
l
~~~ ~~~~: Perque badava: vaig ser enganyat per l’ou: era
jove... i l’ou
-
- l 8ó ~
enganya els joves de la
societat de l’ou! Bis: Pom..., 101ilalailo1ó...
Sub
tres: Eom. perque badava, perque em vaig creure que podia contro- ---
lar l’ ou! perque vaig caure en el parany de l’ ou i
anava pensant i
pensant...:
l’ou em va fotre pensar que l’ou era controlable, sus-
r
l ceptible d’~sser
manipulat, perb quina mentida, quina altra mentida
de
l’ou! l’ou, l’ou, que es justament la mes gran
albardada i pre- sadepel, pero, ep, aqui, no pas names una albardada
i una presadepel contra vosaltres, germans, amics del meu somni, no
pas nom~s, sinó tamb~ una presadepeli una albardada contra
nosaltres! contra tot i contra tothom! l’ou..., l’ou es
aixo que dius que no saps que no saps... 1. que t’anorrea i
t’arrasa i t’elimina, i no saps no saps... L’ou es
l’ou, tota la mentida del món de l’ou, tota la
trufa ensar- ronadora estampada en els llibres del món de
l’ou, totes les faules
U
que cava el món, els mites d’arreu 1. de sempre, aquesta
etema COn- fusió prehistbrica de fronteres, subdivisions,
aquests muntatges en- vitricollats i encadenats, separavoris, les
cultures Qe l’ou del
món
de lee gents de l’ou, completament decebudes davant la
injust:L- cia del r.epartiment de la societat de l’ au, davant
la injust:Lcia del repartiment dele deus de la societat de l’ou,
davant la injust:Lcia
l
del repartiment de l’univers de l’ou, davant la
injust:Lcia de l’ou, perque l’ou es injust, l’ou es
injust i injust, l’ou, ai, porn, 101il-J alailo1ó, l’ou,
pam, porn, pam, 101ilalailo1ó, l’ou, es veritat! l’ou:i
l
ó0i
que aquesta paraula ja no l’aprofitara cap mite d’enllocc,
cap! ~ d~u i CBp diable 0 angel~tdelaguarda d’enlloc, cap
govern manipula-
dOT
d’ous? oi que l’ou sera tambe un mite, pero 1m mite
inaprofita+oo; ble, buit de mena i antimitic? oi que au, oi que
aquesta paraula i- dentificara totes lee mentides d’ou del món
de l’ou? oi que cada cop que sentirem patria autoritat raga
poder justicia bell deli c.lissarem
un
ou bui t i pudent? oi que au, oi que aquesta paraula es la tesi
definitoria del gran mancament que representa el fet de saber volar,
l
de poder volar com un ou sense elllast detants d’ous parasite,
en- l colomats des del dia u a estudi, i des de les trones, els
llibres,
r
les p~talles, els diaris? oi que au, oi que aquesta paraula no ens
,
deixa
volar, tot i que en sabiem, tot i que podiem, perque badavem per
l’ou, enganyats? oi que ou ja ~s un bunyol d’aglomeracions
inde- sxifrables? tant de bo! millor! millar, perque aixi nO
l’aprofitaran!
-
-
-
- --,~ . -8~~
oi que au, oi que ja mai
mai mai no en sabrem res, de 1 ’au, enganya- "
~
ts
i badocs i eixel, , ’ate i per coure? no? millor donas! per- l
""
que
no pocdran aprofi tar-lo de cap manera i aixi, al capdavall, hi ha-
ura
un ou innocu! un ou innocu que desemmascaram amb pac:iencia tots els
~tres Que, perque tots els mites són tan buits, pudents i ina-
profitables com i antimitic! aquesta es la meua gloria:
no
em servira de res, haver descobert l’ou innocu: tant de bo!
mill- or! oi que au?!
Ara ja es mar, ara ja s1,
per terra, absolutament, absolutament fo- tut mal be. Ens 1
’estimavem, manele~ enfeinat, i tan’ be que parlava! To-
ts teniem gabia parada, per casa!
Fosc.
XXl : Con de bombo!
~
-:-- --.r~ ~ La rossa virons. Sentsla porta que
sovint, sentires. Veus
entrar els doe primers pares. Els doe primers, dic, perque en veuras
entrar fins vuit i tot, es a dir, quatre pare lles de pares: pa
negres i groos, vells i joves, alts i curts, bella- ment abillats i
nus, humils i vanitosos i amb tots els trets folklorics que
t’abelleixin.
,
~~~~: Ai, tu, mira, el nen?
~~~~
~~: Ai,
~~;;~~:
l
’fil~E~
~~: Que fotrem?..
"’-
---
Ara
ja toca la tanda als doe segons:
~~;;~ ~g~: Ai,
guaita, tu? S’ha ben mort, el nen. ~~~ ~~~~: Hum, vaja, tens
raó. ~~;;~ ~g~: Que fotrem?..
~~~~ ~~~~: Que fotrem?..
Ja
han callat. Llur paper ~s flasc flasc que ja no en pot ser m~s;
dibuixat, estampat, emplastrat; immobil, donas. Toca ale tercers,
ara;
l
efectivament: ja entren...
.
~
E~;;~ ~~~~: Ai, no ho - veus, el nen? ~s mort.
~~;;~ ~~~~: Mort, mort: ~s
veri tat...
~~:;:~ ~~~~: Que fotrem,
dance, ara?..
~
r"
- \. c""~~
, ,
l
~~~~ ~;;~~: Ah:que
fotrem?..
~~;;~ ~~~~~~: ai, fixa’t
el nen? Tu, jas’ha mort... ~~~-~~~~~~:- Mort? Ja ho veus...
~~~ ~~~~;;~: Doncs ja em
di1:!as que fotrem?..
~~~ ~~~~~: Ai, s!: que...,
fotrem?
Ja s’acaba, aixo.
Tot seguit d’aquesta pausa estupida, ja entra el personatge que
mancava de l’enlenc de deu: es una tortuga: la Nova, que diu,
en pic s’ha adonat del panorama i ha fotut cap al rovell de
l’ou: ~~~~: Buf! C...) Ja esta viet, aixo! Ja tinc el resultat:
escolteu que
dic:
que l’entrellat rau en la decepció.
A la fi d’aquesta
nova pausa estupida, tothom, trets d’en Nangroc i la pr?>pia
Nova, reaccionen aix!: "Q-o-o-oh-h-h-h!" La Nova ni
saludani guarda compliments envers el seu public encantat; a
l’inreves: s’emba-
~
la: es manega una grossa closca d’ou i corre devers la merda
que resta
d’allo
que fou en Nangroc, al qual, pero, pregunta, es clar: sense espenar
contesta.
. . , :
~~~~:
Permets? Ecs, com puts, tan jove i tan vell...Buaf, apa, cap din~
tre, uf, ecs...!
Aconsegueix de ficar dins
la closca fins la darrera de lee pellerin- gues. Ara es qUilla mica,
car havia suat, fins i tot. Mentrest’ant, tot
f
altri l’especta parat, atonit, i especta l’ou gegant:!.
La Nova duu la si- tuació 8mb forQa d’aplom i adhuc un
pel baladrera...
~g~~: D’aixo...,
pares i mares! Pares i mares, direu: un dia una tortu- ~ ga pongu~ un
ou; direu: un dia una tortuga podra un ou; direu: uh
dia
una tortuga pon un ou; direu: pon un ou, un ou! Us fotreu
negres i tot, repetint-ho, parareu idiotes, dient-ho, pero no! lee
criatu- res que us sentin no us en fotran cap cas... Confiem! confiem
si roes no que’no us en fotin cap cas, i mai! confiem-ho, tu:
es el minim
que
podem desitjar, escolta! Be, mira, de moment us convido a empro-
var-vos lee ales d’aquestnou mite, d’aquest mite buit
buit, buit de mena, pudent, inaprofitable i antim!tic..., d’acord?
entesos? au, doncs!
Ja fot el camp: marxa
fimbradissa, repolida, interessante Pausa bo- ja, tot seguit. La
sardana de pares ja belluga. Ara es mi1:!en fit a fit barrejadament.
Ara sembla que s’han posat d’acord: acaben, d’una
revolada, per escometre l’ou! l’escarxen adeleradament!
quin escampall, padellassos mínims de closca, tots a l’una
i bevent-se marros d’enteniments, cecs de fúria: volen
saber què conys hi queda, dintre!
Glop! No res, res!...
Res, ja ho veus...
FOSC final, tu, l’òpera
afolla, que l’afoll s’ha esmunyit per l’escotilló,
la boca desdentegada de la mort. A fotre punyetes, doncs.
lnterferències i desacords rai. Nyigo-nyagos, i au. Prou.
naus
dels templets a Isis
